Cogito ergo sum

Kant

2010-05-03T09:30:00.000-07:00

1 En aquest fragment, Kant tracta el tema de que tot coneixement s'origina a través l'experiència.Aquest argument,Kant el defensa afegint,que és l'únic mitja de coneixement ,basat també alhora en la relació amb les sensacions,tot i així,cap a la meitat del text Kant argumenta també, que perquè sigui l'única forma de coneixement no vol dir que tot coneixement provingui de l'experiència,sinó que ni ha un de a priori

2 Els coneixement i l'experiència.

3 En aquest fragment,Kant tracta el tema del coneixement.No tot coneixement,s'en deriva de l'experiència,el coneixement que portem dintre nostre ens fa néixer amb uns certs coneixement.Els coneixement a priori,no tenen origen en les vivències i en l'experiència,ya venen adquirits des de la nostre creació.Per tant amb aquest argument,Kant s'allunya del empirisme radical i manté una posició intermitja entre el empirisme i el racionalisme.

4 Immanuel Kant explica que pot haver un coneixement independentment de l'experiència, és a dir, el que ve donat a priori.Aquest succés només pot ser aplicat a algunes ciències com les matemàtiques.Aquesta teoria podria ser comparada amb Plató el qual nega la possibilitat de coneixement,argumentan que tot els sentits ens mostren aparences i no realitats,la realitat només s'ens mostrar en el món intel·ligible.

Immanuel Kant

2010-04-15T20:49:00.000-07:00

Immanuel Kant

View more presentations from Enric92.

Immanuel Kant (veu)

2010-04-08T09:03:00.000-07:00

L'abstract

2010-04-07T08:30:00.000-07:00

1 Aquest fragment de l'abstract tracta sobre Adam, el qual no té la capacitat de demostrar que els fets que succeeixen sempre han de seguir un mateix ordre.Nosaltres suposem per costum que allò serà d'aquest manera però no tenim la certesa absoluta.Només som conscients de les sensacions i per tant només ens basem en aquests.

2 L'experiència i la causalitat.

3 Aquest fragment de l'abstract tracta sobre Adam el qual no te la capacitat de saber quin serà el futur que s'esdevé després de una acció.També parla de que a la natura,la causalitat es aparent ja que sembla que segueixi tot un ordre,peró el fet de un possible canvi en el futur implica que no es pugui saber amb certesa i per tant no es pugui aplicar la llei de causalitat.En definitiva,tot el nostre coneixement,be donat per l'experiència

4 Com tota la teoria de Hume aquest fragment,és un cop més una crítica a la teoria de la causalitat proposada per altres filòsofs.En aquest cas Hume defensa que encara que en moltes vegades de A parteixi B això no les relaciona,ja que no té perquè ser necessària l'una per l'aparició de l'altre.

Relació causa-efecte

2010-04-06T08:12:00.000-07:00

1 Aquest text tracta sobre la teoria de la causalitat, i com la causa-efecte,segueix una relació.Hume fa una crítica a aquest fet,ya que segons ell que un fet s'esdevingui a conseqüència de un causa no vol dir que existeixi una relació entre aquests.Per aquest motiu Hume defensa,que encara que moltes vegades la relació es compleixi, no vol dir que sigui necessària.

2 Relació causa-efecte

3 En aquest text,Hume creu que les dues boles de billar,van tindre un contacte abans del moviment,ja que per aquest efecte hauria d'haver una causa.Amb aquest exemple,Hume critica la teoria de la causalitat,argumentat que com en aquest exemple no guarden relació els dos esdeveniments i cadascun d'ells actuen per moviment propi.Per tant de aquesta critica de Hume sorgira desprès la explicació del seu pensament en el qual aplicara aquest fet a la seva teoria on farà la seva gran crítica a la metafísica..

4 Aquesta teoria podria ser comparable a el moviment aristotèlic,on tot parteix de dos conceptes,l'acte i la potència.La semblança la trobem en el fet que en tots dos no es obligatori la causalitat.Del fet de una bola de billar tingui un moviment cap una altre bola no segueix que aquestes es toquin,com del fet que hi hagi un ou no vol dir que en surti una gallina.

Hume (Percepcions)

2010-04-06T06:41:00.000-07:00

1 En aquest text Hume tracta el tema de les percepcions, i com en la seva filosofia la separa en dos termes.Les primeres de les que parla son les impressions,és a dir, aquelles que posseeixen importància pel coneixement,les segones son les idees,poc importants dintre de la teoria del coneixement de Hume.

2 Dos tipus de percepcions.

3 En aquest fragment David Hume presenta una introducció a la seva filosofia empirista,exposant que tot pertany a la experiència,i que d'aquesta s'en deriven dos tipus de percepcions, les impressions que son totes aquelles que rebem de la natura amb gran importància pel coneixement, i les idees, que son aquelles que apareixen en la nostra ment,transformades i modelades per la imaginació.Per tant podem confluir que una serà més intensa per tal que la rebem directament de la realitat,per aquest motiu tindrà més importància,aquestes seran les impressions.En un altre pla,tenim les idees,propies del pensament i de l'exercici d'aquest.

4 Aquesta teoria de les idees,seria fàcilment contrastable amb les idees de Plató,també objecte de teoria del coneixement.Trobem grans diferencies entre les idees de Hume i les de Plató.Les idees de Hume son resultat de un mètode empirista,es a dir, tot prové directament de la realitat.En canvi les idees de Plató, es troben, allunyades del nostre abast,ja que només podrem accedir a elles en el moment de la nostra mort.

Comentari de text Pàgina 127

2010-04-06T06:18:00.000-07:00

1 Descartes en aquest text parla sobre la possibilitat de coneixement de Déu,o també si possible conèixer l'ànima.El problema d'aquest coneixement,sorgeix de l'idea de que tots el nostres coneixements,han partit sempre dels sentits i per tant en aquest dos casos, els objectes intel·ligibles no s'ens mostren i ens dificulten el seu coneixement.

2 La observació de l'ésser

3 En aquest text descartes parla sobre els problemes de concebre l'ésser.Desde sempre hem conegut les coses a través del mètode més comú que és l'observació.Els sentits ens han mostrar la realitat o aparença de les coses.Descartes defensa que no tot coneixement prové de l'experiència,sinó que els primers coneixements,provenen de l'enteniment.Com a conseqüències d'això podem dir que pels sentits obtenim les qualitats de l'objecte,pero el coneixement real,pertany a l'enteniment.

4 Aquesta teoria del coneixement,podria ser contrastada amb altres filòsofs com Plató,que nega la possibilitat de coneixement en aquest món,on només podem adquirir idees,i fins el moment de deslliurar-nos del cos,no podrem adquirir la realitat de les idees.Plató te una concepció del coneixement totalment diferent de la de descartes,tot i que tots dos tenen punts en comú, com el fet de que els sentits no aporten res al coneixement.

Influències que va rebre Kant.

2010-04-03T05:46:00.000-07:00

Influències:

1.Plató:

Les "Idees" de Plató guarden certa semblança amb les anomenades per Kant "idees pures" de la raó (ànima, món, Déu).

Un dels arguments utilitzats per Plató per a demostrar la immortalitat de l'ànima s'assembla a la defensa kantiana de la immortalitat de l'ànima (segon "postulat de la raó pràctica").

2.El pensament estoic: pel seu estricte sentit del deure, llunyà a una concepció hedonista i tan del gust del rigorisme kantià.

3.Del Racionalisme:

En la seva joventut Kant va acceptar les tesis racionalistes més importants del racionalista Wolff.

En la seva maduresa s'allunya del racionalisme però coincideix amb aquest corrent en les tesis següents:

Possibilitat d'un coneixement estricte (els judicis sintètics a priori), un coneixement extensiu, però també universal i necessari, encara que referit únicament als mers fenòmens;
no tots els elements que intervenen en el coneixement tenen el seu origen en l'experiència empírica, ja que hi ha elements a priori (per als racionalistes les idees innates ", per Kant les estructures a prioris mes referides a la forma que ha de tenir tot objecte perquè es pugui conèixer).

4.De l'Empirisme:

Hume el va portar a rebutjar les pretensions de la "filosofia dogmàtica" del racionalisme (li "va despertar del somni dogmàtic").

L'experiència no permet extreure universalitat ni necessitat, (així, de l'experiència només podem obtenir enunciats particulars i contingents, judicis que Kant dirà sintètics a posteriori).

El coneixement es pot referir només al que es dóna als sentits, i el que estigui més enllà dels sentits incognoscible, tesi que portarà a l'afirmació que no és possible la metafísica com a ciència, (tot i que Kant afirma que el món moral obre la porta a la relació de l'home amb el metafísic).

5.De la Il.lustració

Generals:

Kant, amb la seva obra Resposta a la pregunta: Què és la Il.lustració?, Es va convertir en el més important representant d'aquest corrent a Alemanya; la idea il.lustrada de la importància de la raó, tant com a guia per al coneixement de la realitat com per a la pràctica moral; en l'optimisme que porta a considerar que aquesta facultat és l'instrument adequat per emancipar l'home dels errors de la tradició.

