L'existència dels cossos

1-Idees principals:

Al no ser Déu un ésser enganyador,les idees no ens poden venir donades per ell,ja que algunes no en son certes,per tant cal l'existència d'algun factor que ens les aporti.Déu per tal d'evitar el nostre engany ens mostra les idees a través d'uns subjectes i aquests son els cossos.

2-Les idees mostrades pels cossos.


3-Parla de que els cossos son els objectes que ens mostren a través de l'intervenció divina la realitat de les idees.Els cossos son la causa de la mostra de les idees,ja que aquesta no pot ser mostrada per Déu,ja que no podem parlar de un déu enganyador,per aquest motiu no serien els causants els cossos de l'engany, sinó una mena de geni maligne que actua de manera que provoca la confusió i distorsió de les idees.Els cossos per tant,son necessaris i per tant existeixen,ja que son necessaris per captar l'essència de les idees i per-tant poder aplicar-les a la realitat del món sensible.


4-Aquesta teoria es podria contrastar amb Plató que defensa que la única existència de la matèria,la veritat i realitat es troba en un món intel·ligible al qual l'home no en pot accedir,per tant l'ànima seria en aquest cas l'única que en coneix la veritat de els objectes, a causa de les constants transmutacions que ha patit durant el temps,i només caldrà donar llum a l'interior per tal de poder accedir a un coneixement que es troba implantat dintre un mateix.

Podem dubtar del jo?

La existència del jo no pot dubtar-se,el jo es l'únic factor que podem trobar de realitat dins aquest món.El jo és un factor que no pot ser no pensat i és un ésser necessari.La negar la existència del jo seria com un mena d'autodestrucció d'un mateix com negar la pròpia existència.El jo suposa un sentit dins la vida,doncs si no existís,la vida no tindria valor.El jo no només suposa la meva realitat, sinó la dels altres humans que també posseïxen una realitat pròpia.El plantejament de la no existència de l'ésser només podria pensat des-de una visió del món com un somni,un letàrgi etern del que despertarem a la mort.

Qui és més coherent, Sant Anselm o Sant Tomàs?

Sota el meu punt de vista tots dos tenen bons arguments,però Sant Anselm compte amb un argument que li dona un gran avantatge,l'argument de l'existència de Déu a causa de que tots al parlar de Déu ens entenem i per tant al ser més perfecta l'existència que el contrari d'aquesta Déu existeix.Aquest argument pren força,ja que és una mena de parany d'ón es molt difícil sortir.La dificultat en aquella època de poder contradir aquest argument dona molta importància a aquest autor,ja que havia conseguit un argument a primer cop d'ull inegable.

El temps va ser creat amb el món (17)

El text tracta sobre la atemporalitat de Déu i sobre l'existència del temps,creada per Déu.Segons el text Déu no pot formar part del temps,ja que és atemporal i sempre roman igual.El temps va ser creat alhora que el món per tal de tenir un concepte útil pels humans,ja que son elements mortals i efímers.Aquest éssers es veuen afectats pel pas del temps i per la seva evolució durants aquest.Déu al ser un ésser omnipotent no requereix d'aquest per tal Déu es aliè a aquest.Déu no pateix modificacions,és inmutable.Per Déu no existeix ni avui ni demà,ni passat ni present ni futur,doncs Déu es present i resideix en tots com un ésser sumament perfecte que supera la nostra realitat.

Carta a Meneceu (16)

El text tracta sobre la meditació dels homes per tal d'assolir la felicitat y tracta en primer lloc sobre la por que tenen la gent a la mort.Epicur explica els motius pels quals no s'ha de tenir por, com per exemple el fet de que al morir els homes perdem la sensacions y per tant no podem sentir el dolor que molts creuen que causa la mort.Per tant Epicur explica que no te sentit estar engoixat
esperant-la,ja que es una espera inutil.Un altre tema que exposa Epicur en aquest text es la possibilitat de confeccionar el nostre futur en la mesura en que s'ens es permes, y per aquest motiu hem d'actuar per millorar-ho i no quedar-nos contemplant com pasa.Posteriorment Epicur tracta el tema de la felicitat exposant que es el bé primer,ja que desde el neixament tota elecció estara conduida cap a la recerca de la felicitat.Un altre tema tractat es l'autosuficiencia, ja que no hi ha bé superior que el de poder aconseguir els plaers per les nostres propies accions.Per ultim el text reflexa el rebuig cap a l'atzar, ja que aquest es inestable i no pot guiar el nostre futur, com comenta anteriorment el futur ha de ser produit en gran mesura per les nostres accions.

Text 12 Física d'Aristòtil. (15)

El text tracta sobre la forma i la matèria i com no, la privació.
En el text trobem representat aquests fenómens en l'exemple d'un lletrat i no-lletrat


Títol: L'estat de canvi.


El text tracta la forma i la privació amb relació en certa manera amb els contraris de manera que l'home no lletrat evidencia l'existencia d'un home lletrat,ja que per tal que un en sigui no lletrat ha d'haver un que si en sigui.Per tant tot subjecte està sotmès a canvi,tot i ser la mateixa matèria la forma varia i les privacions es van canviant les possissions.La forma dels subjectes al variar, varia la privació,ja que tot canvi resideix en aquest dos factors, i per tant els afecta.

