Temperament: sentiments,passions dificils de canviar.
Habit:repetició de actes diariament.
Virtut: Habit beneficios,antonim de defecte.
Consiencia moral:capacitat de distingir el bé del mal.
Llibertat interna:Llibertat que ens permet ser lliure dels nostres actes.
Condicionament:No te llibertat absoluta,però si la suficient per ser consecuent dels propis actes.
Desti:Llei que creu en la predestinació
Determinisme economic:el defensor mes important es Marx i creu que l'economia es el motor de l'historia.
Determinisme genetic:Tot el que fem bé predeterminat pels gens.
L'us regulatiu:es basa en que tot fenomen te causa.
Autonomia moral:es l'estadi mes avançat i es basa en actuar segons el teu deure.
Heteronomia moral: es basa en actuar per a tal no rebre castic
Nivell preconvencional:es basa en l'actuació segons la necessitat.
Nivell postconvencional:nivell que es basa en saber distingir les normes del deure.
Responsabilitat moral: es capacitat de respondre dels actes propis assumint consequencies.
Consiencia planetaria:es la responsabilitat amb el mó que exigeis la participació de tots.
Principi de responsabilitat:es obra bé per tal de respetar l'entron i deixar-lo tal com l'hem trobat
dimecres, 4 de març del 2009
canço de llibertat
Dicen los viejos que en este país hubo una guerra
y hay dos Españas que guardan aún,
el rencor de viejas deudas
Dicen los viejos que este país necesita
palo largo y mano dura
para evitar lo peor
Pero yo sólo he visto gente
que sufre y calla
Dolor y miedo
Gente que sólo desea su pan,
su hembra y la fiesta en paz
Libertad, libertad sin ira libertad
guárdate tu miedo y tu ira
porque hay libertad, sin ira libertad
y si no la hay sin duda la habrá
Libertad, libertad sin ira libertad
guárdate tu miedo y tu ira
porque hay libertad, sin ira libertad
y si no la hay sin duda la habrá
Dicen los viejos que hacemos lo que nos da la gana
Y no es posible que así pueda haber
Gobierno que gobierne nada
Dicen los viejos que no se nos dé rienda suelta
que todos aquí llevamos
la violencia a flor de piel
Pero yo sólo he visto gente muy obediente
hasta en la cama
Gente que tan sólo pide
vivir su vida, sin más mentiras y en paz
Libertad, libertad sin ira libertad
guárdate tu miedo y tu ira
porque hay libertad, sin ira libertad
y si no la hay sin duda la habrá
Libertad, libertad sin ira libertad
guárdate tu miedo y tu ira
porque hay libertad, sin ira libertad
y si no la hay sin duda la habrá
Libertad, libertad sin ira libertad
guárdate tu miedo y tu ira
porque hay libertad, sin ira libertad
y si no la hay sin duda la habrá
Libertad, libertad sin ira libertad
guárdate tu miedo y tu ira
porque hay libertad, sin ira libertad
y si no la hay sin duda la habrá (bis)
Creus en el desti?
La meva opinió sobre el desti es pessimista i alhora molt realista.Segons el meu punt de vista el desti es un escusa on la gent s'ampara davant l'ignorancia de un fet que ha succeit,i per tant no te ningun argument per explicar-ho.El desti per a mi no existeix i les accions que reps a la vida nomes son la resposta a les teves accions anteriors,llevat d'alguns casos especials que son productes de causes naturals com la mort,desastres naturals,etc.La visió de la vida i dels fets que passaran,per a mi son els resultats de totes les accions que avui dia portem a terme.Per fer una mica mes sencilla l'explicació un exemple seria: Yo estic estudiant batxillerat,si les notes que trec son de un 5 i la selectivitat trec mateixa nota la mitjana sera de un 5,per tant si la meva nota de tall necessaria per l'estudi del meu futur es de 5,1 no sera una mala jugada del desti la que ma fet perdre aquesta oportunitat,sinó,sera la consequencia dels meus actes,com per exemple no aver estudiat.Pe mi en la vida tot es resultat dels nostres actes i per tant tota cosa be donada per una raó ,per tant cal anar amb compte amb els nostres actes si en un futur volem recollir unes bones situacions.
Arguments a favor i en contra de la llibertat
A favor:
-L'home es lliure de anar on vol.
