Idees principals:
El poder ha de ser exercit per la totalitat dels ciutadans.
Hi ha de fixar unes limitacions dintre del poder públic per no
permetre abussos de poder per part de ningu.
Títol: La responsabilitat en l'execucio del poder polític.
Comentari:
El text parla de que tot ciutada ha de participar en l'exercici
del poder públic,ya que tot ciutada té els mateixos drets i
obligacions.També destaca que el poder polític ha de estar controlat
per no deixar que caigui en un mà o en un conjunt que en faci un abùs d'ell.
Es per això que demana que no caiguem en l'error de pensar que perque
el poder no estigui concentrar en una sola persona es que sigui millor,sinó
que te igual de fracas que si es dirigit per un grup de persones incompetents
divendres, 29 de maig del 2009
Definicions Tema 10
Intel·lectualisme moral:només pot obrar bé aquell que sap què és el bé.
Maièutica: l’art de les llevadores que dona llum a la veritat.
Hedonisme: és una teoria que es basa en que ser la felicitat significa experimentar plaer.
Felicitat (Aristòtil): és ser home en el sentit més ple de la paraula, per això hi ha una activitat que ens distingeix com a homes i ser feliç consistirà exercir-la.
Prudència: és la saviesa pràctica que ens ajuda a deliberar bé.
Pau interior: el savi estoic ha de buscar-la, i, evadir-se de les opinions alienes.
Aritmètica dels plaers: teoria utilitarista que descansa en dos supòsits,el mes important destaca que els plaers son iguals en qualitat.
Utilitarisme de la regla:es basa en que si l’acció en la qual ens trobem s’ha sotmet a una regla ja la considerem moral per el bé de les consequencies.
Ètica deontològica: es aquella que es preocupa per el deure.
Imperatiu categòric: són ordres que ens ordenen obrar d’una manera o d’una altre.
Dignitat humana: defensa que els ésser humans som únics i no tenim preu.
Intuïcionisme dels valors: els valors es capten a través d’una intuïció emocional.
Comunitarisme: teoria que defensa que els principis universals allunyen als éssers de la seva comunitat.
Universalisme: teoria que creu que les comunitats són indispensables amb una solidaritat de grup.
Maièutica: l’art de les llevadores que dona llum a la veritat.
Hedonisme: és una teoria que es basa en que ser la felicitat significa experimentar plaer.
Felicitat (Aristòtil): és ser home en el sentit més ple de la paraula, per això hi ha una activitat que ens distingeix com a homes i ser feliç consistirà exercir-la.
Prudència: és la saviesa pràctica que ens ajuda a deliberar bé.
Pau interior: el savi estoic ha de buscar-la, i, evadir-se de les opinions alienes.
Aritmètica dels plaers: teoria utilitarista que descansa en dos supòsits,el mes important destaca que els plaers son iguals en qualitat.
Utilitarisme de la regla:es basa en que si l’acció en la qual ens trobem s’ha sotmet a una regla ja la considerem moral per el bé de les consequencies.
Ètica deontològica: es aquella que es preocupa per el deure.
Imperatiu categòric: són ordres que ens ordenen obrar d’una manera o d’una altre.
Dignitat humana: defensa que els ésser humans som únics i no tenim preu.
Intuïcionisme dels valors: els valors es capten a través d’una intuïció emocional.
Comunitarisme: teoria que defensa que els principis universals allunyen als éssers de la seva comunitat.
Universalisme: teoria que creu que les comunitats són indispensables amb una solidaritat de grup.
La persona té dignitat i no preu
Idees principals:
Tot te preu menys la dignitat humana, es per això que no te res equivalent i no pot ser substituïda per cap altre.En el regne dels fins l'home moral es aquell que utilitza la gent com fi i no com a mitja.
Titol: ¿Té equivalent la dingnitat humana?
Comentari:
El text es basa en la consciència moral i d’imperatiu categòric.
Parla bàsicament de que a la vida tot té preu menys la dignitat.
També destaca els regne del fi on tothom es un fi i no un mitja.
Això podria ser contrastat amb les altres dos formas de felicitat,
la millor per comparar es la del hedonisme que es basa en la
recerca de plaer i deixa de banda els regne dels fins per
centrar-se en saber repartir el plaer al llarg de la vida i
obtenir el maxim plaer pel maxim de persones possibles.
