Immanuel Kant
View more presentations from Enric92.
dijous, 15 d’abril del 2010
dijous, 8 d’abril del 2010
dimecres, 7 d’abril del 2010
L'abstract
1 Aquest fragment de l'abstract tracta sobre Adam, el qual no té la capacitat de demostrar que els fets que succeeixen sempre han de seguir un mateix ordre.Nosaltres suposem per costum que allò serà d'aquest manera però no tenim la certesa absoluta.Només som conscients de les sensacions i per tant només ens basem en aquests.
2 L'experiència i la causalitat.
3 Aquest fragment de l'abstract tracta sobre Adam el qual no te la capacitat de saber quin serà el futur que s'esdevé després de una acció.També parla de que a la natura,la causalitat es aparent ja que sembla que segueixi tot un ordre,peró el fet de un possible canvi en el futur implica que no es pugui saber amb certesa i per tant no es pugui aplicar la llei de causalitat.En definitiva,tot el nostre coneixement,be donat per l'experiència
4 Com tota la teoria de Hume aquest fragment,és un cop més una crítica a la teoria de la causalitat proposada per altres filòsofs.En aquest cas Hume defensa que encara que en moltes vegades de A parteixi B això no les relaciona,ja que no té perquè ser necessària l'una per l'aparició de l'altre.
2 L'experiència i la causalitat.
3 Aquest fragment de l'abstract tracta sobre Adam el qual no te la capacitat de saber quin serà el futur que s'esdevé després de una acció.També parla de que a la natura,la causalitat es aparent ja que sembla que segueixi tot un ordre,peró el fet de un possible canvi en el futur implica que no es pugui saber amb certesa i per tant no es pugui aplicar la llei de causalitat.En definitiva,tot el nostre coneixement,be donat per l'experiència
4 Com tota la teoria de Hume aquest fragment,és un cop més una crítica a la teoria de la causalitat proposada per altres filòsofs.En aquest cas Hume defensa que encara que en moltes vegades de A parteixi B això no les relaciona,ja que no té perquè ser necessària l'una per l'aparició de l'altre.
dimarts, 6 d’abril del 2010
Relació causa-efecte
1 Aquest text tracta sobre la teoria de la causalitat, i com la causa-efecte,segueix una relació.Hume fa una crítica a aquest fet,ya que segons ell que un fet s'esdevingui a conseqüència de un causa no vol dir que existeixi una relació entre aquests.Per aquest motiu Hume defensa,que encara que moltes vegades la relació es compleixi, no vol dir que sigui necessària.
2 Relació causa-efecte
3 En aquest text,Hume creu que les dues boles de billar,van tindre un contacte abans del moviment,ja que per aquest efecte hauria d'haver una causa.Amb aquest exemple,Hume critica la teoria de la causalitat,argumentat que com en aquest exemple no guarden relació els dos esdeveniments i cadascun d'ells actuen per moviment propi.Per tant de aquesta critica de Hume sorgira desprès la explicació del seu pensament en el qual aplicara aquest fet a la seva teoria on farà la seva gran crítica a la metafísica..
4 Aquesta teoria podria ser comparable a el moviment aristotèlic,on tot parteix de dos conceptes,l'acte i la potència.La semblança la trobem en el fet que en tots dos no es obligatori la causalitat.Del fet de una bola de billar tingui un moviment cap una altre bola no segueix que aquestes es toquin,com del fet que hi hagi un ou no vol dir que en surti una gallina.
2 Relació causa-efecte
3 En aquest text,Hume creu que les dues boles de billar,van tindre un contacte abans del moviment,ja que per aquest efecte hauria d'haver una causa.Amb aquest exemple,Hume critica la teoria de la causalitat,argumentat que com en aquest exemple no guarden relació els dos esdeveniments i cadascun d'ells actuen per moviment propi.Per tant de aquesta critica de Hume sorgira desprès la explicació del seu pensament en el qual aplicara aquest fet a la seva teoria on farà la seva gran crítica a la metafísica..
4 Aquesta teoria podria ser comparable a el moviment aristotèlic,on tot parteix de dos conceptes,l'acte i la potència.La semblança la trobem en el fet que en tots dos no es obligatori la causalitat.Del fet de una bola de billar tingui un moviment cap una altre bola no segueix que aquestes es toquin,com del fet que hi hagi un ou no vol dir que en surti una gallina.
Hume (Percepcions)
1 En aquest text Hume tracta el tema de les percepcions, i com en la seva filosofia la separa en dos termes.Les primeres de les que parla son les impressions,és a dir, aquelles que posseeixen importància pel coneixement,les segones son les idees,poc importants dintre de la teoria del coneixement de Hume.
