1 En aquest fragment, Kant tracta el tema de que tot coneixement s'origina a través l'experiència.Aquest argument,Kant el defensa afegint,que és l'únic mitja de coneixement ,basat també alhora en la relació amb les sensacions,tot i així,cap a la meitat del text Kant argumenta també, que perquè sigui l'única forma de coneixement no vol dir que tot coneixement provingui de l'experiència,sinó que ni ha un de a priori
2 Els coneixement i l'experiència.
3 En aquest fragment,Kant tracta el tema del coneixement.No tot coneixement,s'en deriva de l'experiència,el coneixement que portem dintre nostre ens fa néixer amb uns certs coneixement.Els coneixement a priori,no tenen origen en les vivències i en l'experiència,ya venen adquirits des de la nostre creació.Per tant amb aquest argument,Kant s'allunya del empirisme radical i manté una posició intermitja entre el empirisme i el racionalisme.
4 Immanuel Kant explica que pot haver un coneixement independentment de l'experiència, és a dir, el que ve donat a priori.Aquest succés només pot ser aplicat a algunes ciències com les matemàtiques.Aquesta teoria podria ser comparada amb Plató el qual nega la possibilitat de coneixement,argumentan que tot els sentits ens mostren aparences i no realitats,la realitat només s'ens mostrar en el món intel·ligible.
dilluns, 3 de maig del 2010
dijous, 15 d’abril del 2010
dijous, 8 d’abril del 2010
dimecres, 7 d’abril del 2010
L'abstract
1 Aquest fragment de l'abstract tracta sobre Adam, el qual no té la capacitat de demostrar que els fets que succeeixen sempre han de seguir un mateix ordre.Nosaltres suposem per costum que allò serà d'aquest manera però no tenim la certesa absoluta.Només som conscients de les sensacions i per tant només ens basem en aquests.
2 L'experiència i la causalitat.
3 Aquest fragment de l'abstract tracta sobre Adam el qual no te la capacitat de saber quin serà el futur que s'esdevé després de una acció.També parla de que a la natura,la causalitat es aparent ja que sembla que segueixi tot un ordre,peró el fet de un possible canvi en el futur implica que no es pugui saber amb certesa i per tant no es pugui aplicar la llei de causalitat.En definitiva,tot el nostre coneixement,be donat per l'experiència
4 Com tota la teoria de Hume aquest fragment,és un cop més una crítica a la teoria de la causalitat proposada per altres filòsofs.En aquest cas Hume defensa que encara que en moltes vegades de A parteixi B això no les relaciona,ja que no té perquè ser necessària l'una per l'aparició de l'altre.
2 L'experiència i la causalitat.
3 Aquest fragment de l'abstract tracta sobre Adam el qual no te la capacitat de saber quin serà el futur que s'esdevé després de una acció.També parla de que a la natura,la causalitat es aparent ja que sembla que segueixi tot un ordre,peró el fet de un possible canvi en el futur implica que no es pugui saber amb certesa i per tant no es pugui aplicar la llei de causalitat.En definitiva,tot el nostre coneixement,be donat per l'experiència
4 Com tota la teoria de Hume aquest fragment,és un cop més una crítica a la teoria de la causalitat proposada per altres filòsofs.En aquest cas Hume defensa que encara que en moltes vegades de A parteixi B això no les relaciona,ja que no té perquè ser necessària l'una per l'aparició de l'altre.
dimarts, 6 d’abril del 2010
Relació causa-efecte
1 Aquest text tracta sobre la teoria de la causalitat, i com la causa-efecte,segueix una relació.Hume fa una crítica a aquest fet,ya que segons ell que un fet s'esdevingui a conseqüència de un causa no vol dir que existeixi una relació entre aquests.Per aquest motiu Hume defensa,que encara que moltes vegades la relació es compleixi, no vol dir que sigui necessària.
