* 1701-14 - Guerra de successió espanyola, que acaba amb l'establiment de la dinastia borbònica al tron d'Espanya.
* 1703 - Pere el Gran funda Sant Petersburg i s'estableix com a capital de Rússia fins el 1918.
* 1707 - La llei d'Unió britànica fusiona els parlaments d'Escòcia i Anglaterra, creant així el Regne de la Gran Bretanya.
* 1707 - Seguint la mort d'Aurangzeb, l'imperi mogol entra en declivi.
* 1715 - Lluís XIV mor.
* 1718 - Els francesos funden Nova Orleans a Nord-amèrica.
* 1720 - Bombolla econòmica dels mars del sud.
* 1721 - Robert Walpole esdevé el primer polític amb el títol de primer ministre de Gran Bretanya.
* 1722 - Els afgans conquereixen Iran.
* 1722 - L'emperador Kangxi de Xina mor.
* 1727 - El físic Isaac Newton mor.
* 1733-38 - Guerra de successió polonesa, tant guerra civil polonesa com de context europeu.
* 1736 - Nadir Shah es converteix en xa de Pèrsia i funda la dinastia Afsharid.
* 1739 - Nadir Shah derrota els mogols i ataca Delhi.
* 1740 - Frederic el gran és coronat rei de Prússia.
* 1740-48 - Guerra de successió austríaca
* 1741 - Els russos comencen a establir-se a les illes Aleutianes
* 1747 - Ahmad Shah funda l'imperi Durrani a l'Afganistan d'avui en dia.
* 1750 - Punt àlgid de la Petita Edat de Gel
* 1755 - Terratrèmol de Lisboa.
* 1757 La batalla de Plassey inicia l'ocupació britànica de l'Índia.
* 1762-96 - Regne de Caterina la Gran a Rússia.
* 1766-99 - Guerres entre els britànics i el regne de Mysore (actual sud de l'Índia, i a l'època, aliats de França).
* 1768 - Els gurkha conquereixen el Nepal.
* 1769 - Missioners espanyols estableixen la primera de 21 missions a Califòrnia.
* 1772-95 - Les particions de Polònia posen punt i final a la Unió Poloneso-Lituana i eliminen Polònia del mapa d'Europa durant 123 anys.
* 1775-1783 - Revolució americana
* 1775-82 - Primera guerra entre els britànics i els Maratha.
* 1779-1879 - Guerres intermitents entre els colons bòers i britànics i els xoses a Sudàfrica.
* 1785-95 - Conflicte entre els nadius americans i els Estats Units.
* 1787 - Els esclaus alliberats a Londres funden Freetown al territori que avui en dia és Sierra Leone.
* 1788 - Primer assentament europeu a Austràlia, a Sydney.
* 1789-99 - La Revolució Francesa.
* 1789 - George Washington, elegit president dels Estats Units.
* 1791-1804 - Revolució d'Haití.
* 1792-1815 Període de duració de la gran guerra francesa i de les guerres napoleòniques.
* 1793 - L'Alt Canadà il·legalitza l'esclavatge.
* 1795 Tractat de Pinckney entre els Estats Units i Espanya atorga el territori del Mississipí als EUA.
* 1796 Els britànics expulsen els holandesos de Sri Lanka.
* 1796-1804 Rebel·lió del lotus blanc a la Xina contra els manxús.
* 1797 - La invasió per part de Napoleó Bonaparte de la República de Venècia acaba amb més de 1.000 anys d'existència independent.
* 1798 - Rebel·lió irlandesa de 1798 contra els colons britànics, iniciat pels United Irishmen, un grup afí a les idees de la Revolució Francesa.
* 1798-1800 - La Quasiguerra entre els Estats Units i França.
* 1799 - Napoleó protagonitza un cop d'estat i es converteix en dictador de França.
* 1799 - La Companyia Holandesa de les Indies Orientals desapareix.

la vigència del mite de la caverna en l’actualitat (Activitat 8)

El mite de la caverna es totalment aplicable al món actual, ja que nosaltres som presoners d'una societat creadora d'ombres de les quals molta gent pren com a certes sense cap tipus de comparació o contrast.Per tant noslatres som esclaus de cadenas abstractes com son les creences religioses, els prejudicis establerts en les nostres societats i com no, els nostres sentits. Els caps dels estats son els escultors dels objectes mostrats a traves del llum de la televisió per tal de que els apliquem com a valids.Només amb la educació de la societat podrem obtenir la sortida a aquesta caverna en que ara mateix estem i poder observar la llum encegadora dels valors necessaris per al bon funcionament del món que avui només podem veure reflectits.La lluita actual és la de una societat ja cansada de estar sotmesa per els creadors d'ombres contra aquests que no volen perdre la seva posició elevada dins de la caverna.

El mite de la caverna (activitat 7).