Newton:

La seva teoria física el va portar a Kant a considerar que existeix el coneixement sintètic a priori ia intentar comprendre com és possible aquest exelente coneixement respecte del món físic; la seva visió mecanicista del món natural fomentar en Kant la creença en l'existència de lleis deterministes respecte del món natural i la consideració que l'home, en tant que pertany a aquest món, no és lliure (en la mesura que és un mer fenomen ).

Rousseau:

li va mostrar l'existència d'un ordre diferent al físic, el valor de la moral i del món de l'esperit i la llibertat necessària en l'home per poder participar d'aquest món moral.

L'existència dels cossos

2010-02-23T10:54:00.000-08:00

1-Idees principals:

Al no ser Déu un ésser enganyador,les idees no ens poden venir donades per ell,ja que algunes no en son certes,per tant cal l'existència d'algun factor que ens les aporti.Déu per tal d'evitar el nostre engany ens mostra les idees a través d'uns subjectes i aquests son els cossos.

2-Les idees mostrades pels cossos.

3-Parla de que els cossos son els objectes que ens mostren a través de l'intervenció divina la realitat de les idees.Els cossos son la causa de la mostra de les idees,ja que aquesta no pot ser mostrada per Déu,ja que no podem parlar de un déu enganyador,per aquest motiu no serien els causants els cossos de l'engany, sinó una mena de geni maligne que actua de manera que provoca la confusió i distorsió de les idees.Els cossos per tant,son necessaris i per tant existeixen,ja que son necessaris per captar l'essència de les idees i per-tant poder aplicar-les a la realitat del món sensible.

4-Aquesta teoria es podria contrastar amb Plató que defensa que la única existència de la matèria,la veritat i realitat es troba en un món intel·ligible al qual l'home no en pot accedir,per tant l'ànima seria en aquest cas l'única que en coneix la veritat de els objectes, a causa de les constants transmutacions que ha patit durant el temps,i només caldrà donar llum a l'interior per tal de poder accedir a un coneixement que es troba implantat dintre un mateix.

Podem dubtar del jo?

2010-02-23T10:10:00.000-08:00

La existència del jo no pot dubtar-se,el jo es l'únic factor que podem trobar de realitat dins aquest món.El jo és un factor que no pot ser no pensat i és un ésser necessari.La negar la existència del jo seria com un mena d'autodestrucció d'un mateix com negar la pròpia existència.El jo suposa un sentit dins la vida,doncs si no existís,la vida no tindria valor.El jo no només suposa la meva realitat, sinó la dels altres humans que també posseïxen una realitat pròpia.El plantejament de la no existència de l'ésser només podria pensat des-de una visió del món com un somni,un letàrgi etern del que despertarem a la mort.

Qui és més coherent, Sant Anselm o Sant Tomàs?

2010-02-21T09:10:00.000-08:00

Sota el meu punt de vista tots dos tenen bons arguments,però Sant Anselm compte amb un argument que li dona un gran avantatge,l'argument de l'existència de Déu a causa de que tots al parlar de Déu ens entenem i per tant al ser més perfecta l'existència que el contrari d'aquesta Déu existeix.Aquest argument pren força,ja que és una mena de parany d'ón es molt difícil sortir.La dificultat en aquella època de poder contradir aquest argument dona molta importància a aquest autor,ja que havia conseguit un argument a primer cop d'ull inegable.

El temps va ser creat amb el món (17)

2010-02-21T08:58:00.000-08:00

El text tracta sobre la atemporalitat de Déu i sobre l'existència del temps,creada per Déu.Segons el text Déu no pot formar part del temps,ja que és atemporal i sempre roman igual.El temps va ser creat alhora que el món per tal de tenir un concepte útil pels humans,ja que son elements mortals i efímers.Aquest éssers es veuen afectats pel pas del temps i per la seva evolució durants aquest.Déu al ser un ésser omnipotent no requereix d'aquest per tal Déu es aliè a aquest.Déu no pateix modificacions,és inmutable.Per Déu no existeix ni avui ni demà,ni passat ni present ni futur,doncs Déu es present i resideix en tots com un ésser sumament perfecte que supera la nostra realitat.

Carta a Meneceu (16)

2010-02-21T08:57:00.001-08:00

El text tracta sobre la meditació dels homes per tal d'assolir la felicitat y tracta en primer lloc sobre la por que tenen la gent a la mort.Epicur explica els motius pels quals no s'ha de tenir por, com per exemple el fet de que al morir els homes perdem la sensacions y per tant no podem sentir el dolor que molts creuen que causa la mort.Per tant Epicur explica que no te sentit estar engoixat
esperant-la,ja que es una espera inutil.Un altre tema que exposa Epicur en aquest text es la possibilitat de confeccionar el nostre futur en la mesura en que s'ens es permes, y per aquest motiu hem d'actuar per millorar-ho i no quedar-nos contemplant com pasa.Posteriorment Epicur tracta el tema de la felicitat exposant que es el bé primer,ja que desde el neixament tota elecció estara conduida cap a la recerca de la felicitat.Un altre tema tractat es l'autosuficiencia, ja que no hi ha bé superior que el de poder aconseguir els plaers per les nostres propies accions.Per ultim el text reflexa el rebuig cap a l'atzar, ja que aquest es inestable i no pot guiar el nostre futur, com comenta anteriorment el futur ha de ser produit en gran mesura per les nostres accions.

Text 12 Física d'Aristòtil. (15)

2010-02-21T08:43:00.000-08:00

El text tracta sobre la forma i la matèria i com no, la privació.
En el text trobem representat aquests fenómens en l'exemple d'un lletrat i no-lletrat

Títol: L'estat de canvi.

El text tracta la forma i la privació amb relació en certa manera amb els contraris de manera que l'home no lletrat evidencia l'existencia d'un home lletrat,ja que per tal que un en sigui no lletrat ha d'haver un que si en sigui.Per tant tot subjecte està sotmès a canvi,tot i ser la mateixa matèria la forma varia i les privacions es van canviant les possissions.La forma dels subjectes al variar, varia la privació,ja que tot canvi resideix en aquest dos factors, i per tant els afecta.

Que va ser primer l'ou o la gallina? (14)

2010-02-21T08:39:00.000-08:00

Jo crec que primerament va ser l'ou,i aquest no va ser engendrat per una gallina sinó per un ésser primitiu amb desavantatges a la gallina que produir que la adaptació d'aquesta sigues millor i el substituir,la meva visió es fonamenta en la teoria de la evolució de Darwin per tant esta orientada des de una visió clarament científica.L'ou es sempre antecessor a la gallina,l'unic conflicte que podríem trobar seria el fet que en l'interior de l'ou trobem una futura gallina i per tant la seva ens trobem amb la possibilitat de una aparició dels dos alhora.Aquest ultim argument podria ser descartat al proposar que a l'interior de l'ou trobem un embrió que podria no ser gallina en canvi l'ou estaria en un grau de realitat més elevat.Per finalitzar podríem dir que cada uns dels objectes podrien ser primaris segons la visió aplicada.La gallina seria primària en una visió teològica i l'ou en una visió científica.

Amb qui t’identifiques més Plató o Aristòtil? (13)

2010-02-21T08:29:00.000-08:00

Jo personalment veig més certesa en la teoria de Plató, tot i que caldria,sota el meu punt de vista una moderació d'aquesta.Els sentits ens mostren una realitat diferents a la d'altres essers vius que també compten amb molts dels nostres sentits,la mostra la tenim en els jocs ilusoris,i el major engany el trobem en el sentit que nosaltres considerem més fiable,la vista.Els sentits no deixen arribar a la gran realitat de les coses ni a la veritat,només ens mostren la relitat humana,que amb gran possibilitat diferira de la real.Amb la teoria de Plató només s'hem presenta un conflicte,la creença en un altre món i en l'existència d'una ànima.Sota el meu punt de vista el cos és tot el que nosaltres com a subjectes posseim, i la privació d'aquest en la mort suposa la nostra desaparició de la realitat.

Activitat 12

2010-02-21T08:11:00.000-08:00

1-El text tracta la temàtica dels contraris afirmant la necessitat d'un per l'existència de l'altre,com una mútua necessitat per tal que per poder conèixer un haguem d'haver experimentat l'altre.Aquest contraris son exteriors a nosaltres,posseixen una inmortailitat i realitat diferents.

2-La lluita de contraris.

3-La relació entre els contraris existeix de manera que l'aparició d'un exigeix la desaparició de l'altre,però alhora la existència d'ambdós depen del seu contrari,és a dir,un necessita a l'altre,per exemple per poder experimentar el plaer s'ha de coneixer el dolor,per tant podriem dir que l'aparició d'un comporta la privació de l'altre,els contraris son necessaris ja que d'ells en sorgeix i desapareix tot ells son els creadors de vida i de la seva privació,la mort.Els contraris els trobem en totes les accions de la nostra vida,ja que cada elecció comporta el rebuig a una altre.