2 Relació causa-efecte
3 En aquest text,Hume creu que les dues boles de billar,van tindre un contacte abans del moviment,ja que per aquest efecte hauria d'haver una causa.Amb aquest exemple,Hume critica la teoria de la causalitat,argumentat que com en aquest exemple no guarden relació els dos esdeveniments i cadascun d'ells actuen per moviment propi.Per tant de aquesta critica de Hume sorgira desprès la explicació del seu pensament en el qual aplicara aquest fet a la seva teoria on farà la seva gran crítica a la metafísica..
4 Aquesta teoria podria ser comparable a el moviment aristotèlic,on tot parteix de dos conceptes,l'acte i la potència.La semblança la trobem en el fet que en tots dos no es obligatori la causalitat.Del fet de una bola de billar tingui un moviment cap una altre bola no segueix que aquestes es toquin,com del fet que hi hagi un ou no vol dir que en surti una gallina.
2 Relació causa-efecte
3 En aquest text,Hume creu que les dues boles de billar,van tindre un contacte abans del moviment,ja que per aquest efecte hauria d'haver una causa.Amb aquest exemple,Hume critica la teoria de la causalitat,argumentat que com en aquest exemple no guarden relació els dos esdeveniments i cadascun d'ells actuen per moviment propi.Per tant de aquesta critica de Hume sorgira desprès la explicació del seu pensament en el qual aplicara aquest fet a la seva teoria on farà la seva gran crítica a la metafísica..
4 Aquesta teoria podria ser comparable a el moviment aristotèlic,on tot parteix de dos conceptes,l'acte i la potència.La semblança la trobem en el fet que en tots dos no es obligatori la causalitat.Del fet de una bola de billar tingui un moviment cap una altre bola no segueix que aquestes es toquin,com del fet que hi hagi un ou no vol dir que en surti una gallina.
Hume (Percepcions)
1 En aquest text Hume tracta el tema de les percepcions, i com en la seva filosofia la separa en dos termes.Les primeres de les que parla son les impressions,és a dir, aquelles que posseeixen importància pel coneixement,les segones son les idees,poc importants dintre de la teoria del coneixement de Hume.
2 Dos tipus de percepcions.
3 En aquest fragment David Hume presenta una introducció a la seva filosofia empirista,exposant que tot pertany a la experiència,i que d'aquesta s'en deriven dos tipus de percepcions, les impressions que son totes aquelles que rebem de la natura amb gran importància pel coneixement, i les idees, que son aquelles que apareixen en la nostra ment,transformades i modelades per la imaginació.Per tant podem confluir que una serà més intensa per tal que la rebem directament de la realitat,per aquest motiu tindrà més importància,aquestes seran les impressions.En un altre pla,tenim les idees,propies del pensament i de l'exercici d'aquest.
4 Aquesta teoria de les idees,seria fàcilment contrastable amb les idees de Plató,també objecte de teoria del coneixement.Trobem grans diferencies entre les idees de Hume i les de Plató.Les idees de Hume son resultat de un mètode empirista,es a dir, tot prové directament de la realitat.En canvi les idees de Plató, es troben, allunyades del nostre abast,ja que només podrem accedir a elles en el moment de la nostra mort.
2 Dos tipus de percepcions.
3 En aquest fragment David Hume presenta una introducció a la seva filosofia empirista,exposant que tot pertany a la experiència,i que d'aquesta s'en deriven dos tipus de percepcions, les impressions que son totes aquelles que rebem de la natura amb gran importància pel coneixement, i les idees, que son aquelles que apareixen en la nostra ment,transformades i modelades per la imaginació.Per tant podem confluir que una serà més intensa per tal que la rebem directament de la realitat,per aquest motiu tindrà més importància,aquestes seran les impressions.En un altre pla,tenim les idees,propies del pensament i de l'exercici d'aquest.
4 Aquesta teoria de les idees,seria fàcilment contrastable amb les idees de Plató,també objecte de teoria del coneixement.Trobem grans diferencies entre les idees de Hume i les de Plató.Les idees de Hume son resultat de un mètode empirista,es a dir, tot prové directament de la realitat.En canvi les idees de Plató, es troben, allunyades del nostre abast,ja que només podrem accedir a elles en el moment de la nostra mort.