Sota el meu punt de vista el mite de la caverna retracta el món sensible allunyat del món sensible per les cadenes que podrien ser el prejudicis i els sentits.Aquests al només coneixer el món cavernos l'adopten com a el real sense plantejar-se la realitat d'un altre existent, prenen com a cert les ombre projectades pel foc que esta en posició elevada.El home en ser alliberat i veure la veritat absoluta queda cec de manera que no pot veure res i la seva percepció es pitjor a la de la caverna.L'home tindrà que acostumar-se aquest nou món (intel·ligible) per poder visualitzar alguna cosa,però si el tornem al món subterrani queadara encegat per la foscor de la caverna i per tant tornara a tenir una ignorància al costat dels seus companys que encara poseeixen la visió a l'obscuritat.

Intel.lectualisme moral socràtic (Activitat 6).

Idees principals

Sòcrates exposa la visió sobre la ciència.La gent no la considera essencial perquè algú pugui obtenir uns valors correctes.Conceven que allò que fa que l'home sigui bo son els conceptes com l'amor i no pas el valor en si.

Títol: La formació de la persona.

El text defensa que l'home actua segons el seu coneixement per tal, aquell que no coneix el be no es capaç de realitzar-lo i quan es produeix una acció bona es per casualitat.Per tant d'aquesta idea també s'extreu que ningú fa el mal sabent que ho fa i per tant no existeix l'idea de malvat sinó la de ignorant.També tracta el tema de la ciència que tota la gent la menysprecia i ell en canvi l'eleva a un alt grau de necessitat.

Sòcrates una de les teories que defensa és l'intel·lectualisme moral.Aquesta teoria podria ser comparada amb altres filòsofs com podrien ser els sofistes que parlen de tot ho contrari, és a dir, de un relativisme exaltat i pel qual no existeix una idea en comu de bé.Tambe podria ser comparat amb el pitagòrics que defensan la transmigració de l'anima i els numeros com a principi de tot (arkhé).

Una altra manera d’entendre els sofistes.(Activitat 5)

Naturalesa:

És el descobriment de una realitat que es desenvoupa des de si mateixa i per a si mateixa.


Llei:

S'oposa a la naturalesa,ja que son aquelles prescrpcions que fan els homes, i per tant, modifiquen l'ordre natural, és a dir, van contranatura.


Tècnica:

La tèncina es l'art de modificar o de produir quelcom real. Els objectes formats apartir d'aquesta cobreixen una necessitat que no fa la naturalesa.


Ciutat:

L'unió dels éssers en un espai abstracte on es cobreix la necessitat de convivència i la de les relacions humanes, per tant, és com una empresa col·lectiva.


Llenguatge, raó i pensament:

El llenguatge manifesta ambigüitat i mobilitat.El lógos , en princip, el sentim , però no el veiem, per tant parlem de un lógos interior.El pensament i la raó intentar nar en mateixa direcció però avegades l'aparició d'un te la manca d'un altre.


Educació:

Es basa en establir els valors mes preciats per els sofistes dins la societat i per tant s'ha de començar per l'introducció d'aquest valors dins dels nens.


Veritat:

La veritat és el manament de qualsevol autoritat,encara que l'experiència humana intuís, més o menys conscientment, la independència que aquest concepte devia tenir.Amb els sofistes tot això es contradiu.

Creus que podem arribar a la veritat absoluta? (Activitat 4)

La meva opinió és que no podem arribar a la veritat absoluta, ja que aquesta tot i tindre-la davant la veuriem de manera subjectiva traves dels nostres propis sentits per tant ja perdriem la seva forma original i seria presa el seu concepte basant-nos ens els nostres coneixaments anterior i prejudicis establerts per la societat on vivim.Sota el meu punt de vista tot i existir la veritat en un pla diferent al de la nostra condició es inhaprensible pel èsser humà.Per tant la recerca d'aquesta es necessaria per tal de obtenir unes inquietuds i no viure en un estat de total contemplació pero alhora es una recerca inùtil en cuant a poder arrivar a l'objectiu final.

Comentari de text (Activitat 3)

Idees principals:

Parmènides tracta en els seus fragments les qualitats de l'esser que son:
immutable, únic i que no pot ser ni engendrat, ni destruit.

Títol: La inmutabilitat de l'ésser.


Parmènides ens el fragments tracta sobre que l'esser i el pensament es el mateix.Parmènides concep l’ésser entes com a realitat,separa el concepte final per dos camins el de veritat i el de l'opinió.Defensa que cal anar per la via de la veritat per tal de poder arribar a un coneixament valid es a dir la veritat absoluta.
D'aqui en resum podem extreu-re que " Allò que és, és; i allò que no és, no és."
Tot aquest arguments venen introduits dintre el poema que Parmènides va escriure per comunicar el seu pensament.


