diumenge, 21 de febrer del 2010

Que va ser primer l'ou o la gallina? (14)





Jo crec que primerament va ser l'ou,i aquest no va ser engendrat per una gallina sinó per un ésser primitiu amb desavantatges a la gallina que produir que la adaptació d'aquesta sigues millor i el substituir,la meva visió es fonamenta en la teoria de la evolució de Darwin per tant esta orientada des de una visió clarament científica.L'ou es sempre antecessor a la gallina,l'unic conflicte que podríem trobar seria el fet que en l'interior de l'ou trobem una futura gallina i per tant la seva ens trobem amb la possibilitat de una aparició dels dos alhora.Aquest ultim argument podria ser descartat al proposar que a l'interior de l'ou trobem un embrió que podria no ser gallina en canvi l'ou estaria en un grau de realitat més elevat.Per finalitzar podríem dir que cada uns dels objectes podrien ser primaris segons la visió aplicada.La gallina seria primària en una visió teològica i l'ou en una visió científica.

Amb qui t’identifiques més Plató o Aristòtil? (13)




Jo personalment veig més certesa en la teoria de Plató, tot i que caldria,sota el meu punt de vista una moderació d'aquesta.Els sentits ens mostren una realitat diferents a la d'altres essers vius que també compten amb molts dels nostres sentits,la mostra la tenim en els jocs ilusoris,i el major engany el trobem en el sentit que nosaltres considerem més fiable,la vista.Els sentits no deixen arribar a la gran realitat de les coses ni a la veritat,només ens mostren la relitat humana,que amb gran possibilitat diferira de la real.Amb la teoria de Plató només s'hem presenta un conflicte,la creença en un altre món i en l'existència d'una ànima.Sota el meu punt de vista el cos és tot el que nosaltres com a subjectes posseim, i la privació d'aquest en la mort suposa la nostra desaparició de la realitat.

Activitat 12




1-El text tracta la temàtica dels contraris afirmant la necessitat d'un per l'existència de l'altre,com una mútua necessitat per tal que per poder conèixer un haguem d'haver experimentat l'altre.Aquest contraris son exteriors a nosaltres,posseixen una inmortailitat i realitat diferents.

2-La lluita de contraris.


3-La relació entre els contraris existeix de manera que l'aparició d'un exigeix la desaparició de l'altre,però alhora la existència d'ambdós depen del seu contrari,és a dir,un necessita a l'altre,per exemple per poder experimentar el plaer s'ha de coneixer el dolor,per tant podriem dir que l'aparició d'un comporta la privació de l'altre,els contraris son necessaris ja que d'ells en sorgeix i desapareix tot ells son els creadors de vida i de la seva privació,la mort.Els contraris els trobem en totes les accions de la nostra vida,ja que cada elecció comporta el rebuig a una altre.

Text del Fedó pàgina 11 (Activitat 11)




1-Els text tracta sobre com els sentits enganyen al cos i per tant no ens deixen arribar a una realitat i una visió veritable de les coses tal com són,per això només contemplem les coses al ser alliberats del cos que només és capaç de rebre realitats sensibles.

2-La realitat dels sentits.


3-El text tracta sobre com el cos fa de pressó de l'ànima i no li permet veure la llum de la veritat.El cos mostra una visió distorsionada pels sentits que ens revel·len unes falses formes i objectes.Els sentits son només entitats sensitives i subjectives que mostren els objectes d'una manera específica que pot enganyar al subjecte i produirl-li una visió deformada de la realitat.L'ànima introduida dins el cos,espera el moment de la seva alliberació per tal de poder estar en el món que li correspon, el món de les idees,l'intel·ligible.Aquesta alliberació es produirà amb la mort del cos i per tant la pérdua de sensibilitat que apagarà els sentits per tal de que l'ànima pugui visualitzar la realitat.

Esquema el fedó(Activitat 10)

El coneixement és una reminiscència(Activitat 9)

1-Dona a entendre que l'ànima al ser alliberada del cos ha pogut observar les idees en si mateixes i per tant al tornar al cos després d'una transmigració anirà recordant al subjectea mesura que aquest en tingui experiencia les coses que en sap sobre aquella idea i per tant en fara utilització del record com a font de coneixament.

2-L'ànima i l'experiència.