Text del Fedó pàgina 11 (Activitat 11)

2010-02-21T07:48:00.000-08:00

1-Els text tracta sobre com els sentits enganyen al cos i per tant no ens deixen arribar a una realitat i una visió veritable de les coses tal com són,per això només contemplem les coses al ser alliberats del cos que només és capaç de rebre realitats sensibles.

2-La realitat dels sentits.

3-El text tracta sobre com el cos fa de pressó de l'ànima i no li permet veure la llum de la veritat.El cos mostra una visió distorsionada pels sentits que ens revel·len unes falses formes i objectes.Els sentits son només entitats sensitives i subjectives que mostren els objectes d'una manera específica que pot enganyar al subjecte i produirl-li una visió deformada de la realitat.L'ànima introduida dins el cos,espera el moment de la seva alliberació per tal de poder estar en el món que li correspon, el món de les idees,l'intel·ligible.Aquesta alliberació es produirà amb la mort del cos i per tant la pérdua de sensibilitat que apagarà els sentits per tal de que l'ànima pugui visualitzar la realitat.

Esquema el fedó(Activitat 10)

2010-02-21T07:35:00.001-08:00

El coneixement és una reminiscència(Activitat 9)

2010-02-21T06:44:00.000-08:00

1-Dona a entendre que l'ànima al ser alliberada del cos ha pogut observar les idees en si mateixes i per tant al tornar al cos després d'una transmigració anirà recordant al subjectea mesura que aquest en tingui experiencia les coses que en sap sobre aquella idea i per tant en fara utilització del record com a font de coneixament.

2-L'ànima i l'experiència.

3-El text del Menó tracta sobre la reminiscéncia i l'experiència.
Defensa la possibilitat de donar llum a elements interns que desconeixem
i que ens mostraran la realitat.Allò que nosaltres anomenem experiència és
en realitat un record,ja que l'ànima al ser alliberada del cos a pogut conèixer
totes les idees en la seva essència i per tant en te un gran coneixement del món
sensible e intel·ligible.L'home ha de ser capaç de donar llum a els coneixaments que
li venen donats per aixi poder arribar a observar la realitat de les coses fora del engany dels sentits,que donen només aparences per l'intelecte i no pas realitats.
Tot i que l'home pot en certa mesura arribar a un coneixement elevat,el total no s'adquireix fins l'alliberació de l'ànima del cos, és a dir, a la mort.

Les influències que va rebre Kant

2010-01-21T09:23:00.000-08:00

La filosofia kantiana és la culminació del pensament modern doncs en ella es creuen d'una manera profunda i original les tres principals corrents d'aquesta època: el Racionalisme, l'Empirisme i la Il·lustració. En la seva joventut Kant va acceptar les tesis racionalistes més importants de Wolff (seguidor al seu torn de la tradició cartesià-leibniziana), fins que, segons ens conta el mateix Kant, la lectura de Hume li va despertar del somni dogmàtic. No obstant això, i a pesar de les seves crítiques a aquest moviment, no és difícil destacar algunes idees principals de la filosofia crítica del Kant madur afins al racionalisme; aquest és el cas de la seva creença en la possibilitat d'un coneixement estricte (els judicis sintètics a priori), un coneixement extensiu, però també universal i necessari, encara que en la filosofia del nostre autor referit únicament als fenòmens; o la tesi que no tots els elements que intervenen en el coneixement tenen el seu origen en l'experiència empírica, doncs hi ha elements a priori, que els racionalistes van anomenar idees innates, i que van ser entesos per Kant no com continguts de coneixement sinó com estructures aprióricas, i no referits a objectes sinó a la forma que tot objecte ha de tenir perquè la puguem experimentar, a l'estructura del món. Per la seva banda, l'empirisme va deixar també una clara petjada en Kant, i no únicament perquè Hume li va dur a rebutjar les pretensions de la filosofia dogmàtica del racionalisme. Per exemple, és clarament afí a l'empirisme la seva afirmació que l'experiència no permet extreure universalitat ni necessitat, (així, de l'experiència només podem obtenir enunciats particulars i contingents, judicis que Kant anomenarà sintètics a posteriori); o la seva tesi que el coneixement es pot referir només al que es dóna als sentits, sent ho que estigui més enllà dels sentits incognoscible i d'impossible tractament científic; la conseqüència d'aquesta tesi serà l'afirmació que no és possible la metafísica com ciència, com coneixement estricte (encara que Kant afirma que el món moral obre la porta a la relació de l'home amb el metafísic). Respecte del tercer gran moviment intel·lectual de l'època, la Il·lustració, Kant, amb la seva obra Resposta a la pregunta: Què és la Il·lustració, es va convertir en el més important representant d'aquest corrent a Alemanya. La seva petjada està present en aspectes molt diversos de la seva filosofia, començant, per exemple, en la idea il·lustrada de la importància de la raó, tant com guia per al coneixement de la realitat com per a la pràctica moral, o en l'optimisme que duu a considerar que aquesta facultat és l'instrument adequat per a emancipar a l'home dels errors de la tradició. Però hem de citar també a dues il·lustrats que definitivament van influir en el nostre autor: Newton, doncs la seva teoria física li va dur A Kant a considerar que existeix el coneixement sintètic a priori i intentar comprendre com és possible aquest coneixement tan excel·lent respecte del món físic, o la seva visió mecanicista del món natural que va fomentar en Kant la creença en l'existència de lleis deterministes respecte del món natural i, per tant, la consideració que l'home, mentre que pertany a aquest món, no és lliure (en la mesura que és un mer fenomen). I Rousseau, pensador que li va mostrar l'existència d'un ordre distint al físic, el valor de la moral i del món de l'esperit i la llibertat necessària en l'home per a poder participar d'aquest món moral. Les dues obres principals de Kant (Crítica de la raó pura i Crítica de la raó pràctica) es poden entendre com expressió de la seva preocupació per mostrar com l'home pertany a dos mons, el de la Naturalesa (determinista) i el de l'Esperit (àmbit de la llibertat), i com aquesta doble pertinença és possible. Quant a les influències dels pensadors més llunyans, cabria assenyalar a Plató, que en un sentit una mica modificat estan presents també en les cridades per Kant ?idees pures? de la raó (ànima, món, Déu), i el concepte de Summe o Suprem Bé i la seva relació amb els postulats de la raó pràctica, entre els quals es troba la immortalitat de l'ànima, que guarda certa semblança amb un dels arguments utilitzats per Plató per a demostrar la immortalitat de l'ànima. O, finalment, el pensament estoic i el seu estricte sentit del deure, tan llunyà a una concepció hedonista i tan del gust del rigorisme kantià.

2009-11-27T09:19:00.000-08:00

* 1701-14 - Guerra de successió espanyola, que acaba amb l'establiment de la dinastia borbònica al tron d'Espanya.
* 1703 - Pere el Gran funda Sant Petersburg i s'estableix com a capital de Rússia fins el 1918.
* 1707 - La llei d'Unió britànica fusiona els parlaments d'Escòcia i Anglaterra, creant així el Regne de la Gran Bretanya.
* 1707 - Seguint la mort d'Aurangzeb, l'imperi mogol entra en declivi.
* 1715 - Lluís XIV mor.
* 1718 - Els francesos funden Nova Orleans a Nord-amèrica.
* 1720 - Bombolla econòmica dels mars del sud.
* 1721 - Robert Walpole esdevé el primer polític amb el títol de primer ministre de Gran Bretanya.
* 1722 - Els afgans conquereixen Iran.
* 1722 - L'emperador Kangxi de Xina mor.
* 1727 - El físic Isaac Newton mor.
* 1733-38 - Guerra de successió polonesa, tant guerra civil polonesa com de context europeu.
* 1736 - Nadir Shah es converteix en xa de Pèrsia i funda la dinastia Afsharid.
* 1739 - Nadir Shah derrota els mogols i ataca Delhi.
* 1740 - Frederic el gran és coronat rei de Prússia.
* 1740-48 - Guerra de successió austríaca
* 1741 - Els russos comencen a establir-se a les illes Aleutianes
* 1747 - Ahmad Shah funda l'imperi Durrani a l'Afganistan d'avui en dia.
* 1750 - Punt àlgid de la Petita Edat de Gel
* 1755 - Terratrèmol de Lisboa.
* 1757 La batalla de Plassey inicia l'ocupació britànica de l'Índia.
* 1762-96 - Regne de Caterina la Gran a Rússia.
* 1766-99 - Guerres entre els britànics i el regne de Mysore (actual sud de l'Índia, i a l'època, aliats de França).
* 1768 - Els gurkha conquereixen el Nepal.
* 1769 - Missioners espanyols estableixen la primera de 21 missions a Califòrnia.
* 1772-95 - Les particions de Polònia posen punt i final a la Unió Poloneso-Lituana i eliminen Polònia del mapa d'Europa durant 123 anys.
* 1775-1783 - Revolució americana
* 1775-82 - Primera guerra entre els britànics i els Maratha.
* 1779-1879 - Guerres intermitents entre els colons bòers i britànics i els xoses a Sudàfrica.
* 1785-95 - Conflicte entre els nadius americans i els Estats Units.
* 1787 - Els esclaus alliberats a Londres funden Freetown al territori que avui en dia és Sierra Leone.
* 1788 - Primer assentament europeu a Austràlia, a Sydney.
* 1789-99 - La Revolució Francesa.
* 1789 - George Washington, elegit president dels Estats Units.
* 1791-1804 - Revolució d'Haití.
* 1792-1815 Període de duració de la gran guerra francesa i de les guerres napoleòniques.
* 1793 - L'Alt Canadà il·legalitza l'esclavatge.
* 1795 Tractat de Pinckney entre els Estats Units i Espanya atorga el territori del Mississipí als EUA.
* 1796 Els britànics expulsen els holandesos de Sri Lanka.
* 1796-1804 Rebel·lió del lotus blanc a la Xina contra els manxús.
* 1797 - La invasió per part de Napoleó Bonaparte de la República de Venècia acaba amb més de 1.000 anys d'existència independent.
* 1798 - Rebel·lió irlandesa de 1798 contra els colons britànics, iniciat pels United Irishmen, un grup afí a les idees de la Revolució Francesa.
* 1798-1800 - La Quasiguerra entre els Estats Units i França.
* 1799 - Napoleó protagonitza un cop d'estat i es converteix en dictador de França.
* 1799 - La Companyia Holandesa de les Indies Orientals desapareix.

