* 1701-14 - Guerra de successió espanyola, que acaba amb l'establiment de la dinastia borbònica al tron d'Espanya.
* 1703 - Pere el Gran funda Sant Petersburg i s'estableix com a capital de Rússia fins el 1918.
* 1707 - La llei d'Unió britànica fusiona els parlaments d'Escòcia i Anglaterra, creant així el Regne de la Gran Bretanya.
* 1707 - Seguint la mort d'Aurangzeb, l'imperi mogol entra en declivi.
* 1715 - Lluís XIV mor.
* 1718 - Els francesos funden Nova Orleans a Nord-amèrica.
* 1720 - Bombolla econòmica dels mars del sud.
* 1721 - Robert Walpole esdevé el primer polític amb el títol de primer ministre de Gran Bretanya.
* 1722 - Els afgans conquereixen Iran.
* 1722 - L'emperador Kangxi de Xina mor.
* 1727 - El físic Isaac Newton mor.
* 1733-38 - Guerra de successió polonesa, tant guerra civil polonesa com de context europeu.
* 1736 - Nadir Shah es converteix en xa de Pèrsia i funda la dinastia Afsharid.
* 1739 - Nadir Shah derrota els mogols i ataca Delhi.
* 1740 - Frederic el gran és coronat rei de Prússia.
* 1740-48 - Guerra de successió austríaca
* 1741 - Els russos comencen a establir-se a les illes Aleutianes
* 1747 - Ahmad Shah funda l'imperi Durrani a l'Afganistan d'avui en dia.
* 1750 - Punt àlgid de la Petita Edat de Gel
* 1755 - Terratrèmol de Lisboa.
* 1757 La batalla de Plassey inicia l'ocupació britànica de l'Índia.
* 1762-96 - Regne de Caterina la Gran a Rússia.
* 1766-99 - Guerres entre els britànics i el regne de Mysore (actual sud de l'Índia, i a l'època, aliats de França).
* 1768 - Els gurkha conquereixen el Nepal.
* 1769 - Missioners espanyols estableixen la primera de 21 missions a Califòrnia.
* 1772-95 - Les particions de Polònia posen punt i final a la Unió Poloneso-Lituana i eliminen Polònia del mapa d'Europa durant 123 anys.
* 1775-1783 - Revolució americana
* 1775-82 - Primera guerra entre els britànics i els Maratha.
* 1779-1879 - Guerres intermitents entre els colons bòers i britànics i els xoses a Sudàfrica.
* 1785-95 - Conflicte entre els nadius americans i els Estats Units.
* 1787 - Els esclaus alliberats a Londres funden Freetown al territori que avui en dia és Sierra Leone.
* 1788 - Primer assentament europeu a Austràlia, a Sydney.
* 1789-99 - La Revolució Francesa.
* 1789 - George Washington, elegit president dels Estats Units.
* 1791-1804 - Revolució d'Haití.
* 1792-1815 Període de duració de la gran guerra francesa i de les guerres napoleòniques.
* 1793 - L'Alt Canadà il·legalitza l'esclavatge.
* 1795 Tractat de Pinckney entre els Estats Units i Espanya atorga el territori del Mississipí als EUA.
* 1796 Els britànics expulsen els holandesos de Sri Lanka.
* 1796-1804 Rebel·lió del lotus blanc a la Xina contra els manxús.
* 1797 - La invasió per part de Napoleó Bonaparte de la República de Venècia acaba amb més de 1.000 anys d'existència independent.
* 1798 - Rebel·lió irlandesa de 1798 contra els colons britànics, iniciat pels United Irishmen, un grup afí a les idees de la Revolució Francesa.
* 1798-1800 - La Quasiguerra entre els Estats Units i França.
* 1799 - Napoleó protagonitza un cop d'estat i es converteix en dictador de França.
* 1799 - La Companyia Holandesa de les Indies Orientals desapareix.

la vigència del mite de la caverna en l’actualitat (Activitat 8)

El mite de la caverna es totalment aplicable al món actual, ja que nosaltres som presoners d'una societat creadora d'ombres de les quals molta gent pren com a certes sense cap tipus de comparació o contrast.Per tant noslatres som esclaus de cadenas abstractes com son les creences religioses, els prejudicis establerts en les nostres societats i com no, els nostres sentits. Els caps dels estats son els escultors dels objectes mostrats a traves del llum de la televisió per tal de que els apliquem com a valids.Només amb la educació de la societat podrem obtenir la sortida a aquesta caverna en que ara mateix estem i poder observar la llum encegadora dels valors necessaris per al bon funcionament del món que avui només podem veure reflectits.La lluita actual és la de una societat ja cansada de estar sotmesa per els creadors d'ombres contra aquests que no volen perdre la seva posició elevada dins de la caverna.

El mite de la caverna (activitat 7).

Sota el meu punt de vista el mite de la caverna retracta el món sensible allunyat del món sensible per les cadenes que podrien ser el prejudicis i els sentits.Aquests al només coneixer el món cavernos l'adopten com a el real sense plantejar-se la realitat d'un altre existent, prenen com a cert les ombre projectades pel foc que esta en posició elevada.El home en ser alliberat i veure la veritat absoluta queda cec de manera que no pot veure res i la seva percepció es pitjor a la de la caverna.L'home tindrà que acostumar-se aquest nou món (intel·ligible) per poder visualitzar alguna cosa,però si el tornem al món subterrani queadara encegat per la foscor de la caverna i per tant tornara a tenir una ignorància al costat dels seus companys que encara poseeixen la visió a l'obscuritat.

Intel.lectualisme moral socràtic (Activitat 6).

