1El text tracta sobre la visió de dos homes de la realitat,
es basa en un entorn en el qual es pot observar que davant la mateixa
realitat es produeixen dos visions oposades,però això no vol dir
que ninguna sigui real,totes dues ho son però la visió de la realitat
basada en la experiència i la raó,la fan diferent a cada persona.
2 "Ambigüitat de visions".
3 Com diu el text la manera de veure les coses però per que un home digui que
veu les coses de una manera no podem negar-li la seva forma de veure-la ja que
per qüestions de que forma part de una altra cultura, un altre generació,altre religió o
altra moral no vol dir que ho que el home estigui veient sigui falç.Per tant cada individu veu les coses d'una manera diferent ,per tal no es pot arribar en certes coses a una visió general de tothom
i menys en successos com son la manifestació de un paisatge davant dos individus.
4Es un text que defensa el mètode racionalista ja que ens parla de la raó de cada individu.
El podem comparar amb altres mètodes com ara el analiticolingüistic que destaca l'anàlisi de el text
a través de les paraules.També ho podem comparar amb mètode de empirista que utilitza la experiència i defensa la separació de les dos coses la experiència i la raó.
diumenge, 9 de novembre del 2008
Podem arribar a conèixer
La meva opinió es que l'home pot arribar a conèixer de una manera parcial i subjectiva l'univers i els fets que s'esdevenen en ell,ja que estem regits per una visió des de els nostres sentits i per tant el que percebem es el resultat de la visió humana, per exemple nosaltres veiem el mon igual que un gos?,la resposta seria que no però aquest fet no demostraria que la nostra manera de veure és la correcta per tant tot el que nosaltres observem i coneixem es en part de manera subjectiva per que utilitzem els nostres sentits i per tant no existeix una visió objectiva,per tant l'home pot conèixer subjectivament casi bé tot allò que es proposi,es a dir conèixer des de el seu punt de vista.
Definicions
- Saber ordinari: Es basa en "l'experiència de la vida quotidiana". Sap el què, però no sap el perquè.
- Saber científic: Busca l'organització sistemàtica del coneixement.
- Saber filosòfic: L'experiència filosòfica s'adquireix pensant. Filosofar és pensar, utilitzant la raó per argumentar de manera crítica i rigorosa.
- Ciència: Els dos elements que diferencien la ciència de la filosofia són l'experimentació i les matemàtiques.
- Mètode: Una manera de pensar o d'actuar prèviament planificada, ordenada i orientada a la consecució d'un fi.
- Axioma: Són principis fonamentals indemostrables dins del sistema.
- Mètode hipoteticodeductiu: S'estructura en tres nivells: enunciats protocol·laris, lleis i teories.
- Hipòtesi: Es una pregunta a la qual se li vol trobar resposta.
- Llei: Enunciat universal que expresa el comportament o la relació que mantenen uns fenòmens concrets.
- Inducció incompleta: Es recolza en una sèrie de comprovacions individuals, que no inclouen la totalitat dels casos..
- Mite: Narracions fantàstiques que intenten explicar l'origen i la regularitat del cosmos recorrent a forces sobrehumanes.
- Mètode empiricoracional: Parteix del fet que comptem amb dues fonts de coneixement, els sentits i l'enteniment, per mitjà dels quals accedim a dos nivells de la realitat: el sensible i l'intel·ligible.
- Empirisme: Separa les dues fonts del coneixement: experiència i raó.
- Idees innates: Són les idees més clares i evidents, les que no s'aprenen.
- Mètode analiticolingüístic: L'anàlisi del llenguatge. Concentra el seu interés en el llenguatge.
- Joc del llenguatge: Són maneres diferents d'utilitzar el llenguatge, i estan estretament entrellaçats amb "formes de vida".
- Hermenèutica no normativa: És aquella que no posa normes a la comprensió.
- Pretencions de validesa de la parla: Són la veritat, la veracitat, la intel·legibilitat i la correcció moral.
- Ontologia: Tractat de l'èsser.
- Estètica: Tipus de filosofia pràctica que parla de la bellesa amb l'art.
- Saber científic: Busca l'organització sistemàtica del coneixement.
- Saber filosòfic: L'experiència filosòfica s'adquireix pensant. Filosofar és pensar, utilitzant la raó per argumentar de manera crítica i rigorosa.
- Ciència: Els dos elements que diferencien la ciència de la filosofia són l'experimentació i les matemàtiques.
- Mètode: Una manera de pensar o d'actuar prèviament planificada, ordenada i orientada a la consecució d'un fi.
- Axioma: Són principis fonamentals indemostrables dins del sistema.
- Mètode hipoteticodeductiu: S'estructura en tres nivells: enunciats protocol·laris, lleis i teories.
- Hipòtesi: Es una pregunta a la qual se li vol trobar resposta.
- Llei: Enunciat universal que expresa el comportament o la relació que mantenen uns fenòmens concrets.
- Inducció incompleta: Es recolza en una sèrie de comprovacions individuals, que no inclouen la totalitat dels casos..
- Mite: Narracions fantàstiques que intenten explicar l'origen i la regularitat del cosmos recorrent a forces sobrehumanes.
- Mètode empiricoracional: Parteix del fet que comptem amb dues fonts de coneixement, els sentits i l'enteniment, per mitjà dels quals accedim a dos nivells de la realitat: el sensible i l'intel·ligible.
- Empirisme: Separa les dues fonts del coneixement: experiència i raó.
- Idees innates: Són les idees més clares i evidents, les que no s'aprenen.
- Mètode analiticolingüístic: L'anàlisi del llenguatge. Concentra el seu interés en el llenguatge.
- Joc del llenguatge: Són maneres diferents d'utilitzar el llenguatge, i estan estretament entrellaçats amb "formes de vida".
- Hermenèutica no normativa: És aquella que no posa normes a la comprensió.
- Pretencions de validesa de la parla: Són la veritat, la veracitat, la intel·legibilitat i la correcció moral.
- Ontologia: Tractat de l'èsser.
- Estètica: Tipus de filosofia pràctica que parla de la bellesa amb l'art.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)