la vigència del mite de la caverna en l’actualitat (Activitat 8)

2009-11-10T12:42:00.000-08:00

El mite de la caverna es totalment aplicable al món actual, ja que nosaltres som presoners d'una societat creadora d'ombres de les quals molta gent pren com a certes sense cap tipus de comparació o contrast.Per tant noslatres som esclaus de cadenas abstractes com son les creences religioses, els prejudicis establerts en les nostres societats i com no, els nostres sentits. Els caps dels estats son els escultors dels objectes mostrats a traves del llum de la televisió per tal de que els apliquem com a valids.Només amb la educació de la societat podrem obtenir la sortida a aquesta caverna en que ara mateix estem i poder observar la llum encegadora dels valors necessaris per al bon funcionament del món que avui només podem veure reflectits.La lluita actual és la de una societat ja cansada de estar sotmesa per els creadors d'ombres contra aquests que no volen perdre la seva posició elevada dins de la caverna.

El mite de la caverna (activitat 7).

2009-11-10T12:36:00.001-08:00

Sota el meu punt de vista el mite de la caverna retracta el món sensible allunyat del món sensible per les cadenes que podrien ser el prejudicis i els sentits.Aquests al només coneixer el món cavernos l'adopten com a el real sense plantejar-se la realitat d'un altre existent, prenen com a cert les ombre projectades pel foc que esta en posició elevada.El home en ser alliberat i veure la veritat absoluta queda cec de manera que no pot veure res i la seva percepció es pitjor a la de la caverna.L'home tindrà que acostumar-se aquest nou món (intel·ligible) per poder visualitzar alguna cosa,però si el tornem al món subterrani queadara encegat per la foscor de la caverna i per tant tornara a tenir una ignorància al costat dels seus companys que encara poseeixen la visió a l'obscuritat.

Intel.lectualisme moral socràtic (Activitat 6).

2009-11-10T12:18:00.000-08:00

Idees principals

Sòcrates exposa la visió sobre la ciència.La gent no la considera essencial perquè algú pugui obtenir uns valors correctes.Conceven que allò que fa que l'home sigui bo son els conceptes com l'amor i no pas el valor en si.

Títol: La formació de la persona.

El text defensa que l'home actua segons el seu coneixement per tal, aquell que no coneix el be no es capaç de realitzar-lo i quan es produeix una acció bona es per casualitat.Per tant d'aquesta idea també s'extreu que ningú fa el mal sabent que ho fa i per tant no existeix l'idea de malvat sinó la de ignorant.També tracta el tema de la ciència que tota la gent la menysprecia i ell en canvi l'eleva a un alt grau de necessitat.

Sòcrates una de les teories que defensa és l'intel·lectualisme moral.Aquesta teoria podria ser comparada amb altres filòsofs com podrien ser els sofistes que parlen de tot ho contrari, és a dir, de un relativisme exaltat i pel qual no existeix una idea en comu de bé.Tambe podria ser comparat amb el pitagòrics que defensan la transmigració de l'anima i els numeros com a principi de tot (arkhé).

Una altra manera d’entendre els sofistes.(Activitat 5)

2009-11-10T11:58:00.000-08:00

Naturalesa:

És el descobriment de una realitat que es desenvoupa des de si mateixa i per a si mateixa.

Llei:

S'oposa a la naturalesa,ja que son aquelles prescrpcions que fan els homes, i per tant, modifiquen l'ordre natural, és a dir, van contranatura.

Tècnica:

La tèncina es l'art de modificar o de produir quelcom real. Els objectes formats apartir d'aquesta cobreixen una necessitat que no fa la naturalesa.

Ciutat:

L'unió dels éssers en un espai abstracte on es cobreix la necessitat de convivència i la de les relacions humanes, per tant, és com una empresa col·lectiva.

Llenguatge, raó i pensament:

El llenguatge manifesta ambigüitat i mobilitat.El lógos , en princip, el sentim , però no el veiem, per tant parlem de un lógos interior.El pensament i la raó intentar nar en mateixa direcció però avegades l'aparició d'un te la manca d'un altre.

Educació:

Es basa en establir els valors mes preciats per els sofistes dins la societat i per tant s'ha de començar per l'introducció d'aquest valors dins dels nens.

Veritat:

La veritat és el manament de qualsevol autoritat,encara que l'experiència humana intuís, més o menys conscientment, la independència que aquest concepte devia tenir.Amb els sofistes tot això es contradiu.

Creus que podem arribar a la veritat absoluta? (Activitat 4)

2009-11-10T11:50:00.000-08:00

La meva opinió és que no podem arribar a la veritat absoluta, ja que aquesta tot i tindre-la davant la veuriem de manera subjectiva traves dels nostres propis sentits per tant ja perdriem la seva forma original i seria presa el seu concepte basant-nos ens els nostres coneixaments anterior i prejudicis establerts per la societat on vivim.Sota el meu punt de vista tot i existir la veritat en un pla diferent al de la nostra condició es inhaprensible pel èsser humà.Per tant la recerca d'aquesta es necessaria per tal de obtenir unes inquietuds i no viure en un estat de total contemplació pero alhora es una recerca inùtil en cuant a poder arrivar a l'objectiu final.

Comentari de text (Activitat 3)

2009-11-10T11:20:00.000-08:00

Idees principals:

Parmènides tracta en els seus fragments les qualitats de l'esser que son:
immutable, únic i que no pot ser ni engendrat, ni destruit.

Títol: La inmutabilitat de l'ésser.

Parmènides ens el fragments tracta sobre que l'esser i el pensament es el mateix.Parmènides concep l’ésser entes com a realitat,separa el concepte final per dos camins el de veritat i el de l'opinió.Defensa que cal anar per la via de la veritat per tal de poder arribar a un coneixament valid es a dir la veritat absoluta.
D'aqui en resum podem extreu-re que " Allò que és, és; i allò que no és, no és."
Tot aquest arguments venen introduits dintre el poema que Parmènides va escriure per comunicar el seu pensament.

Les idees i concepcions de Parmènides poden ser contrastades amb les d'altres filòsofs, com poden ser Pitàgores, gran defensor de l'ànima i de la seva transmutació per mitja de la pols en suspensió dins l'aire; i defensor de els numeros,ja que segons ells ya que son per natularesa anteriors a les coses.Un altre filòsof podria ser Heràclit que defensa que l'ésser pot ser destruit i engendrat a partir del foc com element creador i aprtir del qual es forma l'univers i el nostre món.

Comentari dels fragments 1, 2, 4, 5 d’Heràclit (Activitat 2)

2009-11-10T10:59:00.000-08:00

Idees principals

Els fragments tracten sobre l'existència dels contraris i de la seva harmonia necessària per tal de un món estable tot i alhora canviant.Heràclit parteix del concepte de foc com a principi de tot i per tant d'un foc creador i alhora destructor de l'ésser ya que per a ell el mateix creador es el destructor de l'home.

Títol: L'harmonia de contraris

Els fragments tracten sobre la lluita de contraris i alhora la harmonia que adopten al formar el món.Tracta el tema del sorgiment de un món a través del dinamisme que el foc aporta, de la necessitat dels contraris,ja que sense contraris no existiria el món ni la dualitat de les coses.Tambe parla de el moviment i que res és igual tot i que als sentits li semblin.Per tant defensa que el cosmos neix i mor com un ésser humà tot i que en una escala diferent de temps.

Els fragments van ser escrits per Heràclit, gran defensor del foc com a concepte dinamic i com a principi fonamental de totes les coses(arkhé).Aquest filòsof també tracta sobre la lluita de contraris en el món i de la necessitat d'aquesta lluita.Aquesta visió podria ser contrastada amb Anaximandre que considerava l'apeiron com a principi creador i destructor de les cosses i amb Anaximenes que defensava l'opinió de el aire com a respiració del món.