Comentari de text Pàgina 127
1 Descartes en aquest text parla sobre la possibilitat de coneixement de Déu,o també si possible conèixer l'ànima.El problema d'aquest coneixement,sorgeix de l'idea de que tots el nostres coneixements,han partit sempre dels sentits i per tant en aquest dos casos, els objectes intel·ligibles no s'ens mostren i ens dificulten el seu coneixement.
2 La observació de l'ésser
3 En aquest text descartes parla sobre els problemes de concebre l'ésser.Desde sempre hem conegut les coses a través del mètode més comú que és l'observació.Els sentits ens han mostrar la realitat o aparença de les coses.Descartes defensa que no tot coneixement prové de l'experiència,sinó que els primers coneixements,provenen de l'enteniment.Com a conseqüències d'això podem dir que pels sentits obtenim les qualitats de l'objecte,pero el coneixement real,pertany a l'enteniment.
4 Aquesta teoria del coneixement,podria ser contrastada amb altres filòsofs com Plató,que nega la possibilitat de coneixement en aquest món,on només podem adquirir idees,i fins el moment de deslliurar-nos del cos,no podrem adquirir la realitat de les idees.Plató te una concepció del coneixement totalment diferent de la de descartes,tot i que tots dos tenen punts en comú, com el fet de que els sentits no aporten res al coneixement.
2 La observació de l'ésser
3 En aquest text descartes parla sobre els problemes de concebre l'ésser.Desde sempre hem conegut les coses a través del mètode més comú que és l'observació.Els sentits ens han mostrar la realitat o aparença de les coses.Descartes defensa que no tot coneixement prové de l'experiència,sinó que els primers coneixements,provenen de l'enteniment.Com a conseqüències d'això podem dir que pels sentits obtenim les qualitats de l'objecte,pero el coneixement real,pertany a l'enteniment.
4 Aquesta teoria del coneixement,podria ser contrastada amb altres filòsofs com Plató,que nega la possibilitat de coneixement en aquest món,on només podem adquirir idees,i fins el moment de deslliurar-nos del cos,no podrem adquirir la realitat de les idees.Plató te una concepció del coneixement totalment diferent de la de descartes,tot i que tots dos tenen punts en comú, com el fet de que els sentits no aporten res al coneixement.
dissabte, 3 d’abril del 2010
Influències que va rebre Kant.
Influències:
1.Plató:
Les "Idees" de Plató guarden certa semblança amb les anomenades per Kant "idees pures" de la raó (ànima, món, Déu).
Un dels arguments utilitzats per Plató per a demostrar la immortalitat de l'ànima s'assembla a la defensa kantiana de la immortalitat de l'ànima (segon "postulat de la raó pràctica").
2.El pensament estoic: pel seu estricte sentit del deure, llunyà a una concepció hedonista i tan del gust del rigorisme kantià.
3.Del Racionalisme:
En la seva joventut Kant va acceptar les tesis racionalistes més importants del racionalista Wolff.
En la seva maduresa s'allunya del racionalisme però coincideix amb aquest corrent en les tesis següents:
Possibilitat d'un coneixement estricte (els judicis sintètics a priori), un coneixement extensiu, però també universal i necessari, encara que referit únicament als mers fenòmens;
no tots els elements que intervenen en el coneixement tenen el seu origen en l'experiència empírica, ja que hi ha elements a priori (per als racionalistes les idees innates ", per Kant les estructures a prioris mes referides a la forma que ha de tenir tot objecte perquè es pugui conèixer).
4.De l'Empirisme:
Hume el va portar a rebutjar les pretensions de la "filosofia dogmàtica" del racionalisme (li "va despertar del somni dogmàtic").
L'experiència no permet extreure universalitat ni necessitat, (així, de l'experiència només podem obtenir enunciats particulars i contingents, judicis que Kant dirà sintètics a posteriori).
El coneixement es pot referir només al que es dóna als sentits, i el que estigui més enllà dels sentits incognoscible, tesi que portarà a l'afirmació que no és possible la metafísica com a ciència, (tot i que Kant afirma que el món moral obre la porta a la relació de l'home amb el metafísic).
