Definicions

- Saber ordinari: Es basa en "l'experiència de la vida quotidiana". Sap el què, però no sap el perquè.

- Saber científic: Busca l'organització sistemàtica del coneixement.

- Saber filosòfic: L'experiència filosòfica s'adquireix pensant. Filosofar és pensar, utilitzant la raó per argumentar de manera crítica i rigorosa.

- Ciència: Els dos elements que diferencien la ciència de la filosofia són l'experimentació i les matemàtiques.

- Mètode: Una manera de pensar o d'actuar prèviament planificada, ordenada i orientada a la consecució d'un fi.

- Axioma: Són principis fonamentals indemostrables dins del sistema.

- Mètode hipoteticodeductiu: S'estructura en tres nivells: enunciats protocol·laris, lleis i teories.

- Hipòtesi: Es una pregunta a la qual se li vol trobar resposta.

- Llei: Enunciat universal que expresa el comportament o la relació que mantenen uns fenòmens concrets.

- Inducció incompleta: Es recolza en una sèrie de comprovacions individuals, que no inclouen la totalitat dels casos..

- Mite: Narracions fantàstiques que intenten explicar l'origen i la regularitat del cosmos recorrent a forces sobrehumanes.

- Mètode empiricoracional: Parteix del fet que comptem amb dues fonts de coneixement, els sentits i l'enteniment, per mitjà dels quals accedim a dos nivells de la realitat: el sensible i l'intel·ligible.

- Empirisme: Separa les dues fonts del coneixement: experiència i raó.

- Idees innates: Són les idees més clares i evidents, les que no s'aprenen.

- Mètode analiticolingüístic: L'anàlisi del llenguatge. Concentra el seu interés en el llenguatge.

- Joc del llenguatge: Són maneres diferents d'utilitzar el llenguatge, i estan estretament entrellaçats amb "formes de vida".

- Hermenèutica no normativa: És aquella que no posa normes a la comprensió.

- Pretencions de validesa de la parla: Són la veritat, la veracitat, la intel·legibilitat i la correcció moral.

- Ontologia: Tractat de l'èsser.

- Estètica: Tipus de filosofia pràctica que parla de la bellesa amb l'art.