Immanuel Kant

2009-10-04T10:30:00.000-07:00

Vida:

Immanuel Kant va néixer en 1724 i va morir en 1804, filòsof alemany, considerat per molts com el pensador més influent de l'era moderna. Nascut en Königsberg (ara, Kaliningrado, Rússia) el 22 d'abril de 1724, Kant es va educar en el Collegium Fredericianum i en la Universitat de Königsberg. En l'escola va estudiar sobretot als clàssics i en la universitat, física i matemàtiques. Després de la mort del seu pare, va haver d'abandonar els seus estudis universitaris i guanyar-se la vida com tutor privat. En 1755, ajudat per un amic, va reprendre els seus estudis i va obtenir el doctorat. Després, va ensenyar en la universitat durant 15 anys, i va donar conferències primer de ciència i matemàtiques, per a arribar de forma paulatina a disertar sobre gairebé totes les branques de la filosofia. Encara que les conferències i escrits de Kant durant aquest període li van donar reputació com filòsof original, no se li va concedir una càtedra en la universitat fins a 1770, quan se li va designar professor de lògica i metafísica. Durant els 27 anys següents va continuar dedicat a la seva labor profesoral i atraient a un gran nombre d'estudiants a Königsberg. Els ensenyaments religiosos no-res ortodoxes de Kant, que es basaven més en el racionalisme que en la revelació divina, li van crear problemes amb el Govern de Prusia i en 1792 Federico Guillermo II, rei d'aquesta nació, li va prohibir impartir classes o escriure sobre assumptes religiosos. Kant va obeir aquesta ordre durant cinc anys, fins a la mort del rei, i llavors es va sentir alliberat de la seva obligació. En 1798, ja retirat de la docència universitària, va publicar un epítome on es contenia una expressió de les seves idees de matèria religiosa. Va morir el 12 de febrer de 1804.

Obra:

Del període precrític:

- Pensaments sobre la veritable estimació de les forces vives (Gedanken von der wahren Schätzung der lebendigen Kräfte) (1747).

- Història general de la naturalesa i teoria del cel (Allgemeine Naturgeschichte und Theorie donis Himmels) (1755).

- Nova dilucidación dels primers principis del coneixement metafísic (Principiorum primorum cognitionis metaphysicae nova dilucidatio) (1755).

- Nou concepte del moviment i el repòs (Neuer Lehrbegriff der Bewegung und Ruhe und der damit verknüpften Volgerungen in donin ersten Grunden der Naturwissenschaft) (1758).

- La falsa subtilesa de les quatre figures del sil·logisme (Die falsche Spitzfindigkeit der vier syllogistischen Figurin erwiesen) (1762).

- Assaig per a introduir el concepte de magnituds negatives en la filosofia (Versuch, donin Begriff der negativen Größen in der Weltweisheit einzuführen) (1763).

- L'únic fonament possible d'una demostració de l'existència de Déu (Der einzig mögliche Beweisgrund zu einer Demonstration donis Daseins Gottes) (1763). - Observacions sobre el sentiment del bell i el sublim (Beobachtungen über dónes Gefühl donis Schönen und Erhabenen) (1764).

- Sobre la nitidesa dels principis de la teologia natural i de la moral (Untersuchung über die Deutlichkeit der Grundsätze der natürlichen Theologie und Moral) (1764).

- Els somnis d'un visionari explicats pels somnis de la metafísica (Träume eines Geistersehers erläutert durch Träume der Metaphysik) (1766). - Sobre el fonament primer de la diferència entre les regions de l'espai (Von dem ersten Grunde donis Unterschiedes der Gegenden im Raume) (1766).

- Disertación inaugural (De mundi sensibilis atque intelligibilis forma et principiis) (1770).

- Aufsätze, dónes Philantropin betreffend (1776-1777) Del període crític - Crítica de la raó pura (Kritik der regnin Vernunft). (1781, 2ª edic. 1787).

- Prolegómenos a tota metafísica futura que pugui presentar-se com ciència, (Prolegomena zu einer jeden künftigen Metaphysik, die als Wissenschaft wird auftreten können) (1783).

- Resposta a la pregunta: Què és Il·lustració? (Beantwortung der Frage: Was ist Aufklärung?) (1784).

- Idea per a una Història Universal en sentit cosmopolita (Ideï zu einer allgemeinen Geschichte in weltbürgerlicher Absicht) (1784).

- Fonamentació de la metafísica dels costums, (Grundlegung zur Metaphysik der Sitten) (1785). - Recensions de les «Idees per a una Filosofia de la Història de la Humanitat» de Herder (Recensionen von J. G. Herders «Ideïn zur Philosophie der Geschichte der Menschheit») (1785).

- Principis metafísics de la ciència de la Naturalesa (Metaphysische Anfangsgründe der Naturwissenschaft) (1786).

- Probable inici de la història humana (Muthmaßlicher Anfang der Menschengeschichte) (1786).

- Què significa orientar-se en el pensament? (Was heisst: sich im Denken orientieren?) (1786).

- Segona edició de la Crítica de la raó pura (1787), amb nombroses modificacions.

- Sobre l'ús dels principis teleológicos en la filosofia (Über donin Gebrauch teleologischer Principien in der Philosophie) (1788).

- Crítica de la raó pràctica (Kritik der praktischen Vernunft) (1788).

- Crítica del judici (Kritik der Urteilskraft) (1790).

- Primera introducció a la Crítica del Judici (Erste Einleitung in der Kritik der Urteilskraft) (escrit pòstum, redactat en 1790).

- Sobre un descobriment segons el qual tota nova crítica de la raó pura resulta supèrflua enfront d'altra anterior (també coneguda com Nova crítica o Resposta a Eberhard) (Über eine Entdeckung nach der alle neue Kritik der regnin Vernunft durch eine ältere entbehrlich gemacht werden soll) (1790).

- Sobre el fracàs de tots els assajos filosòfics de Teodicea (Über dónes Misslingen aller philosophischen Versuche in der Theodizee) (1791).

- Quins són els progressos reals que la metafísica ha realitzat a Alemanya des dels temps de Leibniz i Wolff? (Welche sind die wirklichen Fortschritte, die Metaphysik seit Leibnizens und Wolffs Zeiten in Deutschland gemacht hat?) (text pòstum fragmentario, escrit cap a 1791-1795; publicat per Rink en 1804).

- Progressos de la metafísica des de Leibniz i Wolff, Madrid, Tecnos, 1987 (edic. de F. Duc)

- La religió dintre dels límits de la mera raó (Die Religion innerhalb der Grenzen der blossen Vernunft) (1793).

- Sobre aquest: Això pot ser correcte en la Teoria, però no val per a la Pràctica (Über donin Gemeinspruch: Das mag in der Theorie richtig sein, taugt aber nicht für die Praxi) (1793).

- La fi de totes les coses (Dónes Ende aller Dinge) (1794).

- La pau perpètua (Zum ewigen Frieden, ein philosophischer Entwurf) (1795).

- Metafísica dels costums (Metaphysik der Sitten) (1797).

- Revisió de la pregunta: si el gènere humà progressa contínuament cap al millor (Erneuerte Frage: Ob dónes menschliche Geschlecht im beständigen Fortschreiten zum Besseren sei) (1797).

- El conflicte de les facultats (Der Streit der Fakultäten), (1798). - Aramayo (com La contesa entre les facultats de filosofia i teologia)

- El poder de les facultats afectives (1798).

- Antropologia en sentit pragmàtic (Anthropologie in pragmatischer Hinsicht) (1798).

- Lògica (Logik. Ein Handbuch zu Vorlesungen) (1800, publicada per Jäsche).

- Geografia física (Immanuel Kants physische Geographie. Auf Verlangen donis Verfassers aus seiner Handschrift herausgegeben und zum Theil bearbeitet von D. Friedrich Theodor Rink) (1802).

- Pedagogia (Pädagogik. Herausgegeben von D. Friedrich Theodor Rink) (1803).

- Transició des dels primers fonaments metafísics de la ciència natural a la Física (Vom Übergange von donin metaphysischen Anfangsgründen der Naturwissenschaft zur Physik) (1888, edició de Krause). Obra fragmentaria inconclusa que forma part del Opus postumum.

- Opus postumum (col·lecció d'obres inconclusas) (1920). - Antropologia Pràctica (manuscrit inèdit de 1785). Editorial Tecnos, Madrid, 1990 .

La societat i l'estat

2009-05-29T13:55:00.000-07:00

Idees principals:

El poder ha de ser exercit per la totalitat dels ciutadans.
Hi ha de fixar unes limitacions dintre del poder públic per no
permetre abussos de poder per part de ningu.

Títol: La responsabilitat en l'execucio del poder polític.