2 Dos tipus de percepcions.
3 En aquest fragment David Hume presenta una introducció a la seva filosofia empirista,exposant que tot pertany a la experiència,i que d'aquesta s'en deriven dos tipus de percepcions, les impressions que son totes aquelles que rebem de la natura amb gran importància pel coneixement, i les idees, que son aquelles que apareixen en la nostra ment,transformades i modelades per la imaginació.Per tant podem confluir que una serà més intensa per tal que la rebem directament de la realitat,per aquest motiu tindrà més importància,aquestes seran les impressions.En un altre pla,tenim les idees,propies del pensament i de l'exercici d'aquest.
4 Aquesta teoria de les idees,seria fàcilment contrastable amb les idees de Plató,també objecte de teoria del coneixement.Trobem grans diferencies entre les idees de Hume i les de Plató.Les idees de Hume son resultat de un mètode empirista,es a dir, tot prové directament de la realitat.En canvi les idees de Plató, es troben, allunyades del nostre abast,ja que només podrem accedir a elles en el moment de la nostra mort.
2 Dos tipus de percepcions.
3 En aquest fragment David Hume presenta una introducció a la seva filosofia empirista,exposant que tot pertany a la experiència,i que d'aquesta s'en deriven dos tipus de percepcions, les impressions que son totes aquelles que rebem de la natura amb gran importància pel coneixement, i les idees, que son aquelles que apareixen en la nostra ment,transformades i modelades per la imaginació.Per tant podem confluir que una serà més intensa per tal que la rebem directament de la realitat,per aquest motiu tindrà més importància,aquestes seran les impressions.En un altre pla,tenim les idees,propies del pensament i de l'exercici d'aquest.
4 Aquesta teoria de les idees,seria fàcilment contrastable amb les idees de Plató,també objecte de teoria del coneixement.Trobem grans diferencies entre les idees de Hume i les de Plató.Les idees de Hume son resultat de un mètode empirista,es a dir, tot prové directament de la realitat.En canvi les idees de Plató, es troben, allunyades del nostre abast,ja que només podrem accedir a elles en el moment de la nostra mort.
Comentari de text Pàgina 127
1 Descartes en aquest text parla sobre la possibilitat de coneixement de Déu,o també si possible conèixer l'ànima.El problema d'aquest coneixement,sorgeix de l'idea de que tots el nostres coneixements,han partit sempre dels sentits i per tant en aquest dos casos, els objectes intel·ligibles no s'ens mostren i ens dificulten el seu coneixement.
2 La observació de l'ésser
3 En aquest text descartes parla sobre els problemes de concebre l'ésser.Desde sempre hem conegut les coses a través del mètode més comú que és l'observació.Els sentits ens han mostrar la realitat o aparença de les coses.Descartes defensa que no tot coneixement prové de l'experiència,sinó que els primers coneixements,provenen de l'enteniment.Com a conseqüències d'això podem dir que pels sentits obtenim les qualitats de l'objecte,pero el coneixement real,pertany a l'enteniment.
4 Aquesta teoria del coneixement,podria ser contrastada amb altres filòsofs com Plató,que nega la possibilitat de coneixement en aquest món,on només podem adquirir idees,i fins el moment de deslliurar-nos del cos,no podrem adquirir la realitat de les idees.Plató te una concepció del coneixement totalment diferent de la de descartes,tot i que tots dos tenen punts en comú, com el fet de que els sentits no aporten res al coneixement.
2 La observació de l'ésser
3 En aquest text descartes parla sobre els problemes de concebre l'ésser.Desde sempre hem conegut les coses a través del mètode més comú que és l'observació.Els sentits ens han mostrar la realitat o aparença de les coses.Descartes defensa que no tot coneixement prové de l'experiència,sinó que els primers coneixements,provenen de l'enteniment.Com a conseqüències d'això podem dir que pels sentits obtenim les qualitats de l'objecte,pero el coneixement real,pertany a l'enteniment.
4 Aquesta teoria del coneixement,podria ser contrastada amb altres filòsofs com Plató,que nega la possibilitat de coneixement en aquest món,on només podem adquirir idees,i fins el moment de deslliurar-nos del cos,no podrem adquirir la realitat de les idees.Plató te una concepció del coneixement totalment diferent de la de descartes,tot i que tots dos tenen punts en comú, com el fet de que els sentits no aporten res al coneixement.
dissabte, 3 d’abril del 2010
Influències que va rebre Kant.
Influències:
1.Plató:
Les "Idees" de Plató guarden certa semblança amb les anomenades per Kant "idees pures" de la raó (ànima, món, Déu).
Un dels arguments utilitzats per Plató per a demostrar la immortalitat de l'ànima s'assembla a la defensa kantiana de la immortalitat de l'ànima (segon "postulat de la raó pràctica").
2.El pensament estoic: pel seu estricte sentit del deure, llunyà a una concepció hedonista i tan del gust del rigorisme kantià.
3.Del Racionalisme:
En la seva joventut Kant va acceptar les tesis racionalistes més importants del racionalista Wolff.
