diumenge, 4 d’octubre del 2009

Immanuel Kant

Vida:


Immanuel Kant va néixer en 1724 i va morir en 1804, filòsof alemany, considerat per molts com el pensador més influent de l'era moderna. Nascut en Königsberg (ara, Kaliningrado, Rússia) el 22 d'abril de 1724, Kant es va educar en el Collegium Fredericianum i en la Universitat de Königsberg. En l'escola va estudiar sobretot als clàssics i en la universitat, física i matemàtiques. Després de la mort del seu pare, va haver d'abandonar els seus estudis universitaris i guanyar-se la vida com tutor privat. En 1755, ajudat per un amic, va reprendre els seus estudis i va obtenir el doctorat. Després, va ensenyar en la universitat durant 15 anys, i va donar conferències primer de ciència i matemàtiques, per a arribar de forma paulatina a disertar sobre gairebé totes les branques de la filosofia. Encara que les conferències i escrits de Kant durant aquest període li van donar reputació com filòsof original, no se li va concedir una càtedra en la universitat fins a 1770, quan se li va designar professor de lògica i metafísica. Durant els 27 anys següents va continuar dedicat a la seva labor profesoral i atraient a un gran nombre d'estudiants a Königsberg. Els ensenyaments religiosos no-res ortodoxes de Kant, que es basaven més en el racionalisme que en la revelació divina, li van crear problemes amb el Govern de Prusia i en 1792 Federico Guillermo II, rei d'aquesta nació, li va prohibir impartir classes o escriure sobre assumptes religiosos. Kant va obeir aquesta ordre durant cinc anys, fins a la mort del rei, i llavors es va sentir alliberat de la seva obligació. En 1798, ja retirat de la docència universitària, va publicar un epítome on es contenia una expressió de les seves idees de matèria religiosa. Va morir el 12 de febrer de 1804.


Obra:


Del període precrític:

- Pensaments sobre la veritable estimació de les forces vives (Gedanken von der wahren Schätzung der lebendigen Kräfte) (1747).

- Història general de la naturalesa i teoria del cel (Allgemeine Naturgeschichte und Theorie donis Himmels) (1755).

- Nova dilucidación dels primers principis del coneixement metafísic (Principiorum primorum cognitionis metaphysicae nova dilucidatio) (1755).

- Nou concepte del moviment i el repòs (Neuer Lehrbegriff der Bewegung und Ruhe und der damit verknüpften Volgerungen in donin ersten Grunden der Naturwissenschaft) (1758).

- La falsa subtilesa de les quatre figures del sil·logisme (Die falsche Spitzfindigkeit der vier syllogistischen Figurin erwiesen) (1762).

- Assaig per a introduir el concepte de magnituds negatives en la filosofia (Versuch, donin Begriff der negativen Größen in der Weltweisheit einzuführen) (1763).

- L'únic fonament possible d'una demostració de l'existència de Déu (Der einzig mögliche Beweisgrund zu einer Demonstration donis Daseins Gottes) (1763). - Observacions sobre el sentiment del bell i el sublim (Beobachtungen über dónes Gefühl donis Schönen und Erhabenen) (1764).

- Sobre la nitidesa dels principis de la teologia natural i de la moral (Untersuchung über die Deutlichkeit der Grundsätze der natürlichen Theologie und Moral) (1764).

- Els somnis d'un visionari explicats pels somnis de la metafísica (Träume eines Geistersehers erläutert durch Träume der Metaphysik) (1766). - Sobre el fonament primer de la diferència entre les regions de l'espai (Von dem ersten Grunde donis Unterschiedes der Gegenden im Raume) (1766).

- Disertación inaugural (De mundi sensibilis atque intelligibilis forma et principiis) (1770).

- Aufsätze, dónes Philantropin betreffend (1776-1777) Del període crític - Crítica de la raó pura (Kritik der regnin Vernunft). (1781, 2ª edic. 1787).

- Prolegómenos a tota metafísica futura que pugui presentar-se com ciència, (Prolegomena zu einer jeden künftigen Metaphysik, die als Wissenschaft wird auftreten können) (1783).

- Resposta a la pregunta: Què és Il·lustració? (Beantwortung der Frage: Was ist Aufklärung?) (1784).