5.De la Il.lustració
Generals:
Kant, amb la seva obra Resposta a la pregunta: Què és la Il.lustració?, Es va convertir en el més important representant d'aquest corrent a Alemanya; la idea il.lustrada de la importància de la raó, tant com a guia per al coneixement de la realitat com per a la pràctica moral; en l'optimisme que porta a considerar que aquesta facultat és l'instrument adequat per emancipar l'home dels errors de la tradició.
Newton:
La seva teoria física el va portar a Kant a considerar que existeix el coneixement sintètic a priori ia intentar comprendre com és possible aquest exelente coneixement respecte del món físic; la seva visió mecanicista del món natural fomentar en Kant la creença en l'existència de lleis deterministes respecte del món natural i la consideració que l'home, en tant que pertany a aquest món, no és lliure (en la mesura que és un mer fenomen ).
Rousseau:
li va mostrar l'existència d'un ordre diferent al físic, el valor de la moral i del món de l'esperit i la llibertat necessària en l'home per poder participar d'aquest món moral.
1.Plató:
Les "Idees" de Plató guarden certa semblança amb les anomenades per Kant "idees pures" de la raó (ànima, món, Déu).
Un dels arguments utilitzats per Plató per a demostrar la immortalitat de l'ànima s'assembla a la defensa kantiana de la immortalitat de l'ànima (segon "postulat de la raó pràctica").
2.El pensament estoic: pel seu estricte sentit del deure, llunyà a una concepció hedonista i tan del gust del rigorisme kantià.
3.Del Racionalisme:
En la seva joventut Kant va acceptar les tesis racionalistes més importants del racionalista Wolff.
En la seva maduresa s'allunya del racionalisme però coincideix amb aquest corrent en les tesis següents:
Possibilitat d'un coneixement estricte (els judicis sintètics a priori), un coneixement extensiu, però també universal i necessari, encara que referit únicament als mers fenòmens;
no tots els elements que intervenen en el coneixement tenen el seu origen en l'experiència empírica, ja que hi ha elements a priori (per als racionalistes les idees innates ", per Kant les estructures a prioris mes referides a la forma que ha de tenir tot objecte perquè es pugui conèixer).
4.De l'Empirisme:
Hume el va portar a rebutjar les pretensions de la "filosofia dogmàtica" del racionalisme (li "va despertar del somni dogmàtic").
L'experiència no permet extreure universalitat ni necessitat, (així, de l'experiència només podem obtenir enunciats particulars i contingents, judicis que Kant dirà sintètics a posteriori).
El coneixement es pot referir només al que es dóna als sentits, i el que estigui més enllà dels sentits incognoscible, tesi que portarà a l'afirmació que no és possible la metafísica com a ciència, (tot i que Kant afirma que el món moral obre la porta a la relació de l'home amb el metafísic).
5.De la Il.lustració
Generals:
Kant, amb la seva obra Resposta a la pregunta: Què és la Il.lustració?, Es va convertir en el més important representant d'aquest corrent a Alemanya; la idea il.lustrada de la importància de la raó, tant com a guia per al coneixement de la realitat com per a la pràctica moral; en l'optimisme que porta a considerar que aquesta facultat és l'instrument adequat per emancipar l'home dels errors de la tradició.
Newton:
La seva teoria física el va portar a Kant a considerar que existeix el coneixement sintètic a priori ia intentar comprendre com és possible aquest exelente coneixement respecte del món físic; la seva visió mecanicista del món natural fomentar en Kant la creença en l'existència de lleis deterministes respecte del món natural i la consideració que l'home, en tant que pertany a aquest món, no és lliure (en la mesura que és un mer fenomen ).
Rousseau:
li va mostrar l'existència d'un ordre diferent al físic, el valor de la moral i del món de l'esperit i la llibertat necessària en l'home per poder participar d'aquest món moral.
dimarts, 23 de febrer del 2010
L'existència dels cossos
1-Idees principals:
Al no ser Déu un ésser enganyador,les idees no ens poden venir donades per ell,ja que algunes no en son certes,per tant cal l'existència d'algun factor que ens les aporti.Déu per tal d'evitar el nostre engany ens mostra les idees a través d'uns subjectes i aquests son els cossos.