-L'home te una llibertat interna que li permet ser amo del seus actes
-L'home es lliure de realiatzar tot tipus d'accions sempre que estiguin dintre del marc judicial.
-L'home quan durant l'etapa de maduresa disposa de un alt grau de llibertat.
En contra:
-L'home durant la infantesa,vellesa,te un llibertat externa limitada.
-L'home es lliure pero no completament,ya que ho es dintre de unes normes.
-L'home pot anar allà on vol,pero sempre donant justificants.
-Tot home esta registrat amb un nùmero.
-L'home es lliure de anar on vol.
-L'home te una llibertat interna que li permet ser amo del seus actes
-L'home es lliure de realiatzar tot tipus d'accions sempre que estiguin dintre del marc judicial.
-L'home quan durant l'etapa de maduresa disposa de un alt grau de llibertat.
En contra:
-L'home durant la infantesa,vellesa,te un llibertat externa limitada.
-L'home es lliure pero no completament,ya que ho es dintre de unes normes.
-L'home pot anar allà on vol,pero sempre donant justificants.
-Tot home esta registrat amb un nùmero.
Exemples de fàl·lacies
Preguntes complexes:
-Has trencat el vidre no?
Argument ad ignorantiam:
-No sa pogut demostrar que hi ha vida en Mart,per tant que hi ha vida en Mart es falç.
Argument circular
-Esta vermell perque no es pot passar.Perque no es pot passar?perque esta vermell.
Argument ad hominem:
-No em pots dir que tregui bones notes quan tu mai aprovaves.
Argument d'autoritat:
-El professor ha dit que Kant va ser un del millors filòsof.
Argument ad baculum:
-Heu de votarme a mi perque sino el candidat de la competencia augmentara els impostos.
Argument ad poulum:
-Ara amb Vodafone cuota de linia gratis.
Argument ad populo:
-Tothom diu que la crisi encara durara 2 anys,per tant s'accepta com a valid que durara dos anys.
Argument de la causa falça:
-Si prego abans de l'examen,l'aprovare.
Generalització precipitada:
-Tots els catalan son garrepas.
Argument de pendent relliscos:
-Si no vas escola,suspendras,si suspens no trobaras treball,per tant si vols trobar treball has de anar a escola.
-Has trencat el vidre no?
Argument ad ignorantiam:
-No sa pogut demostrar que hi ha vida en Mart,per tant que hi ha vida en Mart es falç.
Argument circular
-Esta vermell perque no es pot passar.Perque no es pot passar?perque esta vermell.
Argument ad hominem:
-No em pots dir que tregui bones notes quan tu mai aprovaves.
Argument d'autoritat:
-El professor ha dit que Kant va ser un del millors filòsof.
Argument ad baculum:
-Heu de votarme a mi perque sino el candidat de la competencia augmentara els impostos.
Argument ad poulum:
-Ara amb Vodafone cuota de linia gratis.
Argument ad populo:
-Tothom diu que la crisi encara durara 2 anys,per tant s'accepta com a valid que durara dos anys.
Argument de la causa falça:
-Si prego abans de l'examen,l'aprovare.
Generalització precipitada:
-Tots els catalan son garrepas.
Argument de pendent relliscos:
-Si no vas escola,suspendras,si suspens no trobaras treball,per tant si vols trobar treball has de anar a escola.
dilluns, 2 de març del 2009
Definicions:
Individu: qualsevol esser complet que pertany a una especie
Individualisme possesiu: L'individu es amo de si mateix, la societat es un simple sistema d'intercanvi.
Sociabilitat natural: és contrari de la definició anterior,es basa en que l'home necessita la societat per desenvolupar-se com a persona.
Contractualisme: es basa en que l'home no es sociable i la societat es un acord entre essers humans.
Pacte social: defensa que l'home es bo per naturalesa i en entrar en societat es corromp.
Voluntat General: acord que s'obte entre tots a fi de cerca el bé comu.
Antropologia Sociable: estudia la manera de viure de l'home en societat.
Socialització primaria: durant la infantesa l'home es format i introduit en la societat.
Cultura: conjunt de tradicions,creences,valors,objectes,que adopten un conjunt d'individus.
Subcultura: tipus difernets de grups human dintre de la cultura.
