Influències que va rebre Kant.

Influències:

1.Plató:

Les "Idees" de Plató guarden certa semblança amb les anomenades per Kant "idees pures" de la raó (ànima, món, Déu).
 
Un dels arguments utilitzats per Plató per a demostrar la immortalitat de l'ànima s'assembla a la defensa kantiana de la immortalitat de l'ànima (segon "postulat de la raó pràctica").

2.El pensament estoic: pel seu estricte sentit del deure, llunyà a una concepció hedonista i tan del gust del rigorisme kantià.

3.Del Racionalisme:

En la seva joventut Kant va acceptar les tesis racionalistes més importants del racionalista Wolff.

En la seva maduresa s'allunya del racionalisme però coincideix amb aquest corrent en les tesis següents:

Possibilitat d'un coneixement estricte (els judicis sintètics a priori), un coneixement extensiu, però també universal i necessari, encara que referit únicament als mers fenòmens;
no tots els elements que intervenen en el coneixement tenen el seu origen en l'experiència empírica, ja que hi ha elements a priori (per als racionalistes les idees innates ", per Kant les estructures a prioris mes referides a la forma que ha de tenir tot objecte perquè es pugui conèixer).

4.De l'Empirisme:

Hume el va portar a rebutjar les pretensions de la "filosofia dogmàtica" del racionalisme (li "va despertar del somni dogmàtic").

L'experiència no permet extreure universalitat ni necessitat, (així, de l'experiència només podem obtenir enunciats particulars i contingents, judicis que Kant dirà sintètics a posteriori).

El coneixement es pot referir només al que es dóna als sentits, i el que estigui més enllà dels sentits incognoscible, tesi que portarà a l'afirmació que no és possible la metafísica com a ciència, (tot i que Kant afirma que el món moral obre la porta a la relació de l'home amb el metafísic).

5.De la Il.lustració

Generals:

Kant, amb la seva obra Resposta a la pregunta: Què és la Il.lustració?, Es va convertir en el més important representant d'aquest corrent a Alemanya; la idea il.lustrada de la importància de la raó, tant com a guia per al coneixement de la realitat com per a la pràctica moral; en l'optimisme que porta a considerar que aquesta facultat és l'instrument adequat per emancipar l'home dels errors de la tradició.

Newton:

La seva teoria física el va portar a Kant a considerar que existeix el coneixement sintètic a priori ia intentar comprendre com és possible aquest exelente coneixement respecte del món físic; la seva visió mecanicista del món natural fomentar en Kant la creença en l'existència de lleis deterministes respecte del món natural i la consideració que l'home, en tant que pertany a aquest món, no és lliure (en la mesura que és un mer fenomen ).
 

Rousseau:

li va mostrar l'existència d'un ordre diferent al físic, el valor de la moral i del món de l'esperit i la llibertat necessària en l'home per poder participar d'aquest món moral.

L'existència dels cossos

1-Idees principals:

Al no ser Déu un ésser enganyador,les idees no ens poden venir donades per ell,ja que algunes no en son certes,per tant cal l'existència d'algun factor que ens les aporti.Déu per tal d'evitar el nostre engany ens mostra les idees a través d'uns subjectes i aquests son els cossos.

2-Les idees mostrades pels cossos.


3-Parla de que els cossos son els objectes que ens mostren a través de l'intervenció divina la realitat de les idees.Els cossos son la causa de la mostra de les idees,ja que aquesta no pot ser mostrada per Déu,ja que no podem parlar de un déu enganyador,per aquest motiu no serien els causants els cossos de l'engany, sinó una mena de geni maligne que actua de manera que provoca la confusió i distorsió de les idees.Els cossos per tant,son necessaris i per tant existeixen,ja que son necessaris per captar l'essència de les idees i per-tant poder aplicar-les a la realitat del món sensible.


4-Aquesta teoria es podria contrastar amb Plató que defensa que la única existència de la matèria,la veritat i realitat es troba en un món intel·ligible al qual l'home no en pot accedir,per tant l'ànima seria en aquest cas l'única que en coneix la veritat de els objectes, a causa de les constants transmutacions que ha patit durant el temps,i només caldrà donar llum a l'interior per tal de poder accedir a un coneixement que es troba implantat dintre un mateix.