2-Les idees mostrades pels cossos.
3-Parla de que els cossos son els objectes que ens mostren a través de l'intervenció divina la realitat de les idees.Els cossos son la causa de la mostra de les idees,ja que aquesta no pot ser mostrada per Déu,ja que no podem parlar de un déu enganyador,per aquest motiu no serien els causants els cossos de l'engany, sinó una mena de geni maligne que actua de manera que provoca la confusió i distorsió de les idees.Els cossos per tant,son necessaris i per tant existeixen,ja que son necessaris per captar l'essència de les idees i per-tant poder aplicar-les a la realitat del món sensible.
4-Aquesta teoria es podria contrastar amb Plató que defensa que la única existència de la matèria,la veritat i realitat es troba en un món intel·ligible al qual l'home no en pot accedir,per tant l'ànima seria en aquest cas l'única que en coneix la veritat de els objectes, a causa de les constants transmutacions que ha patit durant el temps,i només caldrà donar llum a l'interior per tal de poder accedir a un coneixement que es troba implantat dintre un mateix.
Al no ser Déu un ésser enganyador,les idees no ens poden venir donades per ell,ja que algunes no en son certes,per tant cal l'existència d'algun factor que ens les aporti.Déu per tal d'evitar el nostre engany ens mostra les idees a través d'uns subjectes i aquests son els cossos.
2-Les idees mostrades pels cossos.
3-Parla de que els cossos son els objectes que ens mostren a través de l'intervenció divina la realitat de les idees.Els cossos son la causa de la mostra de les idees,ja que aquesta no pot ser mostrada per Déu,ja que no podem parlar de un déu enganyador,per aquest motiu no serien els causants els cossos de l'engany, sinó una mena de geni maligne que actua de manera que provoca la confusió i distorsió de les idees.Els cossos per tant,son necessaris i per tant existeixen,ja que son necessaris per captar l'essència de les idees i per-tant poder aplicar-les a la realitat del món sensible.
4-Aquesta teoria es podria contrastar amb Plató que defensa que la única existència de la matèria,la veritat i realitat es troba en un món intel·ligible al qual l'home no en pot accedir,per tant l'ànima seria en aquest cas l'única que en coneix la veritat de els objectes, a causa de les constants transmutacions que ha patit durant el temps,i només caldrà donar llum a l'interior per tal de poder accedir a un coneixement que es troba implantat dintre un mateix.
Podem dubtar del jo?
La existència del jo no pot dubtar-se,el jo es l'únic factor que podem trobar de realitat dins aquest món.El jo és un factor que no pot ser no pensat i és un ésser necessari.La negar la existència del jo seria com un mena d'autodestrucció d'un mateix com negar la pròpia existència.El jo suposa un sentit dins la vida,doncs si no existís,la vida no tindria valor.El jo no només suposa la meva realitat, sinó la dels altres humans que també posseïxen una realitat pròpia.El plantejament de la no existència de l'ésser només podria pensat des-de una visió del món com un somni,un letàrgi etern del que despertarem a la mort.
diumenge, 21 de febrer del 2010
Qui és més coherent, Sant Anselm o Sant Tomàs?
Sota el meu punt de vista tots dos tenen bons arguments,però Sant Anselm compte amb un argument que li dona un gran avantatge,l'argument de l'existència de Déu a causa de que tots al parlar de Déu ens entenem i per tant al ser més perfecta l'existència que el contrari d'aquesta Déu existeix.Aquest argument pren força,ja que és una mena de parany d'ón es molt difícil sortir.La dificultat en aquella època de poder contradir aquest argument dona molta importància a aquest autor,ja que havia conseguit un argument a primer cop d'ull inegable.
El temps va ser creat amb el món (17)
El text tracta sobre la atemporalitat de Déu i sobre l'existència del temps,creada per Déu.Segons el text Déu no pot formar part del temps,ja que és atemporal i sempre roman igual.El temps va ser creat alhora que el món per tal de tenir un concepte útil pels humans,ja que son elements mortals i efímers.Aquest éssers es veuen afectats pel pas del temps i per la seva evolució durants aquest.Déu al ser un ésser omnipotent no requereix d'aquest per tal Déu es aliè a aquest.Déu no pateix modificacions,és inmutable.Per Déu no existeix ni avui ni demà,ni passat ni present ni futur,doncs Déu es present i resideix en tots com un ésser sumament perfecte que supera la nostra realitat.