Contracultura:moviment de rebel·lio contra la cultura hegemonica presentant un model alternatiu.
Civilització: es el sentit mes ampli que engloba totes les cultures.
Etnocentrisme: analitza la cultura desde el punt de vista propi.
Xenofobia: odi envers l'estranger.
Racisme: creença en l'existencia de races superiors.
Aporofobia: Odi envers el pobre.
Relativisme cultural: proposa analitza les cultures desde el punt de vista de la cultura aliena.
Interculturalisme: actitud que s'adopta davant el universalisme,accepta el conjunt de cultures en mateix territori.
Individualisme possesiu: L'individu es amo de si mateix, la societat es un simple sistema d'intercanvi.
Sociabilitat natural: és contrari de la definició anterior,es basa en que l'home necessita la societat per desenvolupar-se com a persona.
Contractualisme: es basa en que l'home no es sociable i la societat es un acord entre essers humans.
Pacte social: defensa que l'home es bo per naturalesa i en entrar en societat es corromp.
Voluntat General: acord que s'obte entre tots a fi de cerca el bé comu.
Antropologia Sociable: estudia la manera de viure de l'home en societat.
Socialització primaria: durant la infantesa l'home es format i introduit en la societat.
Cultura: conjunt de tradicions,creences,valors,objectes,que adopten un conjunt d'individus.
Subcultura: tipus difernets de grups human dintre de la cultura.
Contracultura:moviment de rebel·lio contra la cultura hegemonica presentant un model alternatiu.
Civilització: es el sentit mes ampli que engloba totes les cultures.
Etnocentrisme: analitza la cultura desde el punt de vista propi.
Xenofobia: odi envers l'estranger.
Racisme: creença en l'existencia de races superiors.
Aporofobia: Odi envers el pobre.
Relativisme cultural: proposa analitza les cultures desde el punt de vista de la cultura aliena.
Interculturalisme: actitud que s'adopta davant el universalisme,accepta el conjunt de cultures en mateix territori.
Activitats de la página 133.
Exercici 1 Que creus que volem dir amb les expressions següents:
-És un persona molt culta: és una persona que te una gran riquesa mental en una gran varientat de temes.
-Aquest no te cultura:és analfabet es a dir no te conexements bàsics.
-La nostra cultura és molt rica: te molta variabilitat de temes que poden ser tractats.
-La cultura de masses ha produït la teleporqueria: els gustos de la gent fa que es produeixin aquest programes.
-És necessari que la cultura sigui més popular i menys elitista:l'educació a d'estar a l'abast de tots.
-Tots el éssers humans son subjectes culturals:que estem envoltats de cultura.
Exercici 3 Analitza el contingut i indica com valoraria algú amb actitud intercultural:
Jo et tolero,admeto que les coses les entenguis aixi,pero cadascu a casa seva.Relativisme cultural.
Interculturalisme: Admeto els teus costums per tal de promoure el dialeg i la comunicació.
Els inmigrants que viuen al nostre pais han d'acceptar totes les nostres formes de vida.Racisme.
Interculturalisme: Hem de acceptar tota forma de vida per tal de obtindre una convivencia.
Es normal que apareguin barris aïllats de gitanos,perque son gent amb una forma de vida propia,no hi veig res de negatiu. Relativisme cultural
Interculturalisme:Hauriem d'acceptar la seva forma de vida.
Com han de tenir feina els inmigrants si no en tenim nosaltres.Racisme
Interculturalisme:tots tenim igualtat en drets i tots tenim dret a feina digna.
Es imposible entendre's amb el paios! Paralisi cultural.
Intercultural:Amb el dialeg tot es possible.
Si al seu pais no si estan bé,es culpa seva que podem fer-hi nosaltres?Racisme.
Interculturalisme: hem de acollirlos perque molts de nosaltres tambe vam emigrar.
-És un persona molt culta: és una persona que te una gran riquesa mental en una gran varientat de temes.
-Aquest no te cultura:és analfabet es a dir no te conexements bàsics.
-La nostra cultura és molt rica: te molta variabilitat de temes que poden ser tractats.
-La cultura de masses ha produït la teleporqueria: els gustos de la gent fa que es produeixin aquest programes.
-És necessari que la cultura sigui més popular i menys elitista:l'educació a d'estar a l'abast de tots.