Que va ser primer l'ou o la gallina? (14)

Jo crec que primerament va ser l'ou,i aquest no va ser engendrat per una gallina sinó per un ésser primitiu amb desavantatges a la gallina que produir que la adaptació d'aquesta sigues millor i el substituir,la meva visió es fonamenta en la teoria de la evolució de Darwin per tant esta orientada des de una visió clarament científica.L'ou es sempre antecessor a la gallina,l'unic conflicte que podríem trobar seria el fet que en l'interior de l'ou trobem una futura gallina i per tant la seva ens trobem amb la possibilitat de una aparició dels dos alhora.Aquest ultim argument podria ser descartat al proposar que a l'interior de l'ou trobem un embrió que podria no ser gallina en canvi l'ou estaria en un grau de realitat més elevat.Per finalitzar podríem dir que cada uns dels objectes podrien ser primaris segons la visió aplicada.La gallina seria primària en una visió teològica i l'ou en una visió científica.

Amb qui t’identifiques més Plató o Aristòtil? (13)

Jo personalment veig més certesa en la teoria de Plató, tot i que caldria,sota el meu punt de vista una moderació d'aquesta.Els sentits ens mostren una realitat diferents a la d'altres essers vius que també compten amb molts dels nostres sentits,la mostra la tenim en els jocs ilusoris,i el major engany el trobem en el sentit que nosaltres considerem més fiable,la vista.Els sentits no deixen arribar a la gran realitat de les coses ni a la veritat,només ens mostren la relitat humana,que amb gran possibilitat diferira de la real.Amb la teoria de Plató només s'hem presenta un conflicte,la creença en un altre món i en l'existència d'una ànima.Sota el meu punt de vista el cos és tot el que nosaltres com a subjectes posseim, i la privació d'aquest en la mort suposa la nostra desaparició de la realitat.

Activitat 12

1-El text tracta la temàtica dels contraris afirmant la necessitat d'un per l'existència de l'altre,com una mútua necessitat per tal que per poder conèixer un haguem d'haver experimentat l'altre.Aquest contraris son exteriors a nosaltres,posseixen una inmortailitat i realitat diferents.

2-La lluita de contraris.


3-La relació entre els contraris existeix de manera que l'aparició d'un exigeix la desaparició de l'altre,però alhora la existència d'ambdós depen del seu contrari,és a dir,un necessita a l'altre,per exemple per poder experimentar el plaer s'ha de coneixer el dolor,per tant podriem dir que l'aparició d'un comporta la privació de l'altre,els contraris son necessaris ja que d'ells en sorgeix i desapareix tot ells son els creadors de vida i de la seva privació,la mort.Els contraris els trobem en totes les accions de la nostra vida,ja que cada elecció comporta el rebuig a una altre.

Text del Fedó pàgina 11 (Activitat 11)

1-Els text tracta sobre com els sentits enganyen al cos i per tant no ens deixen arribar a una realitat i una visió veritable de les coses tal com són,per això només contemplem les coses al ser alliberats del cos que només és capaç de rebre realitats sensibles.

2-La realitat dels sentits.


3-El text tracta sobre com el cos fa de pressó de l'ànima i no li permet veure la llum de la veritat.El cos mostra una visió distorsionada pels sentits que ens revel·len unes falses formes i objectes.Els sentits son només entitats sensitives i subjectives que mostren els objectes d'una manera específica que pot enganyar al subjecte i produirl-li una visió deformada de la realitat.L'ànima introduida dins el cos,espera el moment de la seva alliberació per tal de poder estar en el món que li correspon, el món de les idees,l'intel·ligible.Aquesta alliberació es produirà amb la mort del cos i per tant la pérdua de sensibilitat que apagarà els sentits per tal de que l'ànima pugui visualitzar la realitat.

Esquema el fedó(Activitat 10)

El coneixement és una reminiscència(Activitat 9)

1-Dona a entendre que l'ànima al ser alliberada del cos ha pogut observar les idees en si mateixes i per tant al tornar al cos després d'una transmigració anirà recordant al subjectea mesura que aquest en tingui experiencia les coses que en sap sobre aquella idea i per tant en fara utilització del record com a font de coneixament.

2-L'ànima i l'experiència.


3-El text del Menó tracta sobre la reminiscéncia i l'experiència.
Defensa la possibilitat de donar llum a elements interns que desconeixem
i que ens mostraran la realitat.Allò que nosaltres anomenem experiència és
en realitat un record,ja que l'ànima al ser alliberada del cos a pogut conèixer
totes les idees en la seva essència i per tant en te un gran coneixement del món
sensible e intel·ligible.L'home ha de ser capaç de donar llum a els coneixaments que
li venen donats per aixi poder arribar a observar la realitat de les coses fora del engany dels sentits,que donen només aparences per l'intelecte i no pas realitats.
Tot i que l'home pot en certa mesura arribar a un coneixement elevat,el total no s'adquireix fins l'alliberació de l'ànima del cos, és a dir, a la mort.