Carta a Meneceu (16)
El text tracta sobre la meditació dels homes per tal d'assolir la felicitat y tracta en primer lloc sobre la por que tenen la gent a la mort.Epicur explica els motius pels quals no s'ha de tenir por, com per exemple el fet de que al morir els homes perdem la sensacions y per tant no podem sentir el dolor que molts creuen que causa la mort.Per tant Epicur explica que no te sentit estar engoixat
esperant-la,ja que es una espera inutil.Un altre tema que exposa Epicur en aquest text es la possibilitat de confeccionar el nostre futur en la mesura en que s'ens es permes, y per aquest motiu hem d'actuar per millorar-ho i no quedar-nos contemplant com pasa.Posteriorment Epicur tracta el tema de la felicitat exposant que es el bé primer,ja que desde el neixament tota elecció estara conduida cap a la recerca de la felicitat.Un altre tema tractat es l'autosuficiencia, ja que no hi ha bé superior que el de poder aconseguir els plaers per les nostres propies accions.Per ultim el text reflexa el rebuig cap a l'atzar, ja que aquest es inestable i no pot guiar el nostre futur, com comenta anteriorment el futur ha de ser produit en gran mesura per les nostres accions.
Text 12 Física d'Aristòtil. (15)
El text tracta sobre la forma i la matèria i com no, la privació.
En el text trobem representat aquests fenómens en l'exemple d'un lletrat i no-lletrat
Títol: L'estat de canvi.
El text tracta la forma i la privació amb relació en certa manera amb els contraris de manera que l'home no lletrat evidencia l'existencia d'un home lletrat,ja que per tal que un en sigui no lletrat ha d'haver un que si en sigui.Per tant tot subjecte està sotmès a canvi,tot i ser la mateixa matèria la forma varia i les privacions es van canviant les possissions.La forma dels subjectes al variar, varia la privació,ja que tot canvi resideix en aquest dos factors, i per tant els afecta.
Que va ser primer l'ou o la gallina? (14)
Jo crec que primerament va ser l'ou,i aquest no va ser engendrat per una gallina sinó per un ésser primitiu amb desavantatges a la gallina que produir que la adaptació d'aquesta sigues millor i el substituir,la meva visió es fonamenta en la teoria de la evolució de Darwin per tant esta orientada des de una visió clarament científica.L'ou es sempre antecessor a la gallina,l'unic conflicte que podríem trobar seria el fet que en l'interior de l'ou trobem una futura gallina i per tant la seva ens trobem amb la possibilitat de una aparició dels dos alhora.Aquest ultim argument podria ser descartat al proposar que a l'interior de l'ou trobem un embrió que podria no ser gallina en canvi l'ou estaria en un grau de realitat més elevat.Per finalitzar podríem dir que cada uns dels objectes podrien ser primaris segons la visió aplicada.La gallina seria primària en una visió teològica i l'ou en una visió científica.
Amb qui t’identifiques més Plató o Aristòtil? (13)
Jo personalment veig més certesa en la teoria de Plató, tot i que caldria,sota el meu punt de vista una moderació d'aquesta.Els sentits ens mostren una realitat diferents a la d'altres essers vius que també compten amb molts dels nostres sentits,la mostra la tenim en els jocs ilusoris,i el major engany el trobem en el sentit que nosaltres considerem més fiable,la vista.Els sentits no deixen arribar a la gran realitat de les coses ni a la veritat,només ens mostren la relitat humana,que amb gran possibilitat diferira de la real.Amb la teoria de Plató només s'hem presenta un conflicte,la creença en un altre món i en l'existència d'una ànima.Sota el meu punt de vista el cos és tot el que nosaltres com a subjectes posseim, i la privació d'aquest en la mort suposa la nostra desaparició de la realitat.