-Tots el éssers humans son subjectes culturals:que estem envoltats de cultura.
Exercici 3 Analitza el contingut i indica com valoraria algú amb actitud intercultural:
Jo et tolero,admeto que les coses les entenguis aixi,pero cadascu a casa seva.Relativisme cultural.
Interculturalisme: Admeto els teus costums per tal de promoure el dialeg i la comunicació.
Els inmigrants que viuen al nostre pais han d'acceptar totes les nostres formes de vida.Racisme.
Interculturalisme: Hem de acceptar tota forma de vida per tal de obtindre una convivencia.
Es normal que apareguin barris aïllats de gitanos,perque son gent amb una forma de vida propia,no hi veig res de negatiu. Relativisme cultural
Interculturalisme:Hauriem d'acceptar la seva forma de vida.
Com han de tenir feina els inmigrants si no en tenim nosaltres.Racisme
Interculturalisme:tots tenim igualtat en drets i tots tenim dret a feina digna.
Es imposible entendre's amb el paios! Paralisi cultural.
Intercultural:Amb el dialeg tot es possible.
Si al seu pais no si estan bé,es culpa seva que podem fer-hi nosaltres?Racisme.
Interculturalisme: hem de acollirlos perque molts de nosaltres tambe vam emigrar.
De quina manera podem conviure amb altres cultures
La meva opinió és que l'home pot conviure davant de un altre cultura sempre que tingui una posició de respecte i una actitud interculturalista que li faci veure la altre cultura amb acceptació i promogui el dialeg entre aquestes.Per tant la convivencia es possible sempre que deixem de banda els perjudicis, el racismes o altres mancances de les posicions que ignoren i deixen de costat la trobada entre cultures.Avui dia vivim en una societat multiculturalisme fet que podriem dir que practicament ens obliga a adoptar una actitud interculturalista a fi de trobarse agust amb tots els intengrants de una comunitat.
Antropología cultural
Les primeres societats:
-Van ser els primers en convertir-se en sedentaris.
-S'aprofitaven de la caça i recol·lecció de fruits.
-Vivien en Coves.
-Tenient pintures de caracter artistic a les parets de les coves.
-Economia d'intercanvi.
-El cap es l'home amb mes experiencia.
Les societats agrícoles:
-L'establiment en un lloc (sedentarisme) obliga a la agricultura davant l'escassetat de caça.
-L'economia es basa en acomulació i repartició igualitaria
-Cap de tribu es qui s'encarrega del proces de repartiment.
Els estats naixents:
-Tenen un conjunt de liders
-Augment de la cultura.
-Gran concentració de població
-Economia mixta.
-Van ser els primers en convertir-se en sedentaris.
-S'aprofitaven de la caça i recol·lecció de fruits.
-Vivien en Coves.
-Tenient pintures de caracter artistic a les parets de les coves.
-Economia d'intercanvi.
-El cap es l'home amb mes experiencia.
Les societats agrícoles:
-L'establiment en un lloc (sedentarisme) obliga a la agricultura davant l'escassetat de caça.
-L'economia es basa en acomulació i repartició igualitaria
-Cap de tribu es qui s'encarrega del proces de repartiment.
Els estats naixents:
-Tenen un conjunt de liders
-Augment de la cultura.
-Gran concentració de població
-Economia mixta.
L’ésser humà és sociable per naturalesa?
L'ésser humà a la meva manera de veure desde el proces d'hominització ha estat lligat a un grup de persones on ha bucat refugi per tal de evitar el gran risc que suposa anar sol.D'aquesta manera l'home desde el seu inici ha tingut la necessitat de una societat, es per aixó que es podria dir que l'home es sociable per naturalesa.Però vist desde un altre punt,l'home ha fet el pas de sociabilització mogut per un egaoisme de supervivencia i les primeres societat no eran mes que un grup d'homes que en ella trobaben refugi i li servien de lloc on assegurar-se la supervivencia, es per aquest fet que l'home es social per que li surt rentable ser-ho si vol assegurar-se una bona vida.
Definicions tema 2
Raó teòrica: aquella que s’orienta cap al coneixement de la realitat del món.
Raó pràctica: s'orienta cap a com este que dur a terme l'acció pe obtindre un benefici.
Metafísica: part de la filosofia teórica que es basa en la ultimitat de els enunciats.