Les idees i concepcions de Parmènides poden ser contrastades amb les d'altres filòsofs, com poden ser Pitàgores, gran defensor de l'ànima i de la seva transmutació per mitja de la pols en suspensió dins l'aire; i defensor de els numeros,ja que segons ells ya que son per natularesa anteriors a les coses.Un altre filòsof podria ser Heràclit que defensa que l'ésser pot ser destruit i engendrat a partir del foc com element creador i aprtir del qual es forma l'univers i el nostre món.

Comentari dels fragments 1, 2, 4, 5 d’Heràclit (Activitat 2)

Idees principals

Els fragments tracten sobre l'existència dels contraris i de la seva harmonia necessària per tal de un món estable tot i alhora canviant.Heràclit parteix del concepte de foc com a principi de tot i per tant d'un foc creador i alhora destructor de l'ésser ya que per a ell el mateix creador es el destructor de l'home.

Títol: L'harmonia de contraris

Els fragments tracten sobre la lluita de contraris i alhora la harmonia que adopten al formar el món.Tracta el tema del sorgiment de un món a través del dinamisme que el foc aporta, de la necessitat dels contraris,ja que sense contraris no existiria el món ni la dualitat de les coses.Tambe parla de el moviment i que res és igual tot i que als sentits li semblin.Per tant defensa que el cosmos neix i mor com un ésser humà tot i que en una escala diferent de temps.


Els fragments van ser escrits per Heràclit, gran defensor del foc com a concepte dinamic i com a principi fonamental de totes les coses(arkhé).Aquest filòsof també tracta sobre la lluita de contraris en el món i de la necessitat d'aquesta lluita.Aquesta visió podria ser contrastada amb Anaximandre que considerava l'apeiron com a principi creador i destructor de les cosses i amb Anaximenes que defensava l'opinió de el aire com a respiració del món.

Immanuel Kant

Vida:


Immanuel Kant va néixer en 1724 i va morir en 1804, filòsof alemany, considerat per molts com el pensador més influent de l'era moderna. Nascut en Königsberg (ara, Kaliningrado, Rússia) el 22 d'abril de 1724, Kant es va educar en el Collegium Fredericianum i en la Universitat de Königsberg. En l'escola va estudiar sobretot als clàssics i en la universitat, física i matemàtiques. Després de la mort del seu pare, va haver d'abandonar els seus estudis universitaris i guanyar-se la vida com tutor privat. En 1755, ajudat per un amic, va reprendre els seus estudis i va obtenir el doctorat. Després, va ensenyar en la universitat durant 15 anys, i va donar conferències primer de ciència i matemàtiques, per a arribar de forma paulatina a disertar sobre gairebé totes les branques de la filosofia. Encara que les conferències i escrits de Kant durant aquest període li van donar reputació com filòsof original, no se li va concedir una càtedra en la universitat fins a 1770, quan se li va designar professor de lògica i metafísica. Durant els 27 anys següents va continuar dedicat a la seva labor profesoral i atraient a un gran nombre d'estudiants a Königsberg. Els ensenyaments religiosos no-res ortodoxes de Kant, que es basaven més en el racionalisme que en la revelació divina, li van crear problemes amb el Govern de Prusia i en 1792 Federico Guillermo II, rei d'aquesta nació, li va prohibir impartir classes o escriure sobre assumptes religiosos. Kant va obeir aquesta ordre durant cinc anys, fins a la mort del rei, i llavors es va sentir alliberat de la seva obligació. En 1798, ja retirat de la docència universitària, va publicar un epítome on es contenia una expressió de les seves idees de matèria religiosa. Va morir el 12 de febrer de 1804.


Obra:


Del període precrític:

- Pensaments sobre la veritable estimació de les forces vives (Gedanken von der wahren Schätzung der lebendigen Kräfte) (1747).

- Història general de la naturalesa i teoria del cel (Allgemeine Naturgeschichte und Theorie donis Himmels) (1755).

- Nova dilucidación dels primers principis del coneixement metafísic (Principiorum primorum cognitionis metaphysicae nova dilucidatio) (1755).

- Nou concepte del moviment i el repòs (Neuer Lehrbegriff der Bewegung und Ruhe und der damit verknüpften Volgerungen in donin ersten Grunden der Naturwissenschaft) (1758).

- La falsa subtilesa de les quatre figures del sil·logisme (Die falsche Spitzfindigkeit der vier syllogistischen Figurin erwiesen) (1762).

- Assaig per a introduir el concepte de magnituds negatives en la filosofia (Versuch, donin Begriff der negativen Größen in der Weltweisheit einzuführen) (1763).

- L'únic fonament possible d'una demostració de l'existència de Déu (Der einzig mögliche Beweisgrund zu einer Demonstration donis Daseins Gottes) (1763). - Observacions sobre el sentiment del bell i el sublim (Beobachtungen über dónes Gefühl donis Schönen und Erhabenen) (1764).

- Sobre la nitidesa dels principis de la teologia natural i de la moral (Untersuchung über die Deutlichkeit der Grundsätze der natürlichen Theologie und Moral) (1764).