Activitat 12
1-El text tracta la temàtica dels contraris afirmant la necessitat d'un per l'existència de l'altre,com una mútua necessitat per tal que per poder conèixer un haguem d'haver experimentat l'altre.Aquest contraris son exteriors a nosaltres,posseixen una inmortailitat i realitat diferents.
2-La lluita de contraris.
3-La relació entre els contraris existeix de manera que l'aparició d'un exigeix la desaparició de l'altre,però alhora la existència d'ambdós depen del seu contrari,és a dir,un necessita a l'altre,per exemple per poder experimentar el plaer s'ha de coneixer el dolor,per tant podriem dir que l'aparició d'un comporta la privació de l'altre,els contraris son necessaris ja que d'ells en sorgeix i desapareix tot ells son els creadors de vida i de la seva privació,la mort.Els contraris els trobem en totes les accions de la nostra vida,ja que cada elecció comporta el rebuig a una altre.
Text del Fedó pàgina 11 (Activitat 11)
1-Els text tracta sobre com els sentits enganyen al cos i per tant no ens deixen arribar a una realitat i una visió veritable de les coses tal com són,per això només contemplem les coses al ser alliberats del cos que només és capaç de rebre realitats sensibles.
2-La realitat dels sentits.
3-El text tracta sobre com el cos fa de pressó de l'ànima i no li permet veure la llum de la veritat.El cos mostra una visió distorsionada pels sentits que ens revel·len unes falses formes i objectes.Els sentits son només entitats sensitives i subjectives que mostren els objectes d'una manera específica que pot enganyar al subjecte i produirl-li una visió deformada de la realitat.L'ànima introduida dins el cos,espera el moment de la seva alliberació per tal de poder estar en el món que li correspon, el món de les idees,l'intel·ligible.Aquesta alliberació es produirà amb la mort del cos i per tant la pérdua de sensibilitat que apagarà els sentits per tal de que l'ànima pugui visualitzar la realitat.
El coneixement és una reminiscència(Activitat 9)
1-Dona a entendre que l'ànima al ser alliberada del cos ha pogut observar les idees en si mateixes i per tant al tornar al cos després d'una transmigració anirà recordant al subjectea mesura que aquest en tingui experiencia les coses que en sap sobre aquella idea i per tant en fara utilització del record com a font de coneixament.
2-L'ànima i l'experiència.
3-El text del Menó tracta sobre la reminiscéncia i l'experiència.
Defensa la possibilitat de donar llum a elements interns que desconeixem
i que ens mostraran la realitat.Allò que nosaltres anomenem experiència és
en realitat un record,ja que l'ànima al ser alliberada del cos a pogut conèixer
totes les idees en la seva essència i per tant en te un gran coneixement del món
sensible e intel·ligible.L'home ha de ser capaç de donar llum a els coneixaments que
li venen donats per aixi poder arribar a observar la realitat de les coses fora del engany dels sentits,que donen només aparences per l'intelecte i no pas realitats.
Tot i que l'home pot en certa mesura arribar a un coneixement elevat,el total no s'adquireix fins l'alliberació de l'ànima del cos, és a dir, a la mort.
2-L'ànima i l'experiència.
3-El text del Menó tracta sobre la reminiscéncia i l'experiència.
Defensa la possibilitat de donar llum a elements interns que desconeixem
i que ens mostraran la realitat.Allò que nosaltres anomenem experiència és
en realitat un record,ja que l'ànima al ser alliberada del cos a pogut conèixer
totes les idees en la seva essència i per tant en te un gran coneixement del món
sensible e intel·ligible.L'home ha de ser capaç de donar llum a els coneixaments que
li venen donats per aixi poder arribar a observar la realitat de les coses fora del engany dels sentits,que donen només aparences per l'intelecte i no pas realitats.