- Idea per a una Història Universal en sentit cosmopolita (Ideï zu einer allgemeinen Geschichte in weltbürgerlicher Absicht) (1784).

- Fonamentació de la metafísica dels costums, (Grundlegung zur Metaphysik der Sitten) (1785). - Recensions de les «Idees per a una Filosofia de la Història de la Humanitat» de Herder (Recensionen von J. G. Herders «Ideïn zur Philosophie der Geschichte der Menschheit») (1785).

- Principis metafísics de la ciència de la Naturalesa (Metaphysische Anfangsgründe der Naturwissenschaft) (1786).

- Probable inici de la història humana (Muthmaßlicher Anfang der Menschengeschichte) (1786).

- Què significa orientar-se en el pensament? (Was heisst: sich im Denken orientieren?) (1786).

- Segona edició de la Crítica de la raó pura (1787), amb nombroses modificacions.

- Sobre l'ús dels principis teleológicos en la filosofia (Über donin Gebrauch teleologischer Principien in der Philosophie) (1788).

- Crítica de la raó pràctica (Kritik der praktischen Vernunft) (1788).

- Crítica del judici (Kritik der Urteilskraft) (1790).

- Primera introducció a la Crítica del Judici (Erste Einleitung in der Kritik der Urteilskraft) (escrit pòstum, redactat en 1790).

- Sobre un descobriment segons el qual tota nova crítica de la raó pura resulta supèrflua enfront d'altra anterior (també coneguda com Nova crítica o Resposta a Eberhard) (Über eine Entdeckung nach der alle neue Kritik der regnin Vernunft durch eine ältere entbehrlich gemacht werden soll) (1790).

- Sobre el fracàs de tots els assajos filosòfics de Teodicea (Über dónes Misslingen aller philosophischen Versuche in der Theodizee) (1791).

- Quins són els progressos reals que la metafísica ha realitzat a Alemanya des dels temps de Leibniz i Wolff? (Welche sind die wirklichen Fortschritte, die Metaphysik seit Leibnizens und Wolffs Zeiten in Deutschland gemacht hat?) (text pòstum fragmentario, escrit cap a 1791-1795; publicat per Rink en 1804).

- Progressos de la metafísica des de Leibniz i Wolff, Madrid, Tecnos, 1987 (edic. de F. Duc)

- La religió dintre dels límits de la mera raó (Die Religion innerhalb der Grenzen der blossen Vernunft) (1793).

- Sobre aquest: Això pot ser correcte en la Teoria, però no val per a la Pràctica (Über donin Gemeinspruch: Das mag in der Theorie richtig sein, taugt aber nicht für die Praxi) (1793).

- La fi de totes les coses (Dónes Ende aller Dinge) (1794).

- La pau perpètua (Zum ewigen Frieden, ein philosophischer Entwurf) (1795).

- Metafísica dels costums (Metaphysik der Sitten) (1797).

- Revisió de la pregunta: si el gènere humà progressa contínuament cap al millor (Erneuerte Frage: Ob dónes menschliche Geschlecht im beständigen Fortschreiten zum Besseren sei) (1797).

- El conflicte de les facultats (Der Streit der Fakultäten), (1798). - Aramayo (com La contesa entre les facultats de filosofia i teologia)

- El poder de les facultats afectives (1798).

- Antropologia en sentit pragmàtic (Anthropologie in pragmatischer Hinsicht) (1798).

- Lògica (Logik. Ein Handbuch zu Vorlesungen) (1800, publicada per Jäsche).

- Geografia física (Immanuel Kants physische Geographie. Auf Verlangen donis Verfassers aus seiner Handschrift herausgegeben und zum Theil bearbeitet von D. Friedrich Theodor Rink) (1802).

- Pedagogia (Pädagogik. Herausgegeben von D. Friedrich Theodor Rink) (1803).

- Transició des dels primers fonaments metafísics de la ciència natural a la Física (Vom Übergange von donin metaphysischen Anfangsgründen der Naturwissenschaft zur Physik) (1888, edició de Krause). Obra fragmentaria inconclusa que forma part del Opus postumum.

- Opus postumum (col·lecció d'obres inconclusas) (1920). - Antropologia Pràctica (manuscrit inèdit de 1785). Editorial Tecnos, Madrid, 1990 .