- Els somnis d'un visionari explicats pels somnis de la metafísica (Träume eines Geistersehers erläutert durch Träume der Metaphysik) (1766). - Sobre el fonament primer de la diferència entre les regions de l'espai (Von dem ersten Grunde donis Unterschiedes der Gegenden im Raume) (1766).

- Disertación inaugural (De mundi sensibilis atque intelligibilis forma et principiis) (1770).

- Aufsätze, dónes Philantropin betreffend (1776-1777) Del període crític - Crítica de la raó pura (Kritik der regnin Vernunft). (1781, 2ª edic. 1787).

- Prolegómenos a tota metafísica futura que pugui presentar-se com ciència, (Prolegomena zu einer jeden künftigen Metaphysik, die als Wissenschaft wird auftreten können) (1783).

- Resposta a la pregunta: Què és Il·lustració? (Beantwortung der Frage: Was ist Aufklärung?) (1784).

- Idea per a una Història Universal en sentit cosmopolita (Ideï zu einer allgemeinen Geschichte in weltbürgerlicher Absicht) (1784).

- Fonamentació de la metafísica dels costums, (Grundlegung zur Metaphysik der Sitten) (1785). - Recensions de les «Idees per a una Filosofia de la Història de la Humanitat» de Herder (Recensionen von J. G. Herders «Ideïn zur Philosophie der Geschichte der Menschheit») (1785).

- Principis metafísics de la ciència de la Naturalesa (Metaphysische Anfangsgründe der Naturwissenschaft) (1786).

- Probable inici de la història humana (Muthmaßlicher Anfang der Menschengeschichte) (1786).

- Què significa orientar-se en el pensament? (Was heisst: sich im Denken orientieren?) (1786).

- Segona edició de la Crítica de la raó pura (1787), amb nombroses modificacions.

- Sobre l'ús dels principis teleológicos en la filosofia (Über donin Gebrauch teleologischer Principien in der Philosophie) (1788).

- Crítica de la raó pràctica (Kritik der praktischen Vernunft) (1788).

- Crítica del judici (Kritik der Urteilskraft) (1790).

- Primera introducció a la Crítica del Judici (Erste Einleitung in der Kritik der Urteilskraft) (escrit pòstum, redactat en 1790).

- Sobre un descobriment segons el qual tota nova crítica de la raó pura resulta supèrflua enfront d'altra anterior (també coneguda com Nova crítica o Resposta a Eberhard) (Über eine Entdeckung nach der alle neue Kritik der regnin Vernunft durch eine ältere entbehrlich gemacht werden soll) (1790).

- Sobre el fracàs de tots els assajos filosòfics de Teodicea (Über dónes Misslingen aller philosophischen Versuche in der Theodizee) (1791).

- Quins són els progressos reals que la metafísica ha realitzat a Alemanya des dels temps de Leibniz i Wolff? (Welche sind die wirklichen Fortschritte, die Metaphysik seit Leibnizens und Wolffs Zeiten in Deutschland gemacht hat?) (text pòstum fragmentario, escrit cap a 1791-1795; publicat per Rink en 1804).

- Progressos de la metafísica des de Leibniz i Wolff, Madrid, Tecnos, 1987 (edic. de F. Duc)

- La religió dintre dels límits de la mera raó (Die Religion innerhalb der Grenzen der blossen Vernunft) (1793).

- Sobre aquest: Això pot ser correcte en la Teoria, però no val per a la Pràctica (Über donin Gemeinspruch: Das mag in der Theorie richtig sein, taugt aber nicht für die Praxi) (1793).

- La fi de totes les coses (Dónes Ende aller Dinge) (1794).

- La pau perpètua (Zum ewigen Frieden, ein philosophischer Entwurf) (1795).

- Metafísica dels costums (Metaphysik der Sitten) (1797).

- Revisió de la pregunta: si el gènere humà progressa contínuament cap al millor (Erneuerte Frage: Ob dónes menschliche Geschlecht im beständigen Fortschreiten zum Besseren sei) (1797).

- El conflicte de les facultats (Der Streit der Fakultäten), (1798). - Aramayo (com La contesa entre les facultats de filosofia i teologia)

- El poder de les facultats afectives (1798).

- Antropologia en sentit pragmàtic (Anthropologie in pragmatischer Hinsicht) (1798).

- Lògica (Logik. Ein Handbuch zu Vorlesungen) (1800, publicada per Jäsche).

- Geografia física (Immanuel Kants physische Geographie. Auf Verlangen donis Verfassers aus seiner Handschrift herausgegeben und zum Theil bearbeitet von D. Friedrich Theodor Rink) (1802).

- Pedagogia (Pädagogik. Herausgegeben von D. Friedrich Theodor Rink) (1803).

- Transició des dels primers fonaments metafísics de la ciència natural a la Física (Vom Übergange von donin metaphysischen Anfangsgründen der Naturwissenschaft zur Physik) (1888, edició de Krause). Obra fragmentaria inconclusa que forma part del Opus postumum.