Idees principals

Sòcrates exposa la visió sobre la ciència.La gent no la considera essencial perquè algú pugui obtenir uns valors correctes.Conceven que allò que fa que l'home sigui bo son els conceptes com l'amor i no pas el valor en si.

Títol: La formació de la persona.

El text defensa que l'home actua segons el seu coneixement per tal, aquell que no coneix el be no es capaç de realitzar-lo i quan es produeix una acció bona es per casualitat.Per tant d'aquesta idea també s'extreu que ningú fa el mal sabent que ho fa i per tant no existeix l'idea de malvat sinó la de ignorant.També tracta el tema de la ciència que tota la gent la menysprecia i ell en canvi l'eleva a un alt grau de necessitat.

Sòcrates una de les teories que defensa és l'intel·lectualisme moral.Aquesta teoria podria ser comparada amb altres filòsofs com podrien ser els sofistes que parlen de tot ho contrari, és a dir, de un relativisme exaltat i pel qual no existeix una idea en comu de bé.Tambe podria ser comparat amb el pitagòrics que defensan la transmigració de l'anima i els numeros com a principi de tot (arkhé).

Una altra manera d’entendre els sofistes.(Activitat 5)

Naturalesa:

És el descobriment de una realitat que es desenvoupa des de si mateixa i per a si mateixa.


Llei:

S'oposa a la naturalesa,ja que son aquelles prescrpcions que fan els homes, i per tant, modifiquen l'ordre natural, és a dir, van contranatura.


Tècnica:

La tèncina es l'art de modificar o de produir quelcom real. Els objectes formats apartir d'aquesta cobreixen una necessitat que no fa la naturalesa.


Ciutat:

L'unió dels éssers en un espai abstracte on es cobreix la necessitat de convivència i la de les relacions humanes, per tant, és com una empresa col·lectiva.


Llenguatge, raó i pensament:

El llenguatge manifesta ambigüitat i mobilitat.El lógos , en princip, el sentim , però no el veiem, per tant parlem de un lógos interior.El pensament i la raó intentar nar en mateixa direcció però avegades l'aparició d'un te la manca d'un altre.


Educació:

Es basa en establir els valors mes preciats per els sofistes dins la societat i per tant s'ha de començar per l'introducció d'aquest valors dins dels nens.


Veritat:

La veritat és el manament de qualsevol autoritat,encara que l'experiència humana intuís, més o menys conscientment, la independència que aquest concepte devia tenir.Amb els sofistes tot això es contradiu.

Creus que podem arribar a la veritat absoluta? (Activitat 4)

La meva opinió és que no podem arribar a la veritat absoluta, ja que aquesta tot i tindre-la davant la veuriem de manera subjectiva traves dels nostres propis sentits per tant ja perdriem la seva forma original i seria presa el seu concepte basant-nos ens els nostres coneixaments anterior i prejudicis establerts per la societat on vivim.Sota el meu punt de vista tot i existir la veritat en un pla diferent al de la nostra condició es inhaprensible pel èsser humà.Per tant la recerca d'aquesta es necessaria per tal de obtenir unes inquietuds i no viure en un estat de total contemplació pero alhora es una recerca inùtil en cuant a poder arrivar a l'objectiu final.

Comentari de text (Activitat 3)

Idees principals:

Parmènides tracta en els seus fragments les qualitats de l'esser que son:
immutable, únic i que no pot ser ni engendrat, ni destruit.

Títol: La inmutabilitat de l'ésser.


Parmènides ens el fragments tracta sobre que l'esser i el pensament es el mateix.Parmènides concep l’ésser entes com a realitat,separa el concepte final per dos camins el de veritat i el de l'opinió.Defensa que cal anar per la via de la veritat per tal de poder arribar a un coneixament valid es a dir la veritat absoluta.
D'aqui en resum podem extreu-re que " Allò que és, és; i allò que no és, no és."
Tot aquest arguments venen introduits dintre el poema que Parmènides va escriure per comunicar el seu pensament.


Les idees i concepcions de Parmènides poden ser contrastades amb les d'altres filòsofs, com poden ser Pitàgores, gran defensor de l'ànima i de la seva transmutació per mitja de la pols en suspensió dins l'aire; i defensor de els numeros,ja que segons ells ya que son per natularesa anteriors a les coses.Un altre filòsof podria ser Heràclit que defensa que l'ésser pot ser destruit i engendrat a partir del foc com element creador i aprtir del qual es forma l'univers i el nostre món.

Comentari dels fragments 1, 2, 4, 5 d’Heràclit (Activitat 2)

Idees principals

Els fragments tracten sobre l'existència dels contraris i de la seva harmonia necessària per tal de un món estable tot i alhora canviant.Heràclit parteix del concepte de foc com a principi de tot i per tant d'un foc creador i alhora destructor de l'ésser ya que per a ell el mateix creador es el destructor de l'home.

Títol: L'harmonia de contraris

Els fragments tracten sobre la lluita de contraris i alhora la harmonia que adopten al formar el món.Tracta el tema del sorgiment de un món a través del dinamisme que el foc aporta, de la necessitat dels contraris,ja que sense contraris no existiria el món ni la dualitat de les coses.Tambe parla de el moviment i que res és igual tot i que als sentits li semblin.Per tant defensa que el cosmos neix i mor com un ésser humà tot i que en una escala diferent de temps.


Els fragments van ser escrits per Heràclit, gran defensor del foc com a concepte dinamic i com a principi fonamental de totes les coses(arkhé).Aquest filòsof també tracta sobre la lluita de contraris en el món i de la necessitat d'aquesta lluita.Aquesta visió podria ser contrastada amb Anaximandre que considerava l'apeiron com a principi creador i destructor de les cosses i amb Anaximenes que defensava l'opinió de el aire com a respiració del món.