Comentari:

El text parla de que tot ciutada ha de participar en l'exercici
del poder públic,ya que tot ciutada té els mateixos drets i
obligacions.També destaca que el poder polític ha de estar controlat
per no deixar que caigui en un mà o en un conjunt que en faci un abùs d'ell.
Es per això que demana que no caiguem en l'error de pensar que perque
el poder no estigui concentrar en una sola persona es que sigui millor,sinó
que te igual de fracas que si es dirigit per un grup de persones incompetents

Definicions Tema 10

2009-05-29T13:37:00.000-07:00

Intel·lectualisme moral:només pot obrar bé aquell que sap què és el bé.

Maièutica: l’art de les llevadores que dona llum a la veritat.

Hedonisme: és una teoria que es basa en que ser la felicitat significa experimentar plaer.

Felicitat (Aristòtil): és ser home en el sentit més ple de la paraula, per això hi ha una activitat que ens distingeix com a homes i ser feliç consistirà exercir-la.

Prudència: és la saviesa pràctica que ens ajuda a deliberar bé.

Pau interior: el savi estoic ha de buscar-la, i, evadir-se de les opinions alienes.

Aritmètica dels plaers: teoria utilitarista que descansa en dos supòsits,el mes important destaca que els plaers son iguals en qualitat.

Utilitarisme de la regla:es basa en que si l’acció en la qual ens trobem s’ha sotmet a una regla ja la considerem moral per el bé de les consequencies.

Ètica deontològica: es aquella que es preocupa per el deure.

Imperatiu categòric: són ordres que ens ordenen obrar d’una manera o d’una altre.

Dignitat humana: defensa que els ésser humans som únics i no tenim preu.

Intuïcionisme dels valors: els valors es capten a través d’una intuïció emocional.

Comunitarisme: teoria que defensa que els principis universals allunyen als éssers de la seva comunitat.

Universalisme: teoria que creu que les comunitats són indispensables amb una solidaritat de grup.

La persona té dignitat i no preu

2009-05-29T13:25:00.000-07:00

Idees principals:

Tot te preu menys la dignitat humana, es per això que no te res equivalent i no pot ser substituïda per cap altre.En el regne dels fins l'home moral es aquell que utilitza la gent com fi i no com a mitja.

Titol: ¿Té equivalent la dingnitat humana?

Comentari:

El text es basa en la consciència moral i d’imperatiu categòric.
Parla bàsicament de que a la vida tot té preu menys la dignitat.
També destaca els regne del fi on tothom es un fi i no un mitja.
Això podria ser contrastat amb les altres dos formas de felicitat,
la millor per comparar es la del hedonisme que es basa en la
recerca de plaer i deixa de banda els regne dels fins per
centrar-se en saber repartir el plaer al llarg de la vida i
obtenir el maxim plaer pel maxim de persones possibles.

És millor ser un ésser humà insatisfet que un porc satisfet.

2009-05-29T13:16:00.000-07:00

La meva opinió sobre aquest enunciat, es clarament afirmativa ya que l'home necessita molts mes factors per assumir la felicitat, i no només això sinó que també l'home que es inconformista es aquell que avança cap al futur i no queda estancat en una vida contemplativa i pasiva,sense aportar cap factor a la societat,el inconformista pensa la manera de millorar la seva posició i per tant al fer la utilització del pensament,demostra que es un esser humà en el sentit mes ampli de la paraula.Si volem obtenir una visio mes objectiva sobre aquest tema nomes tindriem que fer la vista enrere ya que els homes inconformistes encara avui dia son recordats mentre que els que promulgaven la llei del minim esforç intelectual han caigut en l'oblit.
La societat avança amb la gent inconfomormista ya que sinò fós per ella la societat no avançaria i es produiria una paral·lisis social.

Comentari de text

2009-05-29T12:03:00.000-07:00

Pàg 195 Doc 3:

Idees principals:

El text tracta de l'home i les seves actituds per tal de aconseguir uns objectius,també tracta la manera de seleccionar les millors virtuds per a la vida.

Títol: L'Actitud lligada a la virtud.

Comentari:

Parla d'allo que l'home té que fer, es a dir,la funcó pròpia.
La vida es el moment per realitzar aquesta funció, aquestes
funcions han de ser bones i marevelloses.L'home actua per
aconseguir uns objectius i busca virtuds,entre les cuals
recerquen la mes perfecta.Es per això que l'home a de tenir
una vida contemplativa i utilitzar la virtud de la prudència,
ya que portar una vida contemplativa,es gairabe impossible.

Ningú fa el mal sabent que ho fa.

2009-05-29T11:56:00.000-07:00

Desde el meu punt de vista aquesta afirmació es totalment erronea,ya que l'home a l'hora d'actuar sap les conseqüencies que venen darrera d'aquell acte i tot i que avegades les conseqüencies son mes greus de l'esperat, a l'hora d'actuar estava dintre de el ventall de possibilitats que succeis.Per donar mes arguments a la meva opinió,posare un exemple cla, el "bulling" en les escoles , les persones que agredeixen saben que fan el mal i actuen conscientment,ya que per a ells el dolor aliè els provoca plaer i felicitat.Totes aquestes persones junt a terroristes i altres que viuen del mal dels altres fan el mal sabent que ho fan.També remarcar que en algunes ocasions a la vida la reacció a una acció nostra no es la esperada pero no per això s'ha de generalitzar.

Fonaments de l'estat social i democratic de dret

2009-05-22T14:19:00.000-07:00

Definicion tema 9

2009-03-04T10:18:00.000-08:00

Temperament: sentiments,passions dificils de canviar.

Habit:repetició de actes diariament.

Virtut: Habit beneficios,antonim de defecte.

Consiencia moral:capacitat de distingir el bé del mal.

Llibertat interna:Llibertat que ens permet ser lliure dels nostres actes.

Condicionament:No te llibertat absoluta,però si la suficient per ser consecuent dels propis actes.

Desti:Llei que creu en la predestinació

Determinisme economic:el defensor mes important es Marx i creu que l'economia es el motor de l'historia.

Determinisme genetic:Tot el que fem bé predeterminat pels gens.

L'us regulatiu:es basa en que tot fenomen te causa.

Autonomia moral:es l'estadi mes avançat i es basa en actuar segons el teu deure.

Heteronomia moral: es basa en actuar per a tal no rebre castic

Nivell preconvencional:es basa en l'actuació segons la necessitat.

Nivell postconvencional:nivell que es basa en saber distingir les normes del deure.

Responsabilitat moral: es capacitat de respondre dels actes propis assumint consequencies.

Consiencia planetaria:es la responsabilitat amb el mó que exigeis la participació de tots.

Principi de responsabilitat:es obra bé per tal de respetar l'entron i deixar-lo tal com l'hem trobat

canço de llibertat

2009-03-04T10:12:00.000-08:00

Dicen los viejos que en este país hubo una guerra
y hay dos Españas que guardan aún,
el rencor de viejas deudas
Dicen los viejos que este país necesita
palo largo y mano dura
para evitar lo peor

Pero yo sólo he visto gente
que sufre y calla
Dolor y miedo
Gente que sólo desea su pan,
su hembra y la fiesta en paz

Libertad, libertad sin ira libertad
guárdate tu miedo y tu ira
porque hay libertad, sin ira libertad
y si no la hay sin duda la habrá
Libertad, libertad sin ira libertad
guárdate tu miedo y tu ira
porque hay libertad, sin ira libertad
y si no la hay sin duda la habrá

Dicen los viejos que hacemos lo que nos da la gana
Y no es posible que así pueda haber
Gobierno que gobierne nada
Dicen los viejos que no se nos dé rienda suelta
que todos aquí llevamos
la violencia a flor de piel

Pero yo sólo he visto gente muy obediente
hasta en la cama
Gente que tan sólo pide
vivir su vida, sin más mentiras y en paz

Libertad, libertad sin ira libertad
guárdate tu miedo y tu ira
porque hay libertad, sin ira libertad
y si no la hay sin duda la habrá
Libertad, libertad sin ira libertad
guárdate tu miedo y tu ira
porque hay libertad, sin ira libertad
y si no la hay sin duda la habrá

Libertad, libertad sin ira libertad
guárdate tu miedo y tu ira
porque hay libertad, sin ira libertad
y si no la hay sin duda la habrá

Libertad, libertad sin ira libertad
guárdate tu miedo y tu ira
porque hay libertad, sin ira libertad
y si no la hay sin duda la habrá (bis)

Creus en el desti?

2009-03-04T10:02:00.000-08:00

La meva opinió sobre el desti es pessimista i alhora molt realista.Segons el meu punt de vista el desti es un escusa on la gent s'ampara davant l'ignorancia de un fet que ha succeit,i per tant no te ningun argument per explicar-ho.El desti per a mi no existeix i les accions que reps a la vida nomes son la resposta a les teves accions anteriors,llevat d'alguns casos especials que son productes de causes naturals com la mort,desastres naturals,etc.La visió de la vida i dels fets que passaran,per a mi son els resultats de totes les accions que avui dia portem a terme.Per fer una mica mes sencilla l'explicació un exemple seria: Yo estic estudiant batxillerat,si les notes que trec son de un 5 i la selectivitat trec mateixa nota la mitjana sera de un 5,per tant si la meva nota de tall necessaria per l'estudi del meu futur es de 5,1 no sera una mala jugada del desti la que ma fet perdre aquesta oportunitat,sinó,sera la consequencia dels meus actes,com per exemple no aver estudiat.Pe mi en la vida tot es resultat dels nostres actes i per tant tota cosa be donada per una raó ,per tant cal anar amb compte amb els nostres actes si en un futur volem recollir unes bones situacions.