Tot te preu menys la dignitat humana, es per això que no te res equivalent i no pot ser substituïda per cap altre.En el regne dels fins l'home moral es aquell que utilitza la gent com fi i no com a mitja.
Titol: ¿Té equivalent la dingnitat humana?
Comentari:
El text es basa en la consciència moral i d’imperatiu categòric.
Parla bàsicament de que a la vida tot té preu menys la dignitat.
També destaca els regne del fi on tothom es un fi i no un mitja.
Això podria ser contrastat amb les altres dos formas de felicitat,
la millor per comparar es la del hedonisme que es basa en la
recerca de plaer i deixa de banda els regne dels fins per
centrar-se en saber repartir el plaer al llarg de la vida i
obtenir el maxim plaer pel maxim de persones possibles.
És millor ser un ésser humà insatisfet que un porc satisfet.
La meva opinió sobre aquest enunciat, es clarament afirmativa ya que l'home necessita molts mes factors per assumir la felicitat, i no només això sinó que també l'home que es inconformista es aquell que avança cap al futur i no queda estancat en una vida contemplativa i pasiva,sense aportar cap factor a la societat,el inconformista pensa la manera de millorar la seva posició i per tant al fer la utilització del pensament,demostra que es un esser humà en el sentit mes ampli de la paraula.Si volem obtenir una visio mes objectiva sobre aquest tema nomes tindriem que fer la vista enrere ya que els homes inconformistes encara avui dia son recordats mentre que els que promulgaven la llei del minim esforç intelectual han caigut en l'oblit.
La societat avança amb la gent inconfomormista ya que sinò fós per ella la societat no avançaria i es produiria una paral·lisis social.
La societat avança amb la gent inconfomormista ya que sinò fós per ella la societat no avançaria i es produiria una paral·lisis social.
Comentari de text
Pàg 195 Doc 3:
Idees principals:
El text tracta de l'home i les seves actituds per tal de aconseguir uns objectius,també tracta la manera de seleccionar les millors virtuds per a la vida.
Títol: L'Actitud lligada a la virtud.
Comentari:
Parla d'allo que l'home té que fer, es a dir,la funcó pròpia.
La vida es el moment per realitzar aquesta funció, aquestes
funcions han de ser bones i marevelloses.L'home actua per
aconseguir uns objectius i busca virtuds,entre les cuals
recerquen la mes perfecta.Es per això que l'home a de tenir
una vida contemplativa i utilitzar la virtud de la prudència,
ya que portar una vida contemplativa,es gairabe impossible.
Idees principals:
El text tracta de l'home i les seves actituds per tal de aconseguir uns objectius,també tracta la manera de seleccionar les millors virtuds per a la vida.
Títol: L'Actitud lligada a la virtud.
Comentari:
Parla d'allo que l'home té que fer, es a dir,la funcó pròpia.
La vida es el moment per realitzar aquesta funció, aquestes
funcions han de ser bones i marevelloses.L'home actua per
aconseguir uns objectius i busca virtuds,entre les cuals
recerquen la mes perfecta.Es per això que l'home a de tenir
una vida contemplativa i utilitzar la virtud de la prudència,
ya que portar una vida contemplativa,es gairabe impossible.
Ningú fa el mal sabent que ho fa.
Desde el meu punt de vista aquesta afirmació es totalment erronea,ya que l'home a l'hora d'actuar sap les conseqüencies que venen darrera d'aquell acte i tot i que avegades les conseqüencies son mes greus de l'esperat, a l'hora d'actuar estava dintre de el ventall de possibilitats que succeis.Per donar mes arguments a la meva opinió,posare un exemple cla, el "bulling" en les escoles , les persones que agredeixen saben que fan el mal i actuen conscientment,ya que per a ells el dolor aliè els provoca plaer i felicitat.Totes aquestes persones junt a terroristes i altres que viuen del mal dels altres fan el mal sabent que ho fan.També remarcar que en algunes ocasions a la vida la reacció a una acció nostra no es la esperada pero no per això s'ha de generalitzar.
divendres, 22 de maig del 2009
Subscriure's a:
Missatges (Atom)