- Opus postumum (col·lecció d'obres inconclusas) (1920). - Antropologia Pràctica (manuscrit inèdit de 1785). Editorial Tecnos, Madrid, 1990 .

La societat i l'estat

Idees principals:

El poder ha de ser exercit per la totalitat dels ciutadans.
Hi ha de fixar unes limitacions dintre del poder públic per no
permetre abussos de poder per part de ningu.

Títol: La responsabilitat en l'execucio del poder polític.

Comentari:

El text parla de que tot ciutada ha de participar en l'exercici
del poder públic,ya que tot ciutada té els mateixos drets i
obligacions.També destaca que el poder polític ha de estar controlat
per no deixar que caigui en un mà o en un conjunt que en faci un abùs d'ell.
Es per això que demana que no caiguem en l'error de pensar que perque
el poder no estigui concentrar en una sola persona es que sigui millor,sinó
que te igual de fracas que si es dirigit per un grup de persones incompetents

Definicions Tema 10

Intel·lectualisme moral:només pot obrar bé aquell que sap què és el bé.

Maièutica: l’art de les llevadores que dona llum a la veritat.

Hedonisme: és una teoria que es basa en que ser la felicitat significa experimentar plaer.

Felicitat (Aristòtil): és ser home en el sentit més ple de la paraula, per això hi ha una activitat que ens distingeix com a homes i ser feliç consistirà exercir-la.

Prudència: és la saviesa pràctica que ens ajuda a deliberar bé.

Pau interior: el savi estoic ha de buscar-la, i, evadir-se de les opinions alienes.

Aritmètica dels plaers: teoria utilitarista que descansa en dos supòsits,el mes important destaca que els plaers son iguals en qualitat.

Utilitarisme de la regla:es basa en que si l’acció en la qual ens trobem s’ha sotmet a una regla ja la considerem moral per el bé de les consequencies.

Ètica deontològica: es aquella que es preocupa per el deure.

Imperatiu categòric: són ordres que ens ordenen obrar d’una manera o d’una altre.

Dignitat humana: defensa que els ésser humans som únics i no tenim preu.

Intuïcionisme dels valors: els valors es capten a través d’una intuïció emocional.

Comunitarisme: teoria que defensa que els principis universals allunyen als éssers de la seva comunitat.

Universalisme: teoria que creu que les comunitats són indispensables amb una solidaritat de grup.

La persona té dignitat i no preu

Idees principals:

Tot te preu menys la dignitat humana, es per això que no te res equivalent i no pot ser substituïda per cap altre.En el regne dels fins l'home moral es aquell que utilitza la gent com fi i no com a mitja.

Titol: ¿Té equivalent la dingnitat humana?

Comentari:

El text es basa en la consciència moral i d’imperatiu categòric.
Parla bàsicament de que a la vida tot té preu menys la dignitat.
També destaca els regne del fi on tothom es un fi i no un mitja.
Això podria ser contrastat amb les altres dos formas de felicitat,
la millor per comparar es la del hedonisme que es basa en la
recerca de plaer i deixa de banda els regne dels fins per
centrar-se en saber repartir el plaer al llarg de la vida i
obtenir el maxim plaer pel maxim de persones possibles.

És millor ser un ésser humà insatisfet que un porc satisfet.

La meva opinió sobre aquest enunciat, es clarament afirmativa ya que l'home necessita molts mes factors per assumir la felicitat, i no només això sinó que també l'home que es inconformista es aquell que avança cap al futur i no queda estancat en una vida contemplativa i pasiva,sense aportar cap factor a la societat,el inconformista pensa la manera de millorar la seva posició i per tant al fer la utilització del pensament,demostra que es un esser humà en el sentit mes ampli de la paraula.Si volem obtenir una visio mes objectiva sobre aquest tema nomes tindriem que fer la vista enrere ya que els homes inconformistes encara avui dia son recordats mentre que els que promulgaven la llei del minim esforç intelectual han caigut en l'oblit.
La societat avança amb la gent inconfomormista ya que sinò fós per ella la societat no avançaria i es produiria una paral·lisis social.

Comentari de text

Pàg 195 Doc 3:

Idees principals:

El text tracta de l'home i les seves actituds per tal de aconseguir uns objectius,també tracta la manera de seleccionar les millors virtuds per a la vida.

Títol: L'Actitud lligada a la virtud.

Comentari:

Parla d'allo que l'home té que fer, es a dir,la funcó pròpia.
La vida es el moment per realitzar aquesta funció, aquestes
funcions han de ser bones i marevelloses.L'home actua per
aconseguir uns objectius i busca virtuds,entre les cuals
recerquen la mes perfecta.Es per això que l'home a de tenir
una vida contemplativa i utilitzar la virtud de la prudència,
ya que portar una vida contemplativa,es gairabe impossible.

Ningú fa el mal sabent que ho fa.