En la seva maduresa s'allunya del racionalisme però coincideix amb aquest corrent en les tesis següents:
Possibilitat d'un coneixement estricte (els judicis sintètics a priori), un coneixement extensiu, però també universal i necessari, encara que referit únicament als mers fenòmens;
no tots els elements que intervenen en el coneixement tenen el seu origen en l'experiència empírica, ja que hi ha elements a priori (per als racionalistes les idees innates ", per Kant les estructures a prioris mes referides a la forma que ha de tenir tot objecte perquè es pugui conèixer).
4.De l'Empirisme:
Hume el va portar a rebutjar les pretensions de la "filosofia dogmàtica" del racionalisme (li "va despertar del somni dogmàtic").
L'experiència no permet extreure universalitat ni necessitat, (així, de l'experiència només podem obtenir enunciats particulars i contingents, judicis que Kant dirà sintètics a posteriori).
El coneixement es pot referir només al que es dóna als sentits, i el que estigui més enllà dels sentits incognoscible, tesi que portarà a l'afirmació que no és possible la metafísica com a ciència, (tot i que Kant afirma que el món moral obre la porta a la relació de l'home amb el metafísic).
5.De la Il.lustració
Generals:
Kant, amb la seva obra Resposta a la pregunta: Què és la Il.lustració?, Es va convertir en el més important representant d'aquest corrent a Alemanya; la idea il.lustrada de la importància de la raó, tant com a guia per al coneixement de la realitat com per a la pràctica moral; en l'optimisme que porta a considerar que aquesta facultat és l'instrument adequat per emancipar l'home dels errors de la tradició.
Newton:
La seva teoria física el va portar a Kant a considerar que existeix el coneixement sintètic a priori ia intentar comprendre com és possible aquest exelente coneixement respecte del món físic; la seva visió mecanicista del món natural fomentar en Kant la creença en l'existència de lleis deterministes respecte del món natural i la consideració que l'home, en tant que pertany a aquest món, no és lliure (en la mesura que és un mer fenomen ).
Rousseau:
li va mostrar l'existència d'un ordre diferent al físic, el valor de la moral i del món de l'esperit i la llibertat necessària en l'home per poder participar d'aquest món moral.
1.Plató:
Les "Idees" de Plató guarden certa semblança amb les anomenades per Kant "idees pures" de la raó (ànima, món, Déu).
Un dels arguments utilitzats per Plató per a demostrar la immortalitat de l'ànima s'assembla a la defensa kantiana de la immortalitat de l'ànima (segon "postulat de la raó pràctica").
2.El pensament estoic: pel seu estricte sentit del deure, llunyà a una concepció hedonista i tan del gust del rigorisme kantià.
3.Del Racionalisme:
En la seva joventut Kant va acceptar les tesis racionalistes més importants del racionalista Wolff.
En la seva maduresa s'allunya del racionalisme però coincideix amb aquest corrent en les tesis següents:
Possibilitat d'un coneixement estricte (els judicis sintètics a priori), un coneixement extensiu, però també universal i necessari, encara que referit únicament als mers fenòmens;
no tots els elements que intervenen en el coneixement tenen el seu origen en l'experiència empírica, ja que hi ha elements a priori (per als racionalistes les idees innates ", per Kant les estructures a prioris mes referides a la forma que ha de tenir tot objecte perquè es pugui conèixer).
4.De l'Empirisme:
Hume el va portar a rebutjar les pretensions de la "filosofia dogmàtica" del racionalisme (li "va despertar del somni dogmàtic").
L'experiència no permet extreure universalitat ni necessitat, (així, de l'experiència només podem obtenir enunciats particulars i contingents, judicis que Kant dirà sintètics a posteriori).
El coneixement es pot referir només al que es dóna als sentits, i el que estigui més enllà dels sentits incognoscible, tesi que portarà a l'afirmació que no és possible la metafísica com a ciència, (tot i que Kant afirma que el món moral obre la porta a la relació de l'home amb el metafísic).
5.De la Il.lustració
Generals:
Kant, amb la seva obra Resposta a la pregunta: Què és la Il.lustració?, Es va convertir en el més important representant d'aquest corrent a Alemanya; la idea il.lustrada de la importància de la raó, tant com a guia per al coneixement de la realitat com per a la pràctica moral; en l'optimisme que porta a considerar que aquesta facultat és l'instrument adequat per emancipar l'home dels errors de la tradició.
Newton:
La seva teoria física el va portar a Kant a considerar que existeix el coneixement sintètic a priori ia intentar comprendre com és possible aquest exelente coneixement respecte del món físic; la seva visió mecanicista del món natural fomentar en Kant la creença en l'existència de lleis deterministes respecte del món natural i la consideració que l'home, en tant que pertany a aquest món, no és lliure (en la mesura que és un mer fenomen ).
Rousseau:
li va mostrar l'existència d'un ordre diferent al físic, el valor de la moral i del món de l'esperit i la llibertat necessària en l'home per poder participar d'aquest món moral.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)