Ultimitat: característica de la metafísica que es basa en arribar a les respostes finals,es a dir que no deixen seguir preguntant
Subjecte: Qui realitza l'acció(persona)
Opinió ( Kant ):Grau del coneixement en el qual s'esta segur de una cosa pero no es poden donar arguments per defensar-ho.
Interés empancipador: es basa en la lliberacio de l'esser humà.
Dogmatisme: es una posició davant el coneixement que afirma que podem arribar a coneixer
Escepticisme moderat: Defensa que podem arribar a coneixer pero no en una totalitat.
Criticisme: Hem de contrastar el que coneixem amb la realitat.
Perspectivisme: Podem arribar a coneixer,pero cadascun desde el seu punt de vista.
Realisme: defensa la possibilitat de coneixer l'objecte tal com és.
Idealisme: defensa que el que el que nosaltres coneixem no es tal com és, sino com ho interpretem.
Noesi: És l’acte de pensar.
Prejudici: judicis que aprenem a la infantesa per la cultura,educació etc.Que ens fa veure les coses desde punt de vista diferent.
Ignorancia: Desconeixement total de una cosa.
Autoritat: acceptem una cosa com a certa perquè un especialista en aquella materia hho diu.
Evidència sensible: Es basa en que tot el que be donat pels sentits es cert i contra mes sentits ho detectin mayor sera la seva realitat.
Adequació: teoria que es basa en la concordança entre el pensament i la realitat.
Coherència: Es basa en que la realitat es certa si al ayuntarla amb altres proposicions , te coherència.
Pragmatisme: Es basa en que tot ho real es allò que ens es util.
Concens: acord en que arriben uns interlocutors.
Contingència: tot allò que es però podria no haver estat.
Raó pràctica: s'orienta cap a com este que dur a terme l'acció pe obtindre un benefici.
Metafísica: part de la filosofia teórica que es basa en la ultimitat de els enunciats.
Ultimitat: característica de la metafísica que es basa en arribar a les respostes finals,es a dir que no deixen seguir preguntant
Subjecte: Qui realitza l'acció(persona)
Opinió ( Kant ):Grau del coneixement en el qual s'esta segur de una cosa pero no es poden donar arguments per defensar-ho.
Interés empancipador: es basa en la lliberacio de l'esser humà.
Dogmatisme: es una posició davant el coneixement que afirma que podem arribar a coneixer
Escepticisme moderat: Defensa que podem arribar a coneixer pero no en una totalitat.
Criticisme: Hem de contrastar el que coneixem amb la realitat.
Perspectivisme: Podem arribar a coneixer,pero cadascun desde el seu punt de vista.
Realisme: defensa la possibilitat de coneixer l'objecte tal com és.
Idealisme: defensa que el que el que nosaltres coneixem no es tal com és, sino com ho interpretem.
Noesi: És l’acte de pensar.
Prejudici: judicis que aprenem a la infantesa per la cultura,educació etc.Que ens fa veure les coses desde punt de vista diferent.
Ignorancia: Desconeixement total de una cosa.
Autoritat: acceptem una cosa com a certa perquè un especialista en aquella materia hho diu.
Evidència sensible: Es basa en que tot el que be donat pels sentits es cert i contra mes sentits ho detectin mayor sera la seva realitat.
Adequació: teoria que es basa en la concordança entre el pensament i la realitat.
Coherència: Es basa en que la realitat es certa si al ayuntarla amb altres proposicions , te coherència.
Pragmatisme: Es basa en que tot ho real es allò que ens es util.
Concens: acord en que arriben uns interlocutors.
Contingència: tot allò que es però podria no haver estat.
Allò qué és virtual és real?
Desde la meva visió es cert tot allo que existeix,ya que la imatge d'aquell objecte produida per un suport tecnic es real.Tota informació,imatge,video o música tot i ser virtual esta guardat en un suport fisic que es el servidor cosa que la fa mes real.La realitat virtual,durant els ultims anys ha donat que parlar ya que han aparegut un gran nombre de soports fisics, i la creacio d'espais web on la gent es relaciona entre ella.El fet d'aquesta possibilitat de relacio per ami dona una gran realitat aquest tema ya que permeteix amb resultats observables la comunicació amb gent de l'altre punta del món.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)