Tot i que l'home pot en certa mesura arribar a un coneixement elevat,el total no s'adquireix fins l'alliberació de l'ànima del cos, és a dir, a la mort.
dijous, 21 de gener del 2010
Les influències que va rebre Kant
La filosofia kantiana és la culminació del pensament modern doncs en ella es creuen d'una manera profunda i original les tres principals corrents d'aquesta època: el Racionalisme, l'Empirisme i la Il·lustració. En la seva joventut Kant va acceptar les tesis racionalistes més importants de Wolff (seguidor al seu torn de la tradició cartesià-leibniziana), fins que, segons ens conta el mateix Kant, la lectura de Hume li va despertar del somni dogmàtic. No obstant això, i a pesar de les seves crítiques a aquest moviment, no és difícil destacar algunes idees principals de la filosofia crítica del Kant madur afins al racionalisme; aquest és el cas de la seva creença en la possibilitat d'un coneixement estricte (els judicis sintètics a priori), un coneixement extensiu, però també universal i necessari, encara que en la filosofia del nostre autor referit únicament als fenòmens; o la tesi que no tots els elements que intervenen en el coneixement tenen el seu origen en l'experiència empírica, doncs hi ha elements a priori, que els racionalistes van anomenar idees innates, i que van ser entesos per Kant no com continguts de coneixement sinó com estructures aprióricas, i no referits a objectes sinó a la forma que tot objecte ha de tenir perquè la puguem experimentar, a l'estructura del món. Per la seva banda, l'empirisme va deixar també una clara petjada en Kant, i no únicament perquè Hume li va dur a rebutjar les pretensions de la filosofia dogmàtica del racionalisme. Per exemple, és clarament afí a l'empirisme la seva afirmació que l'experiència no permet extreure universalitat ni necessitat, (així, de l'experiència només podem obtenir enunciats particulars i contingents, judicis que Kant anomenarà sintètics a posteriori); o la seva tesi que el coneixement es pot referir només al que es dóna als sentits, sent ho que estigui més enllà dels sentits incognoscible i d'impossible tractament científic; la conseqüència d'aquesta tesi serà l'afirmació que no és possible la metafísica com ciència, com coneixement estricte (encara que Kant afirma que el món moral obre la porta a la relació de l'home amb el metafísic). Respecte del tercer gran moviment intel·lectual de l'època, la Il·lustració, Kant, amb la seva obra Resposta a la pregunta: Què és la Il·lustració, es va convertir en el més important representant d'aquest corrent a Alemanya. La seva petjada està present en aspectes molt diversos de la seva filosofia, començant, per exemple, en la idea il·lustrada de la importància de la raó, tant com guia per al coneixement de la realitat com per a la pràctica moral, o en l'optimisme que duu a considerar que aquesta facultat és l'instrument adequat per a emancipar a l'home dels errors de la tradició. Però hem de citar també a dues il·lustrats que definitivament van influir en el nostre autor: Newton, doncs la seva teoria física li va dur A Kant a considerar que existeix el coneixement sintètic a priori i intentar comprendre com és possible aquest coneixement tan excel·lent respecte del món físic, o la seva visió mecanicista del món natural que va fomentar en Kant la creença en l'existència de lleis deterministes respecte del món natural i, per tant, la consideració que l'home, mentre que pertany a aquest món, no és lliure (en la mesura que és un mer fenomen). I Rousseau, pensador que li va mostrar l'existència d'un ordre distint al físic, el valor de la moral i del món de l'esperit i la llibertat necessària en l'home per a poder participar d'aquest món moral. Les dues obres principals de Kant (Crítica de la raó pura i Crítica de la raó pràctica) es poden entendre com expressió de la seva preocupació per mostrar com l'home pertany a dos mons, el de la Naturalesa (determinista) i el de l'Esperit (àmbit de la llibertat), i com aquesta doble pertinença és possible. Quant a les influències dels pensadors més llunyans, cabria assenyalar a Plató, que en un sentit una mica modificat estan presents també en les cridades per Kant ?idees pures? de la raó (ànima, món, Déu), i el concepte de Summe o Suprem Bé i la seva relació amb els postulats de la raó pràctica, entre els quals es troba la immortalitat de l'ànima, que guarda certa semblança amb un dels arguments utilitzats per Plató per a demostrar la immortalitat de l'ànima. O, finalment, el pensament estoic i el seu estricte sentit del deure, tan llunyà a una concepció hedonista i tan del gust del rigorisme kantià.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)