Intel·lectualisme moral:només pot obrar bé aquell que sap què és el bé.
Maièutica: l’art de les llevadores que dona llum a la veritat.
Hedonisme: és una teoria que es basa en que ser la felicitat significa experimentar plaer.
Felicitat (Aristòtil): és ser home en el sentit més ple de la paraula, per això hi ha una activitat que ens distingeix com a homes i ser feliç consistirà exercir-la.
Prudència: és la saviesa pràctica que ens ajuda a deliberar bé.
Pau interior: el savi estoic ha de buscar-la, i, evadir-se de les opinions alienes.
Aritmètica dels plaers: teoria utilitarista que descansa en dos supòsits,el mes important destaca que els plaers son iguals en qualitat.
Utilitarisme de la regla:es basa en que si l’acció en la qual ens trobem s’ha sotmet a una regla ja la considerem moral per el bé de les consequencies.
Ètica deontològica: es aquella que es preocupa per el deure.
Imperatiu categòric: són ordres que ens ordenen obrar d’una manera o d’una altre.
Dignitat humana: defensa que els ésser humans som únics i no tenim preu.
Intuïcionisme dels valors: els valors es capten a través d’una intuïció emocional.
Comunitarisme: teoria que defensa que els principis universals allunyen als éssers de la seva comunitat.
Universalisme: teoria que creu que les comunitats són indispensables amb una solidaritat de grup.
divendres, 29 de maig del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada