1 En aquest fragment, Kant tracta el tema de que tot coneixement s'origina a través l'experiència.Aquest argument,Kant el defensa afegint,que és l'únic mitja de coneixement ,basat també alhora en la relació amb les sensacions,tot i així,cap a la meitat del text Kant argumenta també, que perquè sigui l'única forma de coneixement no vol dir que tot coneixement provingui de l'experiència,sinó que ni ha un de a priori
2 Els coneixement i l'experiència.
3 En aquest fragment,Kant tracta el tema del coneixement.No tot coneixement,s'en deriva de l'experiència,el coneixement que portem dintre nostre ens fa néixer amb uns certs coneixement.Els coneixement a priori,no tenen origen en les vivències i en l'experiència,ya venen adquirits des de la nostre creació.Per tant amb aquest argument,Kant s'allunya del empirisme radical i manté una posició intermitja entre el empirisme i el racionalisme.
4 Immanuel Kant explica que pot haver un coneixement independentment de l'experiència, és a dir, el que ve donat a priori.Aquest succés només pot ser aplicat a algunes ciències com les matemàtiques.Aquesta teoria podria ser comparada amb Plató el qual nega la possibilitat de coneixement,argumentan que tot els sentits ens mostren aparences i no realitats,la realitat només s'ens mostrar en el món intel·ligible.
dilluns, 3 de maig del 2010
dijous, 15 d’abril del 2010
dijous, 8 d’abril del 2010
dimecres, 7 d’abril del 2010
L'abstract
1 Aquest fragment de l'abstract tracta sobre Adam, el qual no té la capacitat de demostrar que els fets que succeeixen sempre han de seguir un mateix ordre.Nosaltres suposem per costum que allò serà d'aquest manera però no tenim la certesa absoluta.Només som conscients de les sensacions i per tant només ens basem en aquests.
2 L'experiència i la causalitat.
3 Aquest fragment de l'abstract tracta sobre Adam el qual no te la capacitat de saber quin serà el futur que s'esdevé després de una acció.També parla de que a la natura,la causalitat es aparent ja que sembla que segueixi tot un ordre,peró el fet de un possible canvi en el futur implica que no es pugui saber amb certesa i per tant no es pugui aplicar la llei de causalitat.En definitiva,tot el nostre coneixement,be donat per l'experiència
4 Com tota la teoria de Hume aquest fragment,és un cop més una crítica a la teoria de la causalitat proposada per altres filòsofs.En aquest cas Hume defensa que encara que en moltes vegades de A parteixi B això no les relaciona,ja que no té perquè ser necessària l'una per l'aparició de l'altre.
2 L'experiència i la causalitat.
3 Aquest fragment de l'abstract tracta sobre Adam el qual no te la capacitat de saber quin serà el futur que s'esdevé després de una acció.També parla de que a la natura,la causalitat es aparent ja que sembla que segueixi tot un ordre,peró el fet de un possible canvi en el futur implica que no es pugui saber amb certesa i per tant no es pugui aplicar la llei de causalitat.En definitiva,tot el nostre coneixement,be donat per l'experiència
4 Com tota la teoria de Hume aquest fragment,és un cop més una crítica a la teoria de la causalitat proposada per altres filòsofs.En aquest cas Hume defensa que encara que en moltes vegades de A parteixi B això no les relaciona,ja que no té perquè ser necessària l'una per l'aparició de l'altre.
dimarts, 6 d’abril del 2010
Relació causa-efecte
1 Aquest text tracta sobre la teoria de la causalitat, i com la causa-efecte,segueix una relació.Hume fa una crítica a aquest fet,ya que segons ell que un fet s'esdevingui a conseqüència de un causa no vol dir que existeixi una relació entre aquests.Per aquest motiu Hume defensa,que encara que moltes vegades la relació es compleixi, no vol dir que sigui necessària.
2 Relació causa-efecte
3 En aquest text,Hume creu que les dues boles de billar,van tindre un contacte abans del moviment,ja que per aquest efecte hauria d'haver una causa.Amb aquest exemple,Hume critica la teoria de la causalitat,argumentat que com en aquest exemple no guarden relació els dos esdeveniments i cadascun d'ells actuen per moviment propi.Per tant de aquesta critica de Hume sorgira desprès la explicació del seu pensament en el qual aplicara aquest fet a la seva teoria on farà la seva gran crítica a la metafísica..
4 Aquesta teoria podria ser comparable a el moviment aristotèlic,on tot parteix de dos conceptes,l'acte i la potència.La semblança la trobem en el fet que en tots dos no es obligatori la causalitat.Del fet de una bola de billar tingui un moviment cap una altre bola no segueix que aquestes es toquin,com del fet que hi hagi un ou no vol dir que en surti una gallina.
2 Relació causa-efecte
3 En aquest text,Hume creu que les dues boles de billar,van tindre un contacte abans del moviment,ja que per aquest efecte hauria d'haver una causa.Amb aquest exemple,Hume critica la teoria de la causalitat,argumentat que com en aquest exemple no guarden relació els dos esdeveniments i cadascun d'ells actuen per moviment propi.Per tant de aquesta critica de Hume sorgira desprès la explicació del seu pensament en el qual aplicara aquest fet a la seva teoria on farà la seva gran crítica a la metafísica..