Arguments a favor i en contra de la llibertat

2009-03-04T09:56:00.000-08:00

A favor:

-L'home es lliure de anar on vol.
-L'home te una llibertat interna que li permet ser amo del seus actes
-L'home es lliure de realiatzar tot tipus d'accions sempre que estiguin dintre del marc judicial.
-L'home quan durant l'etapa de maduresa disposa de un alt grau de llibertat.

En contra:

-L'home durant la infantesa,vellesa,te un llibertat externa limitada.
-L'home es lliure pero no completament,ya que ho es dintre de unes normes.
-L'home pot anar allà on vol,pero sempre donant justificants.
-Tot home esta registrat amb un nùmero.

Exemples de fàl·lacies

2009-03-04T07:30:00.001-08:00

Preguntes complexes:

-Has trencat el vidre no?

Argument ad ignorantiam:

-No sa pogut demostrar que hi ha vida en Mart,per tant que hi ha vida en Mart es falç.

Argument circular

-Esta vermell perque no es pot passar.Perque no es pot passar?perque esta vermell.

Argument ad hominem:

-No em pots dir que tregui bones notes quan tu mai aprovaves.

Argument d'autoritat:

-El professor ha dit que Kant va ser un del millors filòsof.

Argument ad baculum:

-Heu de votarme a mi perque sino el candidat de la competencia augmentara els impostos.

Argument ad poulum:

-Ara amb Vodafone cuota de linia gratis.

Argument ad populo:

-Tothom diu que la crisi encara durara 2 anys,per tant s'accepta com a valid que durara dos anys.

Argument de la causa falça:

-Si prego abans de l'examen,l'aprovare.

Generalització precipitada:

-Tots els catalan son garrepas.

Argument de pendent relliscos:

-Si no vas escola,suspendras,si suspens no trobaras treball,per tant si vols trobar treball has de anar a escola.

Definicions:

2009-03-02T09:54:00.001-08:00

Individu: qualsevol esser complet que pertany a una especie

Individualisme possesiu: L'individu es amo de si mateix, la societat es un simple sistema d'intercanvi.

Sociabilitat natural: és contrari de la definició anterior,es basa en que l'home necessita la societat per desenvolupar-se com a persona.

Contractualisme: es basa en que l'home no es sociable i la societat es un acord entre essers humans.

Pacte social: defensa que l'home es bo per naturalesa i en entrar en societat es corromp.

Voluntat General: acord que s'obte entre tots a fi de cerca el bé comu.

Antropologia Sociable: estudia la manera de viure de l'home en societat.

Socialització primaria: durant la infantesa l'home es format i introduit en la societat.

Cultura: conjunt de tradicions,creences,valors,objectes,que adopten un conjunt d'individus.

Subcultura: tipus difernets de grups human dintre de la cultura.

Contracultura:moviment de rebel·lio contra la cultura hegemonica presentant un model alternatiu.

Civilització: es el sentit mes ampli que engloba totes les cultures.

Etnocentrisme: analitza la cultura desde el punt de vista propi.

Xenofobia: odi envers l'estranger.

Racisme: creença en l'existencia de races superiors.

Aporofobia: Odi envers el pobre.

Relativisme cultural: proposa analitza les cultures desde el punt de vista de la cultura aliena.

Interculturalisme: actitud que s'adopta davant el universalisme,accepta el conjunt de cultures en mateix territori.

Activitats de la página 133.

2009-03-02T09:09:00.000-08:00

Exercici 1 Que creus que volem dir amb les expressions següents:

-És un persona molt culta: és una persona que te una gran riquesa mental en una gran varientat de temes.
-Aquest no te cultura:és analfabet es a dir no te conexements bàsics.
-La nostra cultura és molt rica: te molta variabilitat de temes que poden ser tractats.
-La cultura de masses ha produït la teleporqueria: els gustos de la gent fa que es produeixin aquest programes.
-És necessari que la cultura sigui més popular i menys elitista:l'educació a d'estar a l'abast de tots.
-Tots el éssers humans son subjectes culturals:que estem envoltats de cultura.

Exercici 3 Analitza el contingut i indica com valoraria algú amb actitud intercultural:

Jo et tolero,admeto que les coses les entenguis aixi,pero cadascu a casa seva.Relativisme cultural.
Interculturalisme: Admeto els teus costums per tal de promoure el dialeg i la comunicació.

Els inmigrants que viuen al nostre pais han d'acceptar totes les nostres formes de vida.Racisme.
Interculturalisme: Hem de acceptar tota forma de vida per tal de obtindre una convivencia.

Es normal que apareguin barris aïllats de gitanos,perque son gent amb una forma de vida propia,no hi veig res de negatiu. Relativisme cultural
Interculturalisme:Hauriem d'acceptar la seva forma de vida.

Com han de tenir feina els inmigrants si no en tenim nosaltres.Racisme
Interculturalisme:tots tenim igualtat en drets i tots tenim dret a feina digna.

Es imposible entendre's amb el paios! Paralisi cultural.
Intercultural:Amb el dialeg tot es possible.

Si al seu pais no si estan bé,es culpa seva que podem fer-hi nosaltres?Racisme.
Interculturalisme: hem de acollirlos perque molts de nosaltres tambe vam emigrar.

De quina manera podem conviure amb altres cultures

2009-03-02T09:02:00.001-08:00

La meva opinió és que l'home pot conviure davant de un altre cultura sempre que tingui una posició de respecte i una actitud interculturalista que li faci veure la altre cultura amb acceptació i promogui el dialeg entre aquestes.Per tant la convivencia es possible sempre que deixem de banda els perjudicis, el racismes o altres mancances de les posicions que ignoren i deixen de costat la trobada entre cultures.Avui dia vivim en una societat multiculturalisme fet que podriem dir que practicament ens obliga a adoptar una actitud interculturalista a fi de trobarse agust amb tots els intengrants de una comunitat.

Antropología cultural

2009-03-02T08:51:00.000-08:00

Les primeres societats:
-Van ser els primers en convertir-se en sedentaris.
-S'aprofitaven de la caça i recol·lecció de fruits.
-Vivien en Coves.
-Tenient pintures de caracter artistic a les parets de les coves.
-Economia d'intercanvi.
-El cap es l'home amb mes experiencia.
Les societats agrícoles:
-L'establiment en un lloc (sedentarisme) obliga a la agricultura davant l'escassetat de caça.
-L'economia es basa en acomulació i repartició igualitaria
-Cap de tribu es qui s'encarrega del proces de repartiment.
Els estats naixents:
-Tenen un conjunt de liders
-Augment de la cultura.
-Gran concentració de població
-Economia mixta.

L’ésser humà és sociable per naturalesa?

2009-03-02T08:43:00.000-08:00

L'ésser humà a la meva manera de veure desde el proces d'hominització ha estat lligat a un grup de persones on ha bucat refugi per tal de evitar el gran risc que suposa anar sol.D'aquesta manera l'home desde el seu inici ha tingut la necessitat de una societat, es per aixó que es podria dir que l'home es sociable per naturalesa.Però vist desde un altre punt,l'home ha fet el pas de sociabilització mogut per un egaoisme de supervivencia i les primeres societat no eran mes que un grup d'homes que en ella trobaben refugi i li servien de lloc on assegurar-se la supervivencia, es per aquest fet que l'home es social per que li surt rentable ser-ho si vol assegurar-se una bona vida.

Definicions tema 2

2009-03-02T08:24:00.000-08:00

Raó teòrica: aquella que s’orienta cap al coneixement de la realitat del món.

Raó pràctica: s'orienta cap a com este que dur a terme l'acció pe obtindre un benefici.

Metafísica: part de la filosofia teórica que es basa en la ultimitat de els enunciats.

Ultimitat: característica de la metafísica que es basa en arribar a les respostes finals,es a dir que no deixen seguir preguntant

Subjecte: Qui realitza l'acció(persona)

Opinió ( Kant ):Grau del coneixement en el qual s'esta segur de una cosa pero no es poden donar arguments per defensar-ho.

Interés empancipador: es basa en la lliberacio de l'esser humà.

Dogmatisme: es una posició davant el coneixement que afirma que podem arribar a coneixer

Escepticisme moderat: Defensa que podem arribar a coneixer pero no en una totalitat.

Criticisme: Hem de contrastar el que coneixem amb la realitat.

Perspectivisme: Podem arribar a coneixer,pero cadascun desde el seu punt de vista.

Realisme: defensa la possibilitat de coneixer l'objecte tal com és.