3-El text del Menó tracta sobre la reminiscéncia i l'experiència.
Defensa la possibilitat de donar llum a elements interns que desconeixem
i que ens mostraran la realitat.Allò que nosaltres anomenem experiència és
en realitat un record,ja que l'ànima al ser alliberada del cos a pogut conèixer
totes les idees en la seva essència i per tant en te un gran coneixement del món
sensible e intel·ligible.L'home ha de ser capaç de donar llum a els coneixaments que
li venen donats per aixi poder arribar a observar la realitat de les coses fora del engany dels sentits,que donen només aparences per l'intelecte i no pas realitats.
Tot i que l'home pot en certa mesura arribar a un coneixement elevat,el total no s'adquireix fins l'alliberació de l'ànima del cos, és a dir, a la mort.

dijous, 21 de gener del 2010

Les influències que va rebre Kant



La filosofia kantiana és la culminació del pensament modern doncs en ella es creuen d'una manera profunda i original les tres principals corrents d'aquesta època: el Racionalisme, l'Empirisme i la Il·lustració. En la seva joventut Kant va acceptar les tesis racionalistes més importants de Wolff (seguidor al seu torn de la tradició cartesià-leibniziana), fins que, segons ens conta el mateix Kant, la lectura de Hume li va despertar del somni dogmàtic. No obstant això, i a pesar de les seves crítiques a aquest moviment, no és difícil destacar algunes idees principals de la filosofia crítica del Kant madur afins al racionalisme; aquest és el cas de la seva creença en la possibilitat d'un coneixement estricte (els judicis sintètics a priori), un coneixement extensiu, però també universal i necessari, encara que en la filosofia del nostre autor referit únicament als fenòmens; o la tesi que no tots els elements que intervenen en el coneixement tenen el seu origen en l'experiència empírica, doncs hi ha elements a priori, que els racionalistes van anomenar idees innates, i que van ser entesos per Kant no com continguts de coneixement sinó com estructures aprióricas, i no referits a objectes sinó a la forma que tot objecte ha de tenir perquè la puguem experimentar, a l'estructura del món. Per la seva banda, l'empirisme va deixar també una clara petjada en Kant, i no únicament perquè Hume li va dur a rebutjar les pretensions de la filosofia dogmàtica del racionalisme. Per exemple, és clarament afí a l'empirisme la seva afirmació que l'experiència no permet extreure universalitat ni necessitat, (així, de l'experiència només podem obtenir enunciats particulars i contingents, judicis que Kant anomenarà sintètics a posteriori); o la seva tesi que el coneixement es pot referir només al que es dóna als sentits, sent ho que estigui més enllà dels sentits incognoscible i d'impossible tractament científic; la conseqüència d'aquesta tesi serà l'afirmació que no és possible la metafísica com ciència, com coneixement estricte (encara que Kant afirma que el món moral obre la porta a la relació de l'home amb el metafísic). Respecte del tercer gran moviment intel·lectual de l'època, la Il·lustració, Kant, amb la seva obra Resposta a la pregunta: Què és la Il·lustració, es va convertir en el més important representant d'aquest corrent a Alemanya. La seva petjada està present en aspectes molt diversos de la seva filosofia, començant, per exemple, en la idea il·lustrada de la importància de la raó, tant com guia per al coneixement de la realitat com per a la pràctica moral, o en l'optimisme que duu a considerar que aquesta facultat és l'instrument adequat per a emancipar a l'home dels errors de la tradició. Però hem de citar també a dues il·lustrats que definitivament van influir en el nostre autor: Newton, doncs la seva teoria física li va dur A Kant a considerar que existeix el coneixement sintètic a priori i intentar comprendre com és possible aquest coneixement tan excel·lent respecte del món físic, o la seva visió mecanicista del món natural que va fomentar en Kant la creença en l'existència de lleis deterministes respecte del món natural i, per tant, la consideració que l'home, mentre que pertany a aquest món, no és lliure (en la mesura que és un mer fenomen). I Rousseau, pensador que li va mostrar l'existència d'un ordre distint al físic, el valor de la moral i del món de l'esperit i la llibertat necessària en l'home per a poder participar d'aquest món moral. Les dues obres principals de Kant (Crítica de la raó pura i Crítica de la raó pràctica) es poden entendre com expressió de la seva preocupació per mostrar com l'home pertany a dos mons, el de la Naturalesa (determinista) i el de l'Esperit (àmbit de la llibertat), i com aquesta doble pertinença és possible. Quant a les influències dels pensadors més llunyans, cabria assenyalar a Plató, que en un sentit una mica modificat estan presents també en les cridades per Kant ?idees pures? de la raó (ànima, món, Déu), i el concepte de Summe o Suprem Bé i la seva relació amb els postulats de la raó pràctica, entre els quals es troba la immortalitat de l'ànima, que guarda certa semblança amb un dels arguments utilitzats per Plató per a demostrar la immortalitat de l'ànima. O, finalment, el pensament estoic i el seu estricte sentit del deure, tan llunyà a una concepció hedonista i tan del gust del rigorisme kantià.