Desde el meu punt de vista aquesta afirmació es totalment erronea,ya que l'home a l'hora d'actuar sap les conseqüencies que venen darrera d'aquell acte i tot i que avegades les conseqüencies son mes greus de l'esperat, a l'hora d'actuar estava dintre de el ventall de possibilitats que succeis.Per donar mes arguments a la meva opinió,posare un exemple cla, el "bulling" en les escoles , les persones que agredeixen saben que fan el mal i actuen conscientment,ya que per a ells el dolor aliè els provoca plaer i felicitat.Totes aquestes persones junt a terroristes i altres que viuen del mal dels altres fan el mal sabent que ho fan.També remarcar que en algunes ocasions a la vida la reacció a una acció nostra no es la esperada pero no per això s'ha de generalitzar.

Fonaments de l'estat social i democratic de dret

Definicion tema 9

Temperament: sentiments,passions dificils de canviar.

Habit:repetició de actes diariament.

Virtut: Habit beneficios,antonim de defecte.

Consiencia moral:capacitat de distingir el bé del mal.

Llibertat interna:Llibertat que ens permet ser lliure dels nostres actes.

Condicionament:No te llibertat absoluta,però si la suficient per ser consecuent dels propis actes.

Desti:Llei que creu en la predestinació

Determinisme economic:el defensor mes important es Marx i creu que l'economia es el motor de l'historia.

Determinisme genetic:Tot el que fem bé predeterminat pels gens.

L'us regulatiu:es basa en que tot fenomen te causa.

Autonomia moral:es l'estadi mes avançat i es basa en actuar segons el teu deure.

Heteronomia moral: es basa en actuar per a tal no rebre castic

Nivell preconvencional:es basa en l'actuació segons la necessitat.

Nivell postconvencional:nivell que es basa en saber distingir les normes del deure.

Responsabilitat moral: es capacitat de respondre dels actes propis assumint consequencies.

Consiencia planetaria:es la responsabilitat amb el mó que exigeis la participació de tots.

Principi de responsabilitat:es obra bé per tal de respetar l'entron i deixar-lo tal com l'hem trobat

canço de llibertat

Dicen los viejos que en este país hubo una guerra
y hay dos Españas que guardan aún,
el rencor de viejas deudas
Dicen los viejos que este país necesita
palo largo y mano dura
para evitar lo peor

Pero yo sólo he visto gente
que sufre y calla
Dolor y miedo
Gente que sólo desea su pan,
su hembra y la fiesta en paz

Libertad, libertad sin ira libertad
guárdate tu miedo y tu ira
porque hay libertad, sin ira libertad
y si no la hay sin duda la habrá
Libertad, libertad sin ira libertad
guárdate tu miedo y tu ira
porque hay libertad, sin ira libertad
y si no la hay sin duda la habrá

Dicen los viejos que hacemos lo que nos da la gana
Y no es posible que así pueda haber
Gobierno que gobierne nada
Dicen los viejos que no se nos dé rienda suelta
que todos aquí llevamos
la violencia a flor de piel

Pero yo sólo he visto gente muy obediente
hasta en la cama
Gente que tan sólo pide
vivir su vida, sin más mentiras y en paz

Libertad, libertad sin ira libertad
guárdate tu miedo y tu ira
porque hay libertad, sin ira libertad
y si no la hay sin duda la habrá
Libertad, libertad sin ira libertad
guárdate tu miedo y tu ira
porque hay libertad, sin ira libertad
y si no la hay sin duda la habrá

Libertad, libertad sin ira libertad
guárdate tu miedo y tu ira
porque hay libertad, sin ira libertad
y si no la hay sin duda la habrá

Libertad, libertad sin ira libertad
guárdate tu miedo y tu ira
porque hay libertad, sin ira libertad
y si no la hay sin duda la habrá (bis)

Creus en el desti?

La meva opinió sobre el desti es pessimista i alhora molt realista.Segons el meu punt de vista el desti es un escusa on la gent s'ampara davant l'ignorancia de un fet que ha succeit,i per tant no te ningun argument per explicar-ho.El desti per a mi no existeix i les accions que reps a la vida nomes son la resposta a les teves accions anteriors,llevat d'alguns casos especials que son productes de causes naturals com la mort,desastres naturals,etc.La visió de la vida i dels fets que passaran,per a mi son els resultats de totes les accions que avui dia portem a terme.Per fer una mica mes sencilla l'explicació un exemple seria: Yo estic estudiant batxillerat,si les notes que trec son de un 5 i la selectivitat trec mateixa nota la mitjana sera de un 5,per tant si la meva nota de tall necessaria per l'estudi del meu futur es de 5,1 no sera una mala jugada del desti la que ma fet perdre aquesta oportunitat,sinó,sera la consequencia dels meus actes,com per exemple no aver estudiat.Pe mi en la vida tot es resultat dels nostres actes i per tant tota cosa be donada per una raó ,per tant cal anar amb compte amb els nostres actes si en un futur volem recollir unes bones situacions.