Idealisme: defensa que el que el que nosaltres coneixem no es tal com és, sino com ho interpretem.

Noesi: És l’acte de pensar.

Prejudici: judicis que aprenem a la infantesa per la cultura,educació etc.Que ens fa veure les coses desde punt de vista diferent.

Ignorancia: Desconeixement total de una cosa.

Autoritat: acceptem una cosa com a certa perquè un especialista en aquella materia hho diu.

Evidència sensible: Es basa en que tot el que be donat pels sentits es cert i contra mes sentits ho detectin mayor sera la seva realitat.

Adequació: teoria que es basa en la concordança entre el pensament i la realitat.

Coherència: Es basa en que la realitat es certa si al ayuntarla amb altres proposicions , te coherència.

Pragmatisme: Es basa en que tot ho real es allò que ens es util.

Concens: acord en que arriben uns interlocutors.

Contingència: tot allò que es però podria no haver estat.

Allò qué és virtual és real?

2009-03-02T08:15:00.000-08:00

Desde la meva visió es cert tot allo que existeix,ya que la imatge d'aquell objecte produida per un suport tecnic es real.Tota informació,imatge,video o música tot i ser virtual esta guardat en un suport fisic que es el servidor cosa que la fa mes real.La realitat virtual,durant els ultims anys ha donat que parlar ya que han aparegut un gran nombre de soports fisics, i la creacio d'espais web on la gent es relaciona entre ella.El fet d'aquesta possibilitat de relacio per ami dona una gran realitat aquest tema ya que permeteix amb resultats observables la comunicació amb gent de l'altre punta del món.

comentari de text

2008-11-09T10:59:00.000-08:00

1El text tracta sobre la visió de dos homes de la realitat,
es basa en un entorn en el qual es pot observar que davant la mateixa
realitat es produeixen dos visions oposades,però això no vol dir
que ninguna sigui real,totes dues ho son però la visió de la realitat
basada en la experiència i la raó,la fan diferent a cada persona.

2 "Ambigüitat de visions".

3 Com diu el text la manera de veure les coses però per que un home digui que
veu les coses de una manera no podem negar-li la seva forma de veure-la ja que
per qüestions de que forma part de una altra cultura, un altre generació,altre religió o
altra moral no vol dir que ho que el home estigui veient sigui falç.Per tant cada individu veu les coses d'una manera diferent ,per tal no es pot arribar en certes coses a una visió general de tothom
i menys en successos com son la manifestació de un paisatge davant dos individus.

4Es un text que defensa el mètode racionalista ja que ens parla de la raó de cada individu.
El podem comparar amb altres mètodes com ara el analiticolingüistic que destaca l'anàlisi de el text
a través de les paraules.També ho podem comparar amb mètode de empirista que utilitza la experiència i defensa la separació de les dos coses la experiència i la raó.

Podem arribar a conèixer

2008-11-09T07:39:00.000-08:00

La meva opinió es que l'home pot arribar a conèixer de una manera parcial i subjectiva l'univers i els fets que s'esdevenen en ell,ja que estem regits per una visió des de els nostres sentits i per tant el que percebem es el resultat de la visió humana, per exemple nosaltres veiem el mon igual que un gos?,la resposta seria que no però aquest fet no demostraria que la nostra manera de veure és la correcta per tant tot el que nosaltres observem i coneixem es en part de manera subjectiva per que utilitzem els nostres sentits i per tant no existeix una visió objectiva,per tant l'home pot conèixer subjectivament casi bé tot allò que es proposi,es a dir conèixer des de el seu punt de vista.

Definicions

2008-11-09T07:16:00.000-08:00

- Saber ordinari: Es basa en "l'experiència de la vida quotidiana". Sap el què, però no sap el perquè.

- Saber científic: Busca l'organització sistemàtica del coneixement.

- Saber filosòfic: L'experiència filosòfica s'adquireix pensant. Filosofar és pensar, utilitzant la raó per argumentar de manera crítica i rigorosa.

- Ciència: Els dos elements que diferencien la ciència de la filosofia són l'experimentació i les matemàtiques.

- Mètode: Una manera de pensar o d'actuar prèviament planificada, ordenada i orientada a la consecució d'un fi.

- Axioma: Són principis fonamentals indemostrables dins del sistema.

- Mètode hipoteticodeductiu: S'estructura en tres nivells: enunciats protocol·laris, lleis i teories.

- Hipòtesi: Es una pregunta a la qual se li vol trobar resposta.

- Llei: Enunciat universal que expresa el comportament o la relació que mantenen uns fenòmens concrets.

- Inducció incompleta: Es recolza en una sèrie de comprovacions individuals, que no inclouen la totalitat dels casos..

- Mite: Narracions fantàstiques que intenten explicar l'origen i la regularitat del cosmos recorrent a forces sobrehumanes.

- Mètode empiricoracional: Parteix del fet que comptem amb dues fonts de coneixement, els sentits i l'enteniment, per mitjà dels quals accedim a dos nivells de la realitat: el sensible i l'intel·ligible.

- Empirisme: Separa les dues fonts del coneixement: experiència i raó.

- Idees innates: Són les idees més clares i evidents, les que no s'aprenen.

- Mètode analiticolingüístic: L'anàlisi del llenguatge. Concentra el seu interés en el llenguatge.

- Joc del llenguatge: Són maneres diferents d'utilitzar el llenguatge, i estan estretament entrellaçats amb "formes de vida".

- Hermenèutica no normativa: És aquella que no posa normes a la comprensió.

- Pretencions de validesa de la parla: Són la veritat, la veracitat, la intel·legibilitat i la correcció moral.

- Ontologia: Tractat de l'èsser.

- Estètica: Tipus de filosofia pràctica que parla de la bellesa amb l'art.

Pàgina 21 document 4

2008-10-30T08:05:00.001-07:00

Què tenen en comú i en què es diferencien les lleis i les teories científiques?

Les teories una vegada verificades i aplicades es introduida en una llei per tant podriem dir que dintre de cada llei hi ha una o me teories que l'expliquen.

Esquema

2008-10-30T07:56:00.000-07:00

El saber científic:

Evolució del terme ciència:

·Eren tipus de coneixements amb:

-Pretencions d'universalitat
-Necessitat
-Eternitat

·Diferencies entre saber científic i filosòfic:

-L'experiencia entesa com a experimentació
-L'aplicació de les matemàtiques a l'estudi de la realitat

És ciència la filosofia?

Hi ha formes de saber que no són ciència,per exemple la filosofia.
Obsticar-se a reduir tot a ciència rep el nom de Cientifisme.

Tipus de ciències:

·Formals:

-Lògica
-Matemàtiques-Àlgebra.

Empíriques

-Naturals:fisiques o biològiques.
-Socials:Sociologia i Psicologia.

Mètodes del saber:

·Mètode de ciències formals: Deducció,Inducció.
·Mètode de ciències naturals: Demostració inductiva.
·Mètode hipoteticodeductiu: Enunciats protocol·laris,lleis,teories.
·Mètode de les ciències socials: Explicar,Compendre.

Creieu que la filosofia és una ciència?

2008-10-30T07:36:00.000-07:00

Jo crec que la filosofia no es una ciència ja que en la ciència
hi ha l'utilització d'aparells,matematiques i experimentació
per tal de aconseguir una resposta a un enigma o hipòtesi formulat
prèviament en canvi en la filosofia l'única eina que es fa servir
es el cervell,es a dir,es tracta de obtenir una resposta a traves de
l'utilització de la raó i l'experiència.Per tant aquest seria el fet
que fa que la filosofia no sigui una ciència.
De la filosofia també podem destacar que es dedica mes a trobar respostes sobre l'existència humana i
l'home que no pas en fenòmens naturals.

Filosofia

2008-10-30T07:20:00.000-07:00

La filosofia és el procés de reflexiona i pensar sobre el perquè de les coses i la cerca de veritat.
Des de la antiga Grècia l'home s'ha enfonsat en la filosofia per poder troba resposta a moltes preguntes
a fets desenvolupats al llarg de la historia i k avui dia encara no san resolt,nomes san intentat explicar,
amb teories.La filosofia no es tan sols la recerca a les preguntes sense resposta si no també una forma de
aprendre a pensar i reflexiona en tots els tipus de situacions.El primer filosof va ser Arquimedes,
que va ser assassinat en la ciutat de Siracusa.
La filosofia ens submergeix en un mon de enigmes que el ésser humà intenta desxifrar amb el pensament i
la reflexió amb de manera de donar-li una resposta lògica a les coses.La filosofia per això, dona debat
entre els pensadors ja que no tot el món pensa de la mateixa forma i per tant sempre ni han un desacord en
molts temes.La ciència esta molt lligada a la filosofia ja que les dues es dediquen al saber, es a dir a el
coneixement superior,el mes elaborat,Per això filosofar es pensar,pero no de qualsevol manera sinó des de una
mirada ètica i moral.L'home sempre a filosofat i filosofara ja que haurà preguntes i enigmes que el home mai
podrà desxifra.