Podem dubtar del jo?

La existència del jo no pot dubtar-se,el jo es l'únic factor que podem trobar de realitat dins aquest món.El jo és un factor que no pot ser no pensat i és un ésser necessari.La negar la existència del jo seria com un mena d'autodestrucció d'un mateix com negar la pròpia existència.El jo suposa un sentit dins la vida,doncs si no existís,la vida no tindria valor.El jo no només suposa la meva realitat, sinó la dels altres humans que també posseïxen una realitat pròpia.El plantejament de la no existència de l'ésser només podria pensat des-de una visió del món com un somni,un letàrgi etern del que despertarem a la mort.

Qui és més coherent, Sant Anselm o Sant Tomàs?

Sota el meu punt de vista tots dos tenen bons arguments,però Sant Anselm compte amb un argument que li dona un gran avantatge,l'argument de l'existència de Déu a causa de que tots al parlar de Déu ens entenem i per tant al ser més perfecta l'existència que el contrari d'aquesta Déu existeix.Aquest argument pren força,ja que és una mena de parany d'ón es molt difícil sortir.La dificultat en aquella època de poder contradir aquest argument dona molta importància a aquest autor,ja que havia conseguit un argument a primer cop d'ull inegable.

El temps va ser creat amb el món (17)

El text tracta sobre la atemporalitat de Déu i sobre l'existència del temps,creada per Déu.Segons el text Déu no pot formar part del temps,ja que és atemporal i sempre roman igual.El temps va ser creat alhora que el món per tal de tenir un concepte útil pels humans,ja que son elements mortals i efímers.Aquest éssers es veuen afectats pel pas del temps i per la seva evolució durants aquest.Déu al ser un ésser omnipotent no requereix d'aquest per tal Déu es aliè a aquest.Déu no pateix modificacions,és inmutable.Per Déu no existeix ni avui ni demà,ni passat ni present ni futur,doncs Déu es present i resideix en tots com un ésser sumament perfecte que supera la nostra realitat.

Carta a Meneceu (16)

El text tracta sobre la meditació dels homes per tal d'assolir la felicitat y tracta en primer lloc sobre la por que tenen la gent a la mort.Epicur explica els motius pels quals no s'ha de tenir por, com per exemple el fet de que al morir els homes perdem la sensacions y per tant no podem sentir el dolor que molts creuen que causa la mort.Per tant Epicur explica que no te sentit estar engoixat
esperant-la,ja que es una espera inutil.Un altre tema que exposa Epicur en aquest text es la possibilitat de confeccionar el nostre futur en la mesura en que s'ens es permes, y per aquest motiu hem d'actuar per millorar-ho i no quedar-nos contemplant com pasa.Posteriorment Epicur tracta el tema de la felicitat exposant que es el bé primer,ja que desde el neixament tota elecció estara conduida cap a la recerca de la felicitat.Un altre tema tractat es l'autosuficiencia, ja que no hi ha bé superior que el de poder aconseguir els plaers per les nostres propies accions.Per ultim el text reflexa el rebuig cap a l'atzar, ja que aquest es inestable i no pot guiar el nostre futur, com comenta anteriorment el futur ha de ser produit en gran mesura per les nostres accions.

Text 12 Física d'Aristòtil. (15)

El text tracta sobre la forma i la matèria i com no, la privació.
En el text trobem representat aquests fenómens en l'exemple d'un lletrat i no-lletrat


Títol: L'estat de canvi.


El text tracta la forma i la privació amb relació en certa manera amb els contraris de manera que l'home no lletrat evidencia l'existencia d'un home lletrat,ja que per tal que un en sigui no lletrat ha d'haver un que si en sigui.Per tant tot subjecte està sotmès a canvi,tot i ser la mateixa matèria la forma varia i les privacions es van canviant les possissions.La forma dels subjectes al variar, varia la privació,ja que tot canvi resideix en aquest dos factors, i per tant els afecta.