Arguments a favor i en contra de la llibertat

A favor:

-L'home es lliure de anar on vol.
-L'home te una llibertat interna que li permet ser amo del seus actes
-L'home es lliure de realiatzar tot tipus d'accions sempre que estiguin dintre del marc judicial.
-L'home quan durant l'etapa de maduresa disposa de un alt grau de llibertat.

En contra:

-L'home durant la infantesa,vellesa,te un llibertat externa limitada.
-L'home es lliure pero no completament,ya que ho es dintre de unes normes.
-L'home pot anar allà on vol,pero sempre donant justificants.
-Tot home esta registrat amb un nùmero.

Exemples de fàl·lacies

Preguntes complexes:

-Has trencat el vidre no?

Argument ad ignorantiam:

-No sa pogut demostrar que hi ha vida en Mart,per tant que hi ha vida en Mart es falç.

Argument circular

-Esta vermell perque no es pot passar.Perque no es pot passar?perque esta vermell.

Argument ad hominem:

-No em pots dir que tregui bones notes quan tu mai aprovaves.

Argument d'autoritat:

-El professor ha dit que Kant va ser un del millors filòsof.

Argument ad baculum:

-Heu de votarme a mi perque sino el candidat de la competencia augmentara els impostos.

Argument ad poulum:

-Ara amb Vodafone cuota de linia gratis.

Argument ad populo:

-Tothom diu que la crisi encara durara 2 anys,per tant s'accepta com a valid que durara dos anys.

Argument de la causa falça:

-Si prego abans de l'examen,l'aprovare.

Generalització precipitada:

-Tots els catalan son garrepas.

Argument de pendent relliscos:

-Si no vas escola,suspendras,si suspens no trobaras treball,per tant si vols trobar treball has de anar a escola.

Definicions:

Individu: qualsevol esser complet que pertany a una especie

Individualisme possesiu: L'individu es amo de si mateix, la societat es un simple sistema d'intercanvi.

Sociabilitat natural: és contrari de la definició anterior,es basa en que l'home necessita la societat per desenvolupar-se com a persona.

Contractualisme: es basa en que l'home no es sociable i la societat es un acord entre essers humans.

Pacte social: defensa que l'home es bo per naturalesa i en entrar en societat es corromp.

Voluntat General: acord que s'obte entre tots a fi de cerca el bé comu.

Antropologia Sociable: estudia la manera de viure de l'home en societat.

Socialització primaria: durant la infantesa l'home es format i introduit en la societat.

Cultura: conjunt de tradicions,creences,valors,objectes,que adopten un conjunt d'individus.

Subcultura: tipus difernets de grups human dintre de la cultura.

Contracultura:moviment de rebel·lio contra la cultura hegemonica presentant un model alternatiu.

Civilització: es el sentit mes ampli que engloba totes les cultures.

Etnocentrisme: analitza la cultura desde el punt de vista propi.

Xenofobia: odi envers l'estranger.

Racisme: creença en l'existencia de races superiors.

Aporofobia: Odi envers el pobre.

Relativisme cultural: proposa analitza les cultures desde el punt de vista de la cultura aliena.

Interculturalisme: actitud que s'adopta davant el universalisme,accepta el conjunt de cultures en mateix territori.

Activitats de la página 133.

Exercici 1 Que creus que volem dir amb les expressions següents:

-És un persona molt culta: és una persona que te una gran riquesa mental en una gran varientat de temes.
-Aquest no te cultura:és analfabet es a dir no te conexements bàsics.
-La nostra cultura és molt rica: te molta variabilitat de temes que poden ser tractats.
-La cultura de masses ha produït la teleporqueria: els gustos de la gent fa que es produeixin aquest programes.
-És necessari que la cultura sigui més popular i menys elitista:l'educació a d'estar a l'abast de tots.
-Tots el éssers humans son subjectes culturals:que estem envoltats de cultura.

Exercici 3 Analitza el contingut i indica com valoraria algú amb actitud intercultural:

Jo et tolero,admeto que les coses les entenguis aixi,pero cadascu a casa seva.Relativisme cultural.
Interculturalisme: Admeto els teus costums per tal de promoure el dialeg i la comunicació.

Els inmigrants que viuen al nostre pais han d'acceptar totes les nostres formes de vida.Racisme.
Interculturalisme: Hem de acceptar tota forma de vida per tal de obtindre una convivencia.

Es normal que apareguin barris aïllats de gitanos,perque son gent amb una forma de vida propia,no hi veig res de negatiu. Relativisme cultural
Interculturalisme:Hauriem d'acceptar la seva forma de vida.

Com han de tenir feina els inmigrants si no en tenim nosaltres.Racisme
Interculturalisme:tots tenim igualtat en drets i tots tenim dret a feina digna.

Es imposible entendre's amb el paios! Paralisi cultural.
Intercultural:Amb el dialeg tot es possible.