4 Aquesta teoria podria ser comparable a el moviment aristotèlic,on tot parteix de dos conceptes,l'acte i la potència.La semblança la trobem en el fet que en tots dos no es obligatori la causalitat.Del fet de una bola de billar tingui un moviment cap una altre bola no segueix que aquestes es toquin,com del fet que hi hagi un ou no vol dir que en surti una gallina.
Hume (Percepcions)
1 En aquest text Hume tracta el tema de les percepcions, i com en la seva filosofia la separa en dos termes.Les primeres de les que parla son les impressions,és a dir, aquelles que posseeixen importància pel coneixement,les segones son les idees,poc importants dintre de la teoria del coneixement de Hume.
2 Dos tipus de percepcions.
3 En aquest fragment David Hume presenta una introducció a la seva filosofia empirista,exposant que tot pertany a la experiència,i que d'aquesta s'en deriven dos tipus de percepcions, les impressions que son totes aquelles que rebem de la natura amb gran importància pel coneixement, i les idees, que son aquelles que apareixen en la nostra ment,transformades i modelades per la imaginació.Per tant podem confluir que una serà més intensa per tal que la rebem directament de la realitat,per aquest motiu tindrà més importància,aquestes seran les impressions.En un altre pla,tenim les idees,propies del pensament i de l'exercici d'aquest.
4 Aquesta teoria de les idees,seria fàcilment contrastable amb les idees de Plató,també objecte de teoria del coneixement.Trobem grans diferencies entre les idees de Hume i les de Plató.Les idees de Hume son resultat de un mètode empirista,es a dir, tot prové directament de la realitat.En canvi les idees de Plató, es troben, allunyades del nostre abast,ja que només podrem accedir a elles en el moment de la nostra mort.
2 Dos tipus de percepcions.
3 En aquest fragment David Hume presenta una introducció a la seva filosofia empirista,exposant que tot pertany a la experiència,i que d'aquesta s'en deriven dos tipus de percepcions, les impressions que son totes aquelles que rebem de la natura amb gran importància pel coneixement, i les idees, que son aquelles que apareixen en la nostra ment,transformades i modelades per la imaginació.Per tant podem confluir que una serà més intensa per tal que la rebem directament de la realitat,per aquest motiu tindrà més importància,aquestes seran les impressions.En un altre pla,tenim les idees,propies del pensament i de l'exercici d'aquest.
4 Aquesta teoria de les idees,seria fàcilment contrastable amb les idees de Plató,també objecte de teoria del coneixement.Trobem grans diferencies entre les idees de Hume i les de Plató.Les idees de Hume son resultat de un mètode empirista,es a dir, tot prové directament de la realitat.En canvi les idees de Plató, es troben, allunyades del nostre abast,ja que només podrem accedir a elles en el moment de la nostra mort.
Comentari de text Pàgina 127
1 Descartes en aquest text parla sobre la possibilitat de coneixement de Déu,o també si possible conèixer l'ànima.El problema d'aquest coneixement,sorgeix de l'idea de que tots el nostres coneixements,han partit sempre dels sentits i per tant en aquest dos casos, els objectes intel·ligibles no s'ens mostren i ens dificulten el seu coneixement.
2 La observació de l'ésser
3 En aquest text descartes parla sobre els problemes de concebre l'ésser.Desde sempre hem conegut les coses a través del mètode més comú que és l'observació.Els sentits ens han mostrar la realitat o aparença de les coses.Descartes defensa que no tot coneixement prové de l'experiència,sinó que els primers coneixements,provenen de l'enteniment.Com a conseqüències d'això podem dir que pels sentits obtenim les qualitats de l'objecte,pero el coneixement real,pertany a l'enteniment.
4 Aquesta teoria del coneixement,podria ser contrastada amb altres filòsofs com Plató,que nega la possibilitat de coneixement en aquest món,on només podem adquirir idees,i fins el moment de deslliurar-nos del cos,no podrem adquirir la realitat de les idees.Plató te una concepció del coneixement totalment diferent de la de descartes,tot i que tots dos tenen punts en comú, com el fet de que els sentits no aporten res al coneixement.
2 La observació de l'ésser
3 En aquest text descartes parla sobre els problemes de concebre l'ésser.Desde sempre hem conegut les coses a través del mètode més comú que és l'observació.Els sentits ens han mostrar la realitat o aparença de les coses.Descartes defensa que no tot coneixement prové de l'experiència,sinó que els primers coneixements,provenen de l'enteniment.Com a conseqüències d'això podem dir que pels sentits obtenim les qualitats de l'objecte,pero el coneixement real,pertany a l'enteniment.
4 Aquesta teoria del coneixement,podria ser contrastada amb altres filòsofs com Plató,que nega la possibilitat de coneixement en aquest món,on només podem adquirir idees,i fins el moment de deslliurar-nos del cos,no podrem adquirir la realitat de les idees.Plató te una concepció del coneixement totalment diferent de la de descartes,tot i que tots dos tenen punts en comú, com el fet de que els sentits no aporten res al coneixement.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)