Si al seu pais no si estan bé,es culpa seva que podem fer-hi nosaltres?Racisme.
Interculturalisme: hem de acollirlos perque molts de nosaltres tambe vam emigrar.

De quina manera podem conviure amb altres cultures

La meva opinió és que l'home pot conviure davant de un altre cultura sempre que tingui una posició de respecte i una actitud interculturalista que li faci veure la altre cultura amb acceptació i promogui el dialeg entre aquestes.Per tant la convivencia es possible sempre que deixem de banda els perjudicis, el racismes o altres mancances de les posicions que ignoren i deixen de costat la trobada entre cultures.Avui dia vivim en una societat multiculturalisme fet que podriem dir que practicament ens obliga a adoptar una actitud interculturalista a fi de trobarse agust amb tots els intengrants de una comunitat.

Antropología cultural

Les primeres societats:
-Van ser els primers en convertir-se en sedentaris.
-S'aprofitaven de la caça i recol·lecció de fruits.
-Vivien en Coves.
-Tenient pintures de caracter artistic a les parets de les coves.
-Economia d'intercanvi.
-El cap es l'home amb mes experiencia.
Les societats agrícoles:
-L'establiment en un lloc (sedentarisme) obliga a la agricultura davant l'escassetat de caça.
-L'economia es basa en acomulació i repartició igualitaria
-Cap de tribu es qui s'encarrega del proces de repartiment.
Els estats naixents:
-Tenen un conjunt de liders
-Augment de la cultura.
-Gran concentració de població
-Economia mixta.

L’ésser humà és sociable per naturalesa?

L'ésser humà a la meva manera de veure desde el proces d'hominització ha estat lligat a un grup de persones on ha bucat refugi per tal de evitar el gran risc que suposa anar sol.D'aquesta manera l'home desde el seu inici ha tingut la necessitat de una societat, es per aixó que es podria dir que l'home es sociable per naturalesa.Però vist desde un altre punt,l'home ha fet el pas de sociabilització mogut per un egaoisme de supervivencia i les primeres societat no eran mes que un grup d'homes que en ella trobaben refugi i li servien de lloc on assegurar-se la supervivencia, es per aquest fet que l'home es social per que li surt rentable ser-ho si vol assegurar-se una bona vida.

Definicions tema 2

Raó teòrica: aquella que s’orienta cap al coneixement de la realitat del món.

Raó pràctica: s'orienta cap a com este que dur a terme l'acció pe obtindre un benefici.

Metafísica: part de la filosofia teórica que es basa en la ultimitat de els enunciats.

Ultimitat: característica de la metafísica que es basa en arribar a les respostes finals,es a dir que no deixen seguir preguntant

Subjecte: Qui realitza l'acció(persona)

Opinió ( Kant ):Grau del coneixement en el qual s'esta segur de una cosa pero no es poden donar arguments per defensar-ho.

Interés empancipador: es basa en la lliberacio de l'esser humà.

Dogmatisme: es una posició davant el coneixement que afirma que podem arribar a coneixer

Escepticisme moderat: Defensa que podem arribar a coneixer pero no en una totalitat.

Criticisme: Hem de contrastar el que coneixem amb la realitat.

Perspectivisme: Podem arribar a coneixer,pero cadascun desde el seu punt de vista.

Realisme: defensa la possibilitat de coneixer l'objecte tal com és.

Idealisme: defensa que el que el que nosaltres coneixem no es tal com és, sino com ho interpretem.

Noesi: És l’acte de pensar.

Prejudici: judicis que aprenem a la infantesa per la cultura,educació etc.Que ens fa veure les coses desde punt de vista diferent.

Ignorancia: Desconeixement total de una cosa.

Autoritat: acceptem una cosa com a certa perquè un especialista en aquella materia hho diu.

Evidència sensible: Es basa en que tot el que be donat pels sentits es cert i contra mes sentits ho detectin mayor sera la seva realitat.

Adequació: teoria que es basa en la concordança entre el pensament i la realitat.

Coherència: Es basa en que la realitat es certa si al ayuntarla amb altres proposicions , te coherència.

Pragmatisme: Es basa en que tot ho real es allò que ens es util.

Concens: acord en que arriben uns interlocutors.

Contingència: tot allò que es però podria no haver estat.

Allò qué és virtual és real?

Desde la meva visió es cert tot allo que existeix,ya que la imatge d'aquell objecte produida per un suport tecnic es real.Tota informació,imatge,video o música tot i ser virtual esta guardat en un suport fisic que es el servidor cosa que la fa mes real.La realitat virtual,durant els ultims anys ha donat que parlar ya que han aparegut un gran nombre de soports fisics, i la creacio d'espais web on la gent es relaciona entre ella.El fet d'aquesta possibilitat de relacio per ami dona una gran realitat aquest tema ya que permeteix amb resultats observables la comunicació amb